Sánchez guanyaria les eleccions però no suma amb Iglesias

Pedro Sánchez s’enfronta a un dilema la resolució del qual determinarà l’abast del canvi polític a Espanya. Cinc mesos després de la moció de censura, el PSOE guanyaria les eleccions amb un important augment de vots, però no aconseguiria la majoria absoluta amb el seu aliat preferent, Pablo Iglesias, fet que el situaria davant d’una disjuntiva desassossegant: intentar atreure els independentistes (una cosa que sembla inabastable després del cop de porta d’ERC i el PDECat) per governar de nou a mercè de podemistes, el PNB i les forces catalanes, o bé, apostar per un acord que depassi els blocs ideològics amb l’objecte d’una estabilitat més gran (és a dir, amb Ciutadans) en un tauler polític volàtil on Vox entraria amb fins a 5 escons.

L’enquesta del Gabinet d’Estudis Socials i d’Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO confirma que el tàndem Iglesias-Sánchez no s’enlaira. L’increment en intenció de vot dels socialistes és meritori, però no aconsegueix contrarestar el declivi d’Units Podem. I revela, també, que el PP i Cs tampoc sumen absoluta i continuen empatats.

Segons l’estudi (elaborat en l’última setmana d’octubre), el PSOE guanyaria avui les eleccions amb el 25,3% dels vots, que es traduirien entre 106 i 109 diputats, la qual cosa implica una pujada de 24 escons sobre les legislatives del 2016. El creixement de Sánchez és pràcticament igual a la baixada de Podem (21). El partit d’Iglesias es quedaria en el 16,1% del vot amb una forquilla parlamentària de 48 a 50 escons, en una lògica de vasos comunicants de suma estèril per a la construcció d’una majoria absoluta. Les sempre apassionants matrius de fugues ratifiquen la tesi dels blocs tancats. El 15,7% dels que van votar Iglesias el 26-J elegiria ara Sánchez.

En la segona posició, la pugna continua sense resoldre’s: continua l’empat tècnic entre el PP i Ciutadans. El partit d’Albert Rivera, aconseguiria el 21,8% dels sufragis, una mica per sobre del 21,3% de Pablo Casado. No obstant, el vell sistema electoral bipartidista permet als conservadors capitalitzar amb més eficàcia aquest resultat. El PP obtindria entre 89 i 93 diputats, una baixada de 44-48 escons bona part dels quals (19,7%) anirien a parar a Ciutadans, que n’aconseguiria entre 73 i 75. 

En cinquè lloc, després dePodem, ERC augmentaria la seva presència al caliu del conflicte català i passa de 9 parlamentaris a 13-14. El PDECat surt més mal parat i perdria dos o tres diputats. I el que era un rum-rum pren cos. La ultradreta entraria al Congrés. Vox tindria entre 3 i 5 escons, a cavall d’exvotants de Cs. 

Dos escenaris 

Les dades del GESOP reflecteixen que el transvasament de vots queda enclòs dins de cada bloc ideològic sense prou majories i, per tant, el tauler polític continua estancat a dues trinxeres on el fort soroll de sabres no es tradueix en nou terreny conquistat.

En aquestes condicions, si Sánchez no aconsegueix atreure l’independentisme perquè torni a donar-li suport, només li quedaria com a alternativa per a la majoria absoluta pactar amb Ciutadans. Al cap i a la fi el president ja va arribar a un acord amb el líder liberal en la seva investidura fallida (2016). Llavors, la suma entre els dos partits no era suficient i necessitaven Iglesias, que es va negar a abstenir-se i va provocar una repetició electoral que, segons el parer dels estudis, els seus simpatitzants no li han perdonat. Segons l’enquesta del GESOP, ara Sánchez i Rivera ja no necessitarien Podem per tenir majoria absoluta. Sumen sols. 

Catalunya aprova el president

El sondeig confirmaSánchez com el líder més ben valorat, tot i que la seva nota baixa respecte a la que va obtenir al juny, quan va arribar a la Moncloa. Passa del 4,9 al 4,4. Igual com s’observa en la intenció de vot, els recolzaments al cap socialista són més sòlids en la població més gran de 60 anys i, ¿significatiu? a Catalunya, on millora la seva nota fins al5,1. 

En segona posició, Rivera, que continua perdent dècimes al camí i rep la seva pitjor qualificació de la sèrie. En les eleccions del 2015 encapçalava la llista amb un 5,4 i ara es queda en un 4,1, tot i que continua sent el que rep més aplaudiment dels seus votants. En l’altre extrem, Iglesias, que suspèn i és el líder pitjor valorat pel seu propi electorat. Obté un 3,7, dues dècimes més que al juny. I una altra dada significativa que contribueix a explicar les fugues de vots cap al PSOE. Els votants d’Units Podem valoren millor Sánchez (5,6) que els socialistes a Iglesias (4,4). Igual com el president, el cap podemista aconsegueix la seva millor nota a Catalunya (5,2).

Notícies relacionades

¿Final de la lluna de mel?

L'enquesta d'EL PERIÓDICO sobre les eleccions generals, en obert i sencera

Casado queda últim (3,4), més ben valorat per jubilats i electors amb nivell d’estudis baix. És el dirigent que més polarització desperta (rep més nombre de zeros i de deus).

L’enquesta del GESOP revela moviments de pes a l’arena catalana. ERC seria la primera força en unes eleccions generals i ampliaria la seva presència en el Congrés (de 9 a 13-14 diputats) amb un augment del 3,8% del vot. La força que més creixeria, no obstant, seria el PSC, que aconseguiria una remuntada de 4,3 punts i 10 escons, el seu millor resultat des del 2013. Tant l’augment dels republicans com el dels socialistes es nodreix fonamentalment de la caiguda dels comuns, que cauen en 4,5 punts i es quedarien amb 3 diputats menys a Madrid. El PDECat perdria entre dos i tres escons i el PP tres més.