DAVANT DEL SUPREM
L'Advocacia de l'Estat acusarà per sedició i malversació els líders del procés
Es distancia de la fiscalia al no apreciar prou violència per acusar per rebel·lió
Presentarà aquest divendres el seu escrit al Suprem, igual com el ministeri públic
L’Advocacia de l’Estat, que depèn del Ministeri de Justícia, acusarà aquest divendres els líders del procésque s’asseuran a la banqueta a partir del generper haver declarat la independència de Catalunya unilateralment per un delicte de sedició i un altre de malversació, segons fonts jurídiques. Això marca una diferència fonamental amb la fiscalia, perquè implica que els Serveis Jurídics de l’Estat no han apreciat que el 20 de setembre de l’any passat o l’1-O existís prou violència per acusar per rebel·lió i així ho hauran de defensar durant el judici, la qual cosa suposa que el delicte més greu serà posat en solfa no només per les defenses, sinó també des d’una de les acusacions.
No obtante, també s’haurà de veure com es tradueix això en la petició de penes. La rebel·lió absorbeix la malversació, de manera que se sol·licita una única pena, que es veu agreujada per als acusats pels dos delictes. En canvi, amb la sedició no passa, perquè s’ha de demanar pena tant per aquesta com per la malversació. Segons jugui amb aquestes cartes, en el tram més baix o alt dels dos delictes, la petició que l’Advocacia de l’Estat presentarà aquest divendres al Tribunal Suprem, amb penes mínimes de 14 anys de presó, s’acostarà o no a la que també realitzarà la fiscalia. El ministeri públic demanarà el càstig més gran, que pot superar amb escreix els 20 anys de presó, per a l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, que considera màxim responsable de l’actuació del Govern, juntament amb el fugitiu Carles Puigdemont.
Contrast amb altres casos
Per això que per interpretar com a gest als independentistes la petició de l’Advocacia de l’Estat s’ha de conèixer la petició concreta de penes per a cadascún dels acusats i confiar en la bona voluntat amb què vulguin prendre-la aquests partits, sobretot tenint en compte que en els últims casos mediàtics en què ha participat, com ara el ‘cas Gürtel’ o el ‘cas Nóos’, va optar per acusar només pel delicte que va motivar la seva personació.
En aquells van ser els delictes fiscals i en la causa del procés seria el de malversació, que es castiga amb penes d’entre dos i sis anys de presó, però pot arribar fins als 12 anys "si el valor del perjudici causat o dels béns o efectes apropiats excedís els 250.000 euros". La Guàrdia Civil, en un últim informe, ha elevat els diners presumptament malversats als 4 milions d’euros, comptant tant el que s’ha abonat com el que està pendent de pagament.
Per la seva part, els que indueixen, sostenen o dirigeixen la sedició poden ser castigats amb entre 8 i 10 anys de presó, i entre 10 i 15 anys si fossin persones constituïdes en autoritat. Per als altres sediciosos la pena prevista va de 4 a 8 anys.
Els processats per rebel·lió, tots ells, presos, són als que la fiscalia acusarà per aquest delicte i l’Advocacia de l’Estat ho farà per sedició. Es tracta de Junqueras; els exconsellers Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Josep Rull; l’expresident de l’Assemblea Nacional CatalanaJordi Sànchez; el president d’Òmnium Cultural,Jordi Cuixart, i l’expresidenta del ParlamentCarme Forcadell. Els que eren membres del Govern també van ser processats per malversació, igual com Meritxell Borrás, Carles Mundó i Santi Vila. Aquests tres ho van ser, a més, per desobediència, únic delicte que s’imputa als exmembres de la Mesa del Parlament Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, i a l’exdiputada de la CUP Mireia Boya. La desobediència es castiga amb inhabilitació.
- L'hora de la veritat Les càmeres de Via Laietana multaran a partir del 27 d’abril amb 90 euros cada vehicle que pugi per la via sense autorització
- Un any de la fallada elèctrica El metro de Barcelona instal·larà generadors per evitar que una apagada deixi aturats els trens als túnels
- Judici als Pujol Jordi Pujol Ferrusola: "Va ser una ordre l’encàrrec de la gestió dels fons d’Andorra"
- Drets laborals Molts treballadors poden estar perdent festius sense saber-ho: què passa si cauen en dissabte
- Drets laborals ¿Cal recuperar la pausa del cafè a la feina? Això diu la llei sobre el descans durant la jornada laboral
