Anar al contingut

ESCRIT DE TRAPERO

El ministeri va activar una aplicació informàtica policial per a l'1-O que va ser un fiasco

El 'Gestor de eventos' d'Interior va sumar tota mena de problemes que van obstaculitzar-ne la coordinació

En algunes zones es va optar per recórrer a una graella d'Excel per anotar les incidències

J. G. Albalat / Rafa Julve / Ángeles Vázquez

El ministeri va activar una aplicació informàtica policial per a l'1-O que va ser un fiasco

Ni sortint i tornant a entrar 20 vegades va funcionar correctament el sistema. Ja va resultar ser un fiasco en els assajos previs i encara va ser pitjor el dia D, és a dir, l’1 d’octubre. El Ministeri de l’Interior, a través de la figura del coronel Diego Pérez de los Cobos, designat coordinador de tot el dispositiu policial amb què es pretenia bloquejar el referèndum unilateral, va ordenar als diferents cossos que utilitzessin una aplicació informàtica per abocar-hi tota la informació referent a les actuacions dutes a terme. No obstant, el programa va acabar fallant més que una escopeta de fira i va dificultar més si cap la coordinació, segons es desprèn d’un informe remès pel major Josep Lluís Trapero al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que consta al sumari de la causa de l’1-O, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO.

Imputat per sedició a l’Audiència Nacional  dies després de l’1-O, Trapero va enviar al TSJC just el 10 d’octubre de l’any passat un escrit en què va detallar tots els problemes que va patir un programari que portava per nom ‘Gestor de eventos’. Mitjançant aquesta aplicació calia “traspassar  les dades relatives a actuacions policials i incidències” perquè tinguessin tota la informació les quatre “cèl·lules de seguiment” policial. Aquestes estaven instal·lades a les delegacions que el Govern central té a les quatre províncies catalanes i les integraven un representant dels Mossos, un del Cos Nacional de Policia, un de la Guàrdia Civil i un de la Secretaria d’Estat de Seguretat, a qui el desgavell informàtic els va deixar sense assabentar-se de la missa la meitat.

Segons Trapero, en les proves del programa ja es van evidenciar algunes “dificultats” que en condicionaven l’efectivitat. “La més important era que les incidències s’havien d’enviar una a una, introduint cada vegada el nom del local de votació i la seva direcció, el que feia molt lenta la introducció i dificultava l’ús ja que s’esperava que aquell dia s’hauria d’informar de milers d’incidències”. Per això, els Mossos en van sol·licitar una “precàrrega” dels locals al sistema, “petició que no va ser atesa”.

Directament a Madrid

Segon obstacle. Segons el llavors cap dels Mossos, aquests van començar a introduir dades a les set del matí de l’1-O i en poc temps va quedar clara una altra disfunció: la informació que anaven abocant els policies autònoms no la rebien les cèl·lules de seguiment, sinó que arribava directament a les dependències de la Secretaria d’Estat de Seguretat, a Madrid, deixant in albis les quatre seus provincials. Tampoc va fer res el ministeri per solucionar-ho, com tampoc ningú va semblar posar el crit al cel al constatar-se que, “per diversos problemes”,  ni la Policia Nacional ni la Guàrdia Civil van poder “alimentar l’aplicació amb les incidències que anaven registrant de les seves actuacions”.

Fins i tot amb tota aquesta barrabassada, i sense saber molt bé per a què va servir, els policies autònoms van introduir “més de 3.900 incidències” al ‘Gestor de eventos’ entre les set del matí i dos quarts de vuit de la tarda. I moltes més podrien haver sigut perquè, d’acord amb la versió de Trapero, a la cèl·lula de Barcelona “es va haver de treballar amb una graella d’Excel”.Girona l’aplicació no va arribar a funcionar i “les úniques comunicacions que es van realitzar van ser secundàries i no relacionades amb la coordinació de les actuacions”.

Lleida la situació encara va ser més surrealista, ja que al no funcionar el ‘Gestor de eventos’ també es va intentar treballar amb un Excel, però un problema d’“incompatibilitats en el programari” va acabar obligant la Guàrdia Civil i la Policia a desplaçar-se a les seves respectives comandàncies per poder informar els seus superiors. Quant a Tarragona, si fa no fa el mateix, la comunicació va brillar per la seva absència.