Cadena humana a Euskadi

Fascinació aberzale pel procés

La plataforma pel dret a decidir Gure Esku Dago imita al País Basc les tàctiques i mobilitzacions de l'Assemblea Nacional Catalana

fascinacin-vasca-por-el-procs-3-estelada-hernani

fascinacin-vasca-por-el-procs-3-estelada-hernani

9
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

A pocs metres de la plaça Mañé i Flaquer oneja una estelada hissada en una asta de 10 metres d’altura. Al fons, en un edifici de pisos, el balcó d’un vivenda particular llueix una altra bandera independentista. Aquest paisatge tindria poc de particular si es tractés del d’un barri de Catalunya, però aquesta estelada comparteix l’asta amb una ikurriña al centre d’Hernani, Guipúscoa, el consistori del qual té dedicada una plaça al liberal català que va defensar el foralisme basc.

La presència de l’ensenya independentista catalana a Euskadi té ja poc d’exòtic. Des dels esdeveniments d’octubre passat a Catalunya, les quatre barres i l’estrella formen part d’una iconografia cada vegada més habitual en aquell casc antic de les viles en els que la gentrificació i els turistes no han expulsat encara al veïnat aberzale.

Una estelada a una paret de Llodio (Àlaba), al costat d’un cartell al·lusiu a dos pobles i una lluita comuna. / EL PERIÓDICO

Sota l’estelada d’Hernani es va celebrar el passat 19 de maig una consulta pel dret a decidir del País Basc convocada per la plataforma Gure Esku Dago (A les Nostres Mans). És la mateixa entitat que ha organitzat la cadena humana (o Gizakatea) que aquest diumenge –amb la participació de desenes de milers de persones, 100.000 segons els convocants–  ha unit les tres capitals basques per reivindicar un referèndum d’autodeterminació.

La iniciativa té grans similituds amb la Via Catalana a la Independència que l’Assemblea Nacional Catalana  (ANC) va organitzar el 2013: cadena humana amb les mans agafades o amb mocadors com a baula, organitzat repartiment de trams, elecció de quilòmetres específics per dedicar-los a causes com els empresonats d’Altsasu o la independència catalana, edició i venda d’una samarreta commemorativa... Fins i tot la participació del diputat d’Esquerra Republicana Gabriel Rufián i la dirigent de la CUP Mireia Boya convidats a Sant Sebastià, al quilòmetre 1 de la cadena.

A la catalana

Un espot en vídeo cridant a la mobilització d’aquest diumenge retrata l’esperit de la plataforma Gure Esku Dago. Al vestuari d’un equip de rugbi femení, una guapa capitana de cabell ros arrissat arenga les seves companyes, que escolten moixes: “¿Què ens passa? ¿Quan ens hem convertit en un equip tan mediocre? No anem endavant ni cap enrere ¡Quina vergonya! Sembla que hem oblidat d’on venim”, els diu, i encara els inquireix amb una contundent mirada d’ulls clars: “¿Hi ha alguna resta del que vam ser?”

Un moment de la cadena humana que ha unit les tres capitals basques el diumenge 10 de juny reclamant un referèndum d’autodeterminació. / Gure Esku Dago

Ramón Jáuregui, eurodiputat i portaveu del grup socialista espanyol al Parlament d’Estrasburg ha estat atent a la cadena humana basca des de Madrid, on ha descansat a la Fira del Llibre. “L’esquerra aberzale ve de patir una derrota descomunal des de 2011, després de 50 anys de violència, i necessita recompondre la seva figura, i ha trobat en Catalunya un camí. Per això intenta encadenar el seu procés amb el procés català”, interpreta passejant entre els llocs llibreters aquest donostiarra, exministre del Govern Zapatero i exconseller de Justícia del Govern Basc.

“Però aquest intent els és molt difícil –afegeix Jáuregui– perquè no hi ha més que consultar l’hemeroteca per veure què deia l’alternativa KAS, aquell vademècum per alliberar Euskadi conjugant violència i acció política. Resulta contradictori: a Catalunya, sense haver matat, han anat molt més lluny que els detentors de l’alternativa KAS”.

