Anar al contingut

«El 155 va sortir bé, però no ho teníem gens clar»

L'enviat de la Moncloa va començar entrant furtivament als edificis oficials i va acabar passejat pel Palau de Pedralbes pel Govern deposat

L'Executiu de Rajoy temia la resposta als carrers i l'actitud dels funcionaris que havien d'ajudar per aplicar el precepte constitucional

Pilar Santos

«El 155 va sortir bé, però no ho teníem gens clar»

JUAN MANUEL PRATS

El dissabte 28 d’octubre del 2017, el ‘Butlletí Oficial de l’Estat’ va publicar els cinc decrets aprovats per Mariano Rajoy per intervenir la Generalitat mitjançant l’article 155 de la Constitució: l’Executiu central havia destituït Carles Puigdemont i tots els seus consellers, havia pres el control dels Mossos i havia ordenat tancar les anomenades ‘ambaixades’ a l’estranger. Però tot això era sobre el paper. Els dubtes de si les mesures es podrien aplicar i el temor de la resposta als carrers catalans inquietaven el Govern de Rajoy. Ho admet Roberto Bermúdez de Castro, número dos de la llavors vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, en el Ministeri d’Administracions Territorials. Ell es va convertir en el ‘senyor 155’ i en l’enviat especial a Barcelona per aplicar la intervenció. Feia set mesos que estudiava a fons el desenvolupament del precepte constitucional.

“El 155 va sortir bé, però aquell primer dia no ho teníem gens clar. No sabíem com actuarien els alts càrrecs i els funcionaris. Era tot molt delicat”, confessa ara Bermúdez de Castro. Ha deixat la política després de 20 anys i ha fitxat per LaLiga, on és adjunt al president i responsable de relacions institucionals. El dilluns 30 d’octubre havia de començar la intervenció. El seu principal col·laborador, Enrique Lasso de la Vega, director general de relacions amb les autonomies en el ministeri, va despenjar el telèfon diumenge al matí i va contactar amb el secretari del Govern, Victor Cullelli el secretari general de Presidència, Joaquim Nin, per saber on es podrien veure. Finalment van quedar a les 9.30 hores al Palau de la Generalitat, però una notícia a la web d’EL PERIÓDICO aquella mateixa nit els va fer canviar els plans. Aquest diari va revelar que Bermúdez de Castro seria a primera hora a Barcelona per començar a aplicar el 155.

Desplegament de premsa

“Hi havia càmeres a Sant Jaume i a les portes d’altres edificis oficials. No volíem ser ‘els homes de negre’. No volíem ferir sensibilitats”, explica. Ell, Eloísa Contín (la seva cap de gabinet) Lasso de la Vega van ser les tres persones que, en representació del Govern central, van ser a la ciutat comtal el primer dia. A les vuit ja estaven treballant a la Delegació del Govern, on passarien alguns dels 218 dies que va durar la intervenció. En aquell moment, Cullell, que havia arribat aviat a la Generalitat, va telefonar a Lasso de la Vega i el va avisar que ja hi havia molta premsa. Tots dos van coincidir en la necessitat de buscar un altre lloc. El nou escenari triat va ser l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, a la Via Laietana, a prop de la Generalitat. Els enviats de la Moncloa van accedir a l’edifici pel pàrquing, al carrer de Manresa, per evitar dos periodistes que eren a l’entrada.

Cap a les onze va arribar el moment d’asseure’s a la taula. Cullell i Nin, per part del Govern, i Lasso de la Vega i Bermúdez de Castro, per part de la Moncloa. L’ambient era gèlid. Hi havia nervis. El secretari d’Estat va prendre la paraula. “Venim a aplicar el 155 i a assegurar-nos del retorn a la legalitat. Volem que es faci de la millor manera possible per a tothom i que els serveis públics continuïn funcionant amb normalitat”, va dir abans d’oferir als seus dos interlocutors l’opció de dimitir. No ho van fer.

“Nosaltres tampoc volíem que la màquina es parés”, apunta per telèfon Cullell. “Va ser una posada d’escena molt protocol·lària i en la qual Bermúdez de Castro també va recordar que un dels decrets incloïa conseqüències per als que incomplissin les ordres”, remarca Cullell. 

Acatar el “mandat tècnic”

El ‘senyor 155’ els va explicar com esperaven treballar. Rajoy havia convocat les eleccions el 21 de desembre i, en principi, es preveia que la intervenció durés tot just tres mesos, fins que el nou Govern prengués possessió. Les desavinences independentistes, no obstant, van allargar la situació fins al juny.

“Bermúdez de Castro ens va deixar clar que les decisions polítiques es prendrien a Madrid i que nosaltres només hauríem d’encarregar-nos de la coordinació tècnica”, afirma Cullell. L’encara secretari de Govern recorda que l’enviat de Rajoy “va reflexionar sobre com s’havia pogut arribar fins a la DUI”. “Jo li vaig comentar que no ens convenceríem l’un a l’altre i que no valia la pena entrar en el debat polític. Ens limitaríem a acceptar el mandat tècnic”, afegeix. El to de la conversa va anar millorant a poc a poc. Hi va ajudar el futbol. Nin va parlar del Nàstic i Bermúdez de Castro, de l’Osca.

La reunió va acabar abans de la una i poc després la notícia va esclatar: Carles Puigdemont havia fugit a Bèlgica. “Ens en vam assabentar quan estàvem de tornada a la Delegació”, rememora el secretari d’Estat abans d’assenyalar, sense dissimulat alleujament, que aquest va ser un capítol que no li va tocar gestionar.

Les trobades entre Nin, Cullell i els enviats de la Moncloa van seguir fins al maig, tot i que l’escenari va canviar. Al novembre, els representants de l’Executiu català van proposar fer les dues reunions que tenien cada setmana en uns despatxos del Palau de Pedralbes, on s’ubica la seu de la Unió pel Mediterrani. Al final d’una d’aquestes cites al desembre, quan tots pensaven que al 155 li quedava poc perquè arribaven les urnes, fins i tot els van oferir fer una visita guiada pel Palau, recorda el secretari d’Estat. Nin, com a responsable de protocol de Presidència, els va acompanyar. “Va ser l’exemple que ells havien encaixat millor del que ens temíem el que ens va tocar fer. La professionalitat i el retorn a la legalitat van guanyar”, acaba Bermúdez de Castro abans d’anar-se’n a una reunió de la seva nova vida a LaLiga.