Les clavegueres policials intenten comprometre el rei Joan Carles

L’excomissari José Manuel Villarejo, ara en presó preventiva i durant anys un dels caps de les clavegueres policials, sembla que ha decidit desafiar el rei Joan Carles. En una gravació feta per l’expolicia i publicat per 'El Español’ i 'Okdiario' es pot escoltar com Corinna zu Sayn-Wittgenstein, parella de l’excap de l’Estat durant uns anys, assegura que el rei emèrit va exercir un rol clau a l’Institut Nóos i va arribar a demanar diners per a aquesta entitat. “Si demà hagués d’anar a un tribunal i donar explicacions... A l’Institut Nóos, ¿qui va fer totes les trucades per als diners? El Rei”, va declarar l’empresària alemanya en una cita amb Villarejo a Londres el 2015.

“Ell va trucar i va dir: ‘¿Pots, sisplau, fer un contracte de 100.000, un contracte d’un milió...?’ Jo era al seu costat”, va afirmar. La gestió que Iñaki Urdangarin i Diego Torres van fer d’aquest organisme, que tots dos van crear el 1999, els ha comportat penes de cinc anys de presó. La sentència va assenyalar que tots dos van cometre els delictes de prevaricació, frau a l’Administració i contra la Hisenda Pública. El marit de la infanta Cristina, a més, va ser castigat per tràfic d’influències.

En les cintes la consultora va apuntar que va informar el Rei ja el 2004 del tarannà d’Urdangarin. Li va dir que estava “preocupada” perquè el gendre no entenia “la diferència entre els diners públics i els privats”. “Està intentant guanyar diners ràpidament i està preparat per fer qualsevol cosa”, va escriure en un “informe” que va enviar a la Casa Reial.

Segons les gravacions, Joan Carles va cobrar una comissió per l’AVE a la Meca en comptes a Suïssa controlats per l’advocat Dante Canonica. Segons l’antiga amiga de Joan Carles, la comissió va sortir dels100 milions d’euros que el consorci d’empreses va entregar a la mitjancera, la iraniana Shahpari Zanganeh, casada llavors amb el traficant d’armes Adnan Khashoggi.

La reunió entre Villarejo i Corinna Zu Sayn-Wittgenstein va estar afavorida per Juan Villalonga, expresident de Telefónica, amic de tots dos.

L’empresària no nega la veracitat

La consultora alemanya, establerta a Mònaco, va fer públic un comunicat aquest dijous en què no va incloure cap referència a les gravacions, per la qual cosa en reconeix implícitament la veracitat. La consultora alemanya se sent “utilitzada” en “un conflicte” que assegura que no li incumbeix. Denuncia la “campanya de descrèdit amb motivació política” que hi ha contra la seva persona i afirma que sempre ha actuat “correctament” i pretén viure “de forma tranquil·la”.

Encara s’ha de conèixer l’impacte d’aquestes informacions que incumbeixen al rei emèrit en tres àmbits clau: el judicial, el fiscal i el polític. De moment, a la Zarzuela la reacció a aquesta gravació va ser el silenci. Cap portaveu va voler comentar les greus acusacions contra Joan Carles. També va ser infructuós l’intent d’aquest diari de parlar amb Alfonso Sanz Portolés, cap de la secretaria del rei emèrit. A la Moncloa tampoc van entrar en el fons de l’assumpte, es van limitar a assenyalar que són “gravacions antigues que estan en seu judicial” i que no afecten l’actual cap d’Estat, Felip VI, informa Juan Ruiz Sierra.

La via judicial

La gravació de l’empresària va ser obtinguda per la policia en els registres que va fer el novembre enl’operació Tàndem, per la qual Villarejo va ser detingut per blanqueig. Els agents es van trobar nombrosos àudios que l’excomissari va gravar durant anys i alguns han ajudat els investigadors a descobrir els seus negocis il·legals, ja que demanava diners als seus clients a canvi de realitzar informes amb dades que aconseguia per la seva feina a la cúpula policial.  

Els agents han de redactar un informe per al jutge per a finals de setembre, termini que pot ser prorrogat per l’ingent volum de gravacions. En aquest moment serà quan el jutge decideixi si n’incorpora alguna a les peces que ell instrueix contra Villarejo o remet als jutjats que corresponguin les que puguin ser constitutives de delicte, informa Ángeles Vázquez.

En el cas que enviés la que afecta el rei emèrit, el jutjat competent seria el Suprem ja que, després de l’abdicació i al deixar de ser “inviolable”, el Govern de Mariano Rajoy va fer una reforma legal per donar-li aforament. Arribats a aquest punt s’obriria el debat jurídic de si podria ser enjudiciat per activitats suposadament il·lícites mentre va ser cap d’Estat, perquè es tractava d’actes personals i no pel seu exercici com a cap d’Estat.  

La possible investigació d’Hisenda

En l’àmbit fiscal, Hisenda pot prendre la paraula si, com en altres casos, s’obren investigacions “d’ofici”, com va assenyalar l’exministre Cristóbal Montoro que passava amb les persones que apareixien en els ‘Papers del paradís’ sobre societats domiciliades en paradisos fiscals.

Fonts de l’Agència Tributària van assenyalar que “pren en consideració qualsevol font d’informació que pugui ser rellevant, o no, de cara a la persecució del frau fiscal”, informa Rosa María Sánchez. Aquestes fonts no van voler confirmar si se n’ha obert una sobre les declaracions de Corinna perquè és "confidencial". 

Notícies relacionades

Corinna revela que Joan Carles I la utilitzava com a testaferro: "No perquè m'estimi molt, sinó perquè visc a Mònaco"

El 12M i el botó nuclear de Sánchez

Finalment hi ha el front polític. El líder d’IU, Alberto Garzón, vol que la ministra de Defensa, Margarida Robles, i el director del Centre Nacional d’Intel·ligència, el general Félix Sanz, aportin a la comissió de secrets oficials les dades que tenen sobre “l’activitat de Joan Carles I”.

Malgrat el nou Govern del PSOE, un partit que en el congrés polític de l’any passat va defensar incorporar al seu ideari l’enfortiment dels “ valors republicans” però sense demanar la supressió de la monarquia, les esperances que a la Cambra baixa s’obri un debat són escasses. Ni els socialistes ni els populars, en ple procés de renovació, ni tampoc Ciutadans tenen intenció de demanar explicacions.