Gure Esku Dago nega vinculacions amb l’esquerra aberzale: “Aquí hi ha una representació de la societat basca, que és molt més diversa i rica. Encaixar Gure Esku Dago en un color polític és equivocar-se”, explica Ángel Oiarbide, portaveu de la plataforma.

Aquesta insistència en la transversalitat també l’assembla a les campanyes d’Òmnium Cultural i l’ANC a Catalunya, com no pocs altres arguments del Full de Ruta que també l’entitat basca ha editat per fer proselitisme.

ANC en petit

Per a Oiarbide, la semblança amb el precedent català és “l’intent de crear unes condicions democràtiquesperquè la ciutadania pugui expressar la voluntat popular democràticament i pacíficament. D’un escenari crispat per un conflicte volem passar a normalitzar el debat sobre dret a decidir”.    

La secretària general del PP basc, Amaia Fernández, li veu tantes semblances catalanes a Gure Esku Dago que l’anomena “el germà petit de l’ANC”, sense oblidar les ocasions en què el dirigent d’Òmnium Jordi Cuixart va acudir l’estiu passat a discursejar a Euskadi els seguidors de la plataforma.

Després de la Via Catalana a la Independència, que el 2013 va unir el Pertús i Vinaròs, Gure Esku Dago va impulsar el 2014 una cadena humana de 123 quilòmetres que va unir Durango i Pamplona. I també com l’ANC, s’ha especialitzat a muntar grans mosaics humans visibles des de l’aire; el més recent, aquest mateix mes, formant amb més de 1.000 participants l’escut de Navarra. I igualment organitza un acapte de cinc euros a cada soci, o ven samarretes i banderes en una botiga online amb taller de serigrafia a Lesaka (Navarra). Per cert, el seu catàleg inclou estelades a 9 euros.

La plataforma Gure Esku Dago va muntar aquest mosaic amb la participació de 10.000 persones a la platja donostiarra de Zurriola, el novembre de 2014. Van triar dues banderes de referència per al moviment: l’escocesa i la catalana. / GED

  

No només ha coincidit amb el procés, salvant les distàncies, en mobilitzacions populars. També en l’organització de consultes. Un Arenys de Munt a la basca va tenir lloc a Etxarri Aranaz (Navarra) el 2014, i des d’aleshores han celebrat un centenar llarg de votacions, sempre no vinculants. Des de començament d’any, la plataforma n’ha organitzat 50, des de Mungia fins a Lasarte, Durango, Elgoibar...

Per al portaveu de Gure Esku Dago és molt l’avançat des que, el 2008, es va reunir una petita assemblea de veïns a Idiazabal (Guipúscoa) a debatre a l’assemblea Nazioen Mundua (Nacions del món. Compta la iniciativa el documental ‘Gazta Zati Bat’, ‘Un tros de formatge’, que s’emet subtitulat a les xarxes socials). Però, en ocasions, la participació és tan curta, que més que referèndums independentistes retraten el dret a no decidir. En una de les més recents, a Hernani, hi van votar 4.253 persones, d’un cens que supera les 14.000.

A la popular Amaia Fernández li crida l’atenció que la cadena humana i les consultes s’estiguin organitzant "en el moment més baix d’adhesió a la independència des que estem en democràcia". Ho confirma un estudi de l’Euskobarómetro de desembre passat, en el qual dos de cada tres bascos s’oposen que Euskadi visqui un procés com el de Catalunya.

I és en context, subratlla Fernández, quan “el PNB reivindica un dret a decidir dient que la democràcia és per sobre de la legalitat. És una contradicció letal, ja que sense legalitat no hi ha democràcia. El PNB intenta encendre la metxa de la posició més radical, la del dret a la secessió, que no es correspon en absolut amb el sentir de la immensa majoria de la població basca”.

