El club prorús d'amics del procés

El 23 d’octubre del 2017, entre l’una mica disminuïda riuada de turistes procedents de Venècia, va arribar a Barcelona un home de mitjana edat, no gaire alt, calb i amb passaport rus amb nom de Dimitri Medoev. Aquest home no venia d’excursió, sinó, malgrat l’absència de seguici i recepció, de visita oficial a Catalunya en qualitat de ministre d’Exteriors de la República d’Ossètia del Sud.

En un dels moments més tensos del procés, a quatre dies que el Parlament votés la DUI, i amb l’Estat i els independentistes escorcollant el més mínim gest internacional, plantava peu a Catalunya el canceller d’un territori separat de Geòrgia unilateralment i a trets, poblat per 80.000 habitants –tants com els del districte barceloní de les Corts–, ocupat per tropes russes i no reconegut com a estat per cap país, tret de Rússia, Veneçuela, Nauru i Nicaragua.

Segons la nota oficial que va difondre, Medoev venia a obrir una "oficina de representació del Ministeri d’Exteriors" d’Ossètia del Sud. "Els esdeveniments a Catalunya, que han atret l’atenció del món, són de gran interès per a Ossètia del Sud, perquè 26 anys abans el poble d’Ossètia del Sud va fer el mateix pas decisiu," deia la nota.

Però va ser un comunicat 'fake'. Un any després, no hi ha ni hi ha hagut cap ambaixada d’Ossètia del Sud a Barcelona, ni consolat, ni funcionaris, ni telèfon al qual trucar malgrat que, segons l’anunci, la legació havia de"promoure l’establiment de relacions bilaterals, en primer lloc en les esferes cultural i humanitària".

Trobada amb amics

El Departament d’Acció Exterior de la Generalitat publica una llista del Cos Consular a Catalunya amb 87 inscrits, inclosos Mauricio o la República Democràtica Socialista de Sri Lanka, però no hi és Ossètia del Sud. Tampoc altres estats irredempts, com Kosovo, Abkhàzia, Transnístria o l'Alt Karabakh. L’oficina exterior de la Generalitat més pròxima a Tskhinvali, capital d’Ossètia del Sud, és a Moscou, a 1.871 quilòmetres. La Generalitat no va atendre Medoev. "Estava centrada a buscar reconeixements de països importants, i allò no li afavoriria davant de la UE", explica una font diplomàtica.

 La visita oficial es va quedar en 24 hores de trobades amb cinc ossetes, un d’ells del nord, que resideixen a Barcelona i viuen de petits negocis de maçoneria i restauració. Amb un d’ells es va fotografiar Medoev en un lloc no identificat, entregant-li una bandera osseta davant d’un tapís amb la figura del cabdill alà Flavi Ardabur Aspar, guardià de Bizanci. Malgrat l’escenografia, la cita no va tenir res de solemne: visitant i visitat es van entrevistar en texans i polo.

Però van donar molt ressò a la nota portals informatius russos com RT, Ruptly o Sputnik. El primer es va destacar durant la tardor del procés amb notícies i articles com "Tancs als carrers de Barcelona": Espanya i Catalunya a punt d’un desenllaç violent" (28-10-17), "Espanya va posar tropes a la frontera russa a canvi que Letònia no donés suport al separatisme català" (20-12-17) o "Una dona mossega la cama d’un mosso amb el crit de visca Espanya" (24-10-17).

Aquests portals ja van difondre, el 25 de setembre, un altre comunicat de Medoev: "Respectem el dret sobirà dels catalans a la lliure elecció del camí per al seu desenvolupament futur". Després de l’1-O, Sputnik va buscar l’opinió de "residents" d’Ossètia del Sud per a un altre article. Un d’ells, Alan Parastaev, presentat com a periodista, va declarar que "Catalunya repeteix els passos d’Ossètia del Sud en els 90". Una altra, Anna Chochieva, presentada com a "activista" de drets humans, va opinar que "tard o d’hora Catalunya serà reconeguda per la comunitat internacional, com Ossètia." El portal no va explicar que els dos opinants no només comparteixen opinions polítiques: també estan casats. Ni tampoc que Parastaev  no és un periodista qualsevol: va ser ministre de l’Interior d’Ossètia del Sud abans de caure en desgràcia en aquell territori.

Reacció espanyola

El ressò mediàtic que mitjans russos donaven a la visita va obligar el ministeri espanyol d’Afers Exteriors a respondre amb una nota el 26 d’octubre: “Espanya considera Ossètia del Sud part integrant de Geòrgia. Ossètia del Sud no està reconeguda per pràcticament cap estat membre de l’ONU [...] no disposa del dret de legació”.

L’ambaixada de Geòrgia a Madrid també va emetre un comunicat dos dies més tard, després de la imposició de l’article 155: "El Govern de Geòrgia condemna la declaració unilateral d’independència de Catalunya i recolza les mesures del Govern d’Espanya per restablir la llei i l’ordre".

