Arrimadas es querellarà contra Torra per emparar la violència

La líder de l’oposició al Parlament, Inés Arrimadas, ha anunciat aquest dimecres que presentarà una querella contra el president de la Generalitat, Quim Torra, per “emparar, justificar i consentir” les accions violentes ja esdevingudes en els últims mesos i les que puguin succeir al llarg de la jornada de divendres que ve, el 21-D.

Aquest anunci de la interposició d’una querella preventiva, per tal com els actes violents no han tingut lloc encara, s’ha produït en una de les intervencions habitualment dures de Arrimadas, plenes d’adjectius qualificatius. L’objecte del ple era recuperar el debat sobre el succeït els dies 6 i 7 de setembre del 2017, quan el Parlament va aprovar la llei del referèndum de l’1-O i la de transitorietat jurídica. “Va ser una infàmia, un cop a l’Estat que fins i tot prossegueix”, ha detallat Arrimadas.

De fet, la líder de Ciutadans a Catalunya ha centrat la seva intervenció en la suposada vigència d’aquest no menys suposat cop d’Estat, molt en la línia del que defensa el seu partit al Congrés dels Diputats. Es pot recordar que dimarts, el cap de files dels taronges, Albert Rivera, va reiterar la conveniència d’aplicar, de nou, l’article 155 de la Constitució a la comunitat catalana.

Com a prova de càrrec que l’atac a la Constitució es manté, la cap opositora ha brandit els escrits “racistes” del president, Joaquim Torra, i li ha retret que esmentés l’anomenada via eslovena.

I recuperant l’exposat en la sessió de control, Arrimadas ha culpat Torra dels brots violents que hagin pogut ocórrer –com l’intent d’assalt al Parlament de fa un parell de mesos– i els que puguin succeir. Segons la líder taronja, el president és "el portaveu dels CDR al Govern"

"Vergonya"

"¡Quina vergonya anunciar una querella al president de la Generalitat!", ha etzibat Torra en resposta a l’anunci d’Arrimadas. Torra ha reclamat als lletrats del Parlament que analitzin el fet que Ciutadans no se cenyeixi al contingut del debat anunciat.

El president, respecte al succeït el 6 i 7 de setembre del 2017 –les lleis de desconnexió–, ha reivindicat el dret del Parlament a debatre-ho "tot" sense "amenaces". "La llibertat a vostès els incomoda", ha etzibat en relació amb Ciutadans. Sobre la decisió del 6 i 7 ha obviat tota autocrítica, ha defensat les decisions per evitar una minoria "de bloqueig" i ha replicat: “Diputats de Ciutadans, PSC i PP, vostès s’agafen a la tramitació per via d’urgència de dues lleis per tapar el que s’ha dedicat a obstruir el bon curs de la democràcia a Catalunya des de fa anys”. "Va ser necessari utilitzar l’article 81.3 per introduir un punt en l’ordre del dia", ha argumentat. Ha assegurat que la culpa és de l’oposició per negar-se a recolzar la reforma del reglament del Parlament. "¿Es pensaven que amb aquesta estratègia de bloqueig i amenaces la majoria dimitiria de la seva responsabilitat parlamentària? La majoria va intentar fer les lleis per ponència conjunta, vostès van perseguir les conclusions portant-les al Constitucional, el debat es va fer de la manera que vostès van forçar a fer", ha al·legat. "Es van seguir tots els procediments legals i reglamentaris", ha assegurat, obviant els pronunciaments en contra dels lletrats i del Consell de Garanties Estatutàries.

Democràcia i Constitució, no sinònims

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

“Després de quaranta anys, democràcia i Constitució no són sinònims. ¿Qui s’ha d’adaptar, la llei o la voluntat popular?”, ha afegit, en una intervenció en la qual ha qüestionat la legalitat perquè, al seu parer, “el marc legal ha perdut legitimitat perquè no és el que voldria la majoria de ciutadans. Algú diria que no és veritat. No hi estic d’acord. Només se m’acut una manera de resoldre el dubte: votant. És el que vam fer l’octubre de l’any passat amb el referèndum.  I la resposta va ser molt clara. Claríssima”.

El president ha qüestionat que l’oposició recorri al Tribunal Constitucional, obviant que el Govern també ha recorregut a l’Alt Tribunal en els últims anys malgrat la resolució del Parlament del 9 de novembre del 2015 en la qual es qüestionava la legitimitat del TC.