El Govern intenta apaivagar el malestar pels canvis en la immersió lingüística

Els nervis preelectorals estan a flor de pell a Catalunya, en general, i en els socis del Govern, en particular. Pot servir com a exemple l’inici de tempesta que s’ha desencadenat aquesta setmana arran d’un document de la conselleria d’Ensenyament sobre el model lingüístic i sobre el qual aquest dijous tots els actors implicats han volgut girar full. En el text, “mal comunicat” accepten fonts d’ERC, el partit que controla el departament, s’explica com fer front a una espècie de posada al dia de l’aplicació de la immersió lingüística, sota un concepte molt bàsic: insistir més en aquella llengua que menys es domini. Però en cap moment s’aborda una revisió de la immersió lingüística.

Els sectors hiperventilats es van posar les mans al capdavant per entendre que ERC, el mateix partit que en els últims mesos ha sigut titllat d’“autonomista”, gosava ara ni més ni menys que atacar el mascaró de proa de l’autogovern català, la immersió lingüística. I no només això, l’executor de la mesura era Josep Bargalló, el conseller d’Ensenyament, però, sobretot, figura del tripartit de fa 10 anys. Com a teoria conspiradora ho tenia tot.

A més a més, l’ús del terme “llengua primera”, en lloc del poc igualitari “llengua materna”, podia donar a entendre que en algunes àrees el castellà seria l’idioma vehicular.

Art de màgia

S’ha de dir que la polèmica es va desactivar per art de màgia quan es va saber que el document de Bargalló va ser iniciat quan la consellera era la convergent Meritxell Ruiz i que, per tant, havia passat per la taula de com mínim dues conselleres designades pel PDECat: la mateixa Ruiz i la res sospitosa de botiflerisme Clara Ponsatí. Ítem més, l’associació de mestres Rosa Sensat, nau capitana de la pedagogia a Catalunya, va afirmar que “no hi havia més perill que els que hi havia fins ara que el català deixi de ser llengua vehicular”.

Amb tot aquella interpretació va ser la que primer va recórrer les xarxes socials i va posar en alerta el mateix Quim Torra i altres membres postconvergents de l’Executiu.

“El text ha induït a errors d’interpretació que es podrien haver evitat i que crec que es repararan”. Així parla una destacada font coneixedora directa de les converses que aquest mateix dijous han evacuat personalment al Parlament Torra, juntament amb Bargalló, i les exconselleres Irene Rigau i Meritxell Ruiz.

Torra ha convocat les exconselleres perquè, segons el seu entorn, no amaga la seva preocupació respecte a la polèmica generada pel text en una part del sector independentista i educatiu.

Notícies relacionades

García Ortiz es responsabilitza de la filtració del cas del nòvio d’Ayuso

El PSOE manté a l’abril el límit per renovar el CGPJ i el PP no fixa terminis

En l’entorn de Bargalló, per la seva part,  s’atribuïa la polèmica a la “hiperventilació independentista”, però alhora assumia que el text està obert a aportacions. Un text que en qualsevol cas Bargalló defensa perquè respon a un treball d’especialistes en educació amb aportacions del Consell d’Europa.

En l’aspecte polític, algunes veus postconvergents interpreten que ERC va veure en el document una oportunitat per posar en pràctica la tàctica d’eixamplar la base de l’independentisme mostrant un perfil poc agressiu amb els castellanoparlants. Al seu torn, els republicans creuen a ulls clucs que la postconvergència, nerviosa per les enquestes –l’última, el CIS d’aquest mateix dijous–, va veure una oportunitat d’or de continuar desgastant els seus socis i, no obstant, rivals.