Un territori controlat per Rússia es mostrava disposat a reconèixer de facto una Catalunya independent malgrat quel’ambaixada russa, després de la declaració i suspensió de la independència per Puigdemont el 10 d’octubre, va tuitejar: "Esperem que la situació se solucioni a través del diàleg estrictament en el marc de la legislació espanyola pel bé de l’Espanya unida i puixant".

Després de l’1-O, el president Rajoy va ordenar al ministre d’Exteriors, Alfonso Dastis, que extremés esforços i contactesperquè no se li escapés ni un sol reconeixement internacional d’una eventual declaració catalana d’independència. Exteriors va enviar aquells dies un representant a entrevistar-se amb l’ambaixador rus a Espanya, Yuri Korchagin, i explicar-li la posició del Govern, esperant que cap territori satèl·lit de la Federació Russa fes el gest, informa Pilar Santos.

El 13 de novembre, la llavors ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, va admetre que el Govern estava analitzant interferències de països estrangers peragreujar la crisi a Catalunya.  

Camarades italians

Medoev no va acudir a Barcelona directament procedent d’algun aeroport caucàsic pròxim a Ossètia –la capital, Tskhinvali, no té aeroport, només un petit aeròdrom militar–, sinó des de Venècia, ja que havia fet abans una escala política al nord d’Itàlia.

Entre el 14 i el 22 d’octubre del 2017, el ministre d’Ossètia va visitar Roma, Venècia, Florència, Verona, Pesaro i San Marino. Va viatjar convidat per Alberto Drudi, president de la Cambra de Comerç de Pesaro i Urbino, però acollit en realitat per una xarxa de líders locals de la Lega Nord (Lliga Nord), formació d’extrema dreta que promou la independència de la Padània.

El Ministeri d’Exteriors d’Ossètia del Sud va publicitar aquells dies una foto d’un "meeting" de  germandat de Medoev amb dos fundadors de la Lega: Eliseo Bertolasi i Palmarino Zoccatelli. Tots dos, de marcat perfil russòfil, s’han declarat també fervents partidaris del procés català.

Bertolasi, exdiputat de Consiglio Regionale de Véneto, és, a més de polític i antropòleg, periodista i fotògraf ocasional. Col·labora amb el portal rus Sputnik amb notícies i fotos, algunes de manifestants independentistes venecians onejant estelades. Bertolasi col·labora també en el portal rus Geopolitka.ru, amb articles com “Els europeus pateixen un rentat de cervell russofòbic” o “Euràsia pot resoldre la majoria dels problemes d’Europa”.

L’altre amic de Medoev, Palmarino Zoccatelli, ultracatòlic, és president del Comitato Legitimista Veneto Indipendente –integrat a la Lega Nord- i, alhora, presideix l’Associació Vèneto-Rússia. Amb Bertolasi, ha viatjat "en missió humanitària" a les àrees d’Ucraïna que guerregen per tornar a Rússia. Així ho va explicar el 21 de setembre passat a Sputnik. Va ser quan aquest portal va recollir la notícia de la retirada per part de la ciutat de Verona, governada per la Lega, de la ciutadania honorífica al president prooccidental d’Ucraïna, Piotr Poroshenko.

El 13 de setembre del 2018, la UE va prorrogar les sancions comercials a Rússia per la seva intervenció militar a Ucraïna... i Bertolasi i Zoccatelli se’n van anar l’endemà a Sebastopol per firmar un "memoràndum d’enteniment" entre l’associació Vèneto-Rússia i Ekspokrym, la prorussa Fira de Crimea. Aquesta ruptura de la unitat d’acció de la UE va ser difosa per Sputnik. Firmava la notícia... Eliseo Bertolasi.

Notícies relacionades

La DUI que no va ser tal

«El 155 va sortir bé, però no ho teníem gens clar»

Zoccatelli ha repartit les seves fílies entre l’expansionisme rus i el procés. Ja el 10 de novembre del 2014, un dia després del 9N català, va enviar als mitjans de comunicació venecians un comunicat reconeixent la "plena legitimitat i validesa política" del simulacre de consulta i considerant "la victòria del Sí a Catalunya" com "un punt de no retorn". El març passat, Zocatelli va mostrar en un míting la seva solidaritat amb l’expresident Carles Puigdemont i va protestar contra “la persecució politicojudicial de l’autoritat central espanyola, digna d’un règim totalitari.”

La Lega Nord ja s’havia pronunciat amb un comunicat oficial el 21 de setembre del 17, després dels tensos registres judicials i detencions en seus de la Generalitat: "Les idees mai han de ser oprimides", deia. El cinc d’octubre, a rebuf de l’1-O català,  el portal Sputnik va publicar l’informe "Vèneto, ¿la pròxima Catalunya al cor d’Europa?". En el text fa declaracions Zoccatelli: "Els nostres pobles tenen una meta comuna: recuperar la nostra independència, de la qual ens van privar en el passat."