Anar al contingut
¿Final de la lluna de mel?

Javier Lizon

ENQUESTA GESOP

¿Final de la lluna de mel?

Cau el recolzament al Govern i la majoria creuen que Sánchez hauria d'avançar les eleccions

El rebuig dels Pressupostos és generalitzat, tot i que es recolzen les mesures estrella

Iolanda Mármol

El gabinet de Pedro Sánchez ha elaborat un sistema binari en què cada setmana rep un zero (suspens) o un u (aprovat) per avaluar la gestió del Govern central i preconfigurar el millor moment per convocar eleccions. Al parer de l’electorat, el president ha d’haver acumulat des del final de l’estiu més informes amb zeros que amb uns. L’enquesta del GESOP per a EL PERIÓDICO revela que l’efecte 'lluna de mel’, la bona acollida al nou Executiu, es dissipa i que l’onada d’il·lusió que va esperonar l’arribada de Sánchez a la Moncloa podria ser més un premi conjuntural per haver expulsat Mariano Rajoy que una tendència sòlida. Ni el pacte de Pressupostos amb Pablo Iglesias desperta grans entusiasmes, ni es dissipa la reclamació d’avenç electoral.

L’estudi constata que els recolzaments a la gestió del Govern cauen. Al juny, quatre de cada deu electors considerava que era positiva o molt positiva (39,2%). Avui no arriba a dos de cada deu (18%). Els enquestats que opinen que la gestió de Sánchez és dolenta o molt dolenta, en canvi, passen del 16,5% a un preocupant 53,7%. Estripar d’on procedeixen les taxes de recolzaments i rebutjos és, com menys, revelador.

La impugnació més notòria arriba dels votants del PP, que s’oposen en un 79,4% a la gestió governamental de Sánchez. Rere els conservadors, atenció, l’electorat d’ERC és el que més rebuig manifesta, el 73,5%. Només un 8,7% dels republicans aprova la feina dels socialistes en aquests cinc mesos al capdavant de l’Executiu. La seva opinió és fins i tot més negativa que la dels simpatitzants de Ciutadans, situada en el 72%.

Crida a les urnes

Amb una valoració tan millorable, la majoria de l’electorat (57,6%) creu que Sánchez ha de convocar eleccions anticipades. Així opinen la immensa majoria de votants del PP i Cs. Els que menys recolzen l’avenç són justament els que rebrien pitjor resultat a les urnes, Units Podem (67%) i PDECat (73,2%).

Els simpatitzants socialistes presenten una divisió simptomàtica. El 43,5% opinen que Sánchez les ha de convocar, i el 49,4% prefereixen aguantar fins al final de la legislatura. De nou, les autonomies que pitjor nota posen al Govern són les que demanen avenç electoral (Madrid), i les que millor l’avaluen prefereixen continuïtat (Catalunya, País Basc).

Podemistes satisfets

Més sorpreses. Els votants d’Iglesias no semblen estar massa descontents amb Sánchez i presenten taxes de rebuig similars a les dels mateixos electors socialistes (30,2% PSOE - 31,6% Podem).

Aquesta lògica és encara més pronunciada en la valoració dels Pressupostos. Les bases podemistes estan més satisfetes que les socialistes (46,5%) amb els comptes públics per al 2019 (66% de recolzament). I aquí, una altra clau: a la majoria dels votants d’ERC no els semblen ni bé ni malament i gairebé un terç els aprova. Les bases del PDECat, en canvi, hi són més favorables (45,2%).

Les xifres són significatives perquè Catalunya és, després del País Basc, la segona autonomia en què els Pressupostos reben una millor valoració. Madrid és la que pitjor puntua el projecte.

En tot cas, l’anàlisi detallada evidencia que el rebuig obeeix més a un recel apriorista que a una opinió de fons. ¿Per què? Perquè tots els electors (de tots els partits i en totes les franges d’edat) aproven les tres mesures estrella dels Pressupostos: pujada del salari mínim, increment de l’IRPF en sous superiors als 130.000 euros a l’any i permís de paternitat obligatori al de les mares.

La controvèrsia real arriba amb la disjuntiva de si Sánchez ha de negociar els comptes amb ERC i PDECat. L’electorat està partit en dos, gairebé a parts iguals, tot i que el 'no' guanya lleugerament (48,7% davant 46,6%). L’estudi del GESOP mostra respostes previsibles, com que l’electorat del PP i Cs s’hi oposa amb rotunditat, i d’altres de més complexes. Per exemple. Els votants socialistes semblen també estar en aquesta cruïlla. El 58% estan a favor de negociar amb els independentistes, i el 39,3%, en contra. Això fa que a Catalunya i el País Basc guanyi el recolzament a dialogar amb ERC i el PDECat, mentre que a Madrid i Andalusia es rebutja aquesta negociació.