Penebistes en acció

Fernández parla des d’una Vitòria on les botigues d’imatgeria aberzale per a turistes esenyen a les lleixes estelades i lauburus, burros catalans i fins i tot quadribarrades independentistes brodades en txapeles. I cita el PNB perquè la formació mare nodrissa del nacionalisme basc és la gran novetat aquest any a les mobilitzacions de Gure Esku Dago.

Txapela amb una estelada brodada a una botiga de souvenirs de Vitòria (Àlaba). / EL PERIÓDICO

Fins ara, el PNB havia observat amb recel, quan no indiferència, el creixement de la plataforma. Però el passat 9 de maig la consellera de Desenvolupament Econòmic, Arantza Tapia, va votar al seu poble, Zumaia, en una consulta d’autodeterminació de Gure Esku Dago. I aquest diumenge, a la cadena humana s’han unit els tres alcaldes penebistes de les capitals basques –Gorka Urtaran, Vitòria; Eneko Goia, Sant Sebastià; Juan Mari Aburto; Bilbao– a més de la també penebista presidenta del Parlament Basc, Barkatxo Tejería.

No és poca implicació per a una “dinàmica” –així l’anomena Gure Esku Dago– que pretén, com l’ANC al seu dia, ser pura base, partir “des de baix”. En un dels seus anuncis en vídeo, una veu en ‘off’ diu: “El tema de l’autodeterminació és massa important com per deixar-lo només en mans dels polítics”. El portaveu Ángel Oiarbide afirma que hi ha a Euskadi, com en Catalunya, distància entre el carrer i els escons: “Entre els polítics, el dret a decidir, és una arma llancívola. Al carrer, al contrari, és un tema normalitzat”.

Protesta a Ondarroa (Biscaia) per l’empresonament de polítics independentistes catalans, el passat 17 d’octubre. / GED

Ramón Jáuregui corrobora la implicació del PNB en el moviment, però no creu que el fenomen acabi sent incavalcable per als partits. A diferència del procés, “afortunadament a Euskadi la política no perdrà el control del carrer, i menys una organització tan estructurada com el PNB. Com sempre, farà un equilibri entre el pragmatisme i mantenir encesa la flama”.

Punt de referència

“Tots els nacionalismes busquen punts de referència”, comenta l’intel·lectual Joseba Arregi, un dels millors coneixedors de la geografia humana i política basca, exconseller de Cultura del Govern del lehendakari Ardanza, i exmembre de l’Euskadi Buru Batzar, la cúpula del PNB, de l qual el 2006 es va desafiliar per discrepàncies. “Al voltant dels acords de Stormont (1998) HB va insistir fins a atipar-nos a Irlanda del Nord com a referència, amb un paral·lelisme que era fals. Després el món aberzale ha tingut altres ganxos puntuals amb què buscava transformar les primeres referències d’ETA: des de Cuba i el Vietnam, passar a Estònia, Kosovo, Escòcia... fins a enganxar-se amb el procés català”.

Arregi creu que, en un moment tan baix d’adhesió a l’independentisme al País Basc, “aquest món és molt necessitat de transformar tot això en alguna cosa d’aparença democràtica, i els ve al dit prendre de Catalunya el terme ‘dret a decidir’”.

Notícies relacionades

A Arregi li fa gràcia la nova “dinàmica” a què “s’apunta” el PNB. De la seva memòria extreu una jornada al Congrés dels Diputats el 1980, en què Xavier Arzalluz va qualificar d’“aquest invent marxista” al dret d’autodeterminació que llavors defensaven personalitats de l’esquerra com Juan Mari Bandrés o Mario Onaindía.

Trenta i vuit anys després de sentir aquella intervenció, des de la seva casa a Bilbao Arregi assisteix a la participació de membres del PNB a la cadena humana d’aquest diumenge sense augurar que futur té el referèndum que propugna. Depèn del PNB, “el gran manipuladord’aquesta societat que viu tant benestar, amb sous i despesa pública per sobre de la mitjana. El PNB sempre ha contemplat la política i la ideologia com a instrument”, sentencia abans d’acomiadar-se. Començarà el Teleberri de la televisió pública basca, i es disposa a veure les notícies.