L'Audiència Nacional confirma la llibertat de l'activista dels CDR

La Sala Penal de l’Audiència Nacional ha donat per bones les mesures cautelars imposades pel jutge Diego de Egea a l’activista dels Comitès de Defensa de la República (CDR) Tamara Carrasco, detinguda l’abril per les protestes de Setmana Santa. La fiscalia va recórrer perquè volia que ingressés a la presó a l’entendre que els delictes que va cometre serien constitutius de terrorisme o de rebel·lió.

El jutge De Egea, no obstant, va considerar que els fets que es van produir després de l’arrest a Alemanya de Carles Puigdemont són constitutius, almenys en aquell moment, simplement de desordres públics. Per això li va imposar compareixences setmanals i la prohibició de sortir de la localitat on viu, Viladecans, tret que hagi de fer-ho per anar a la feina i sempre comptant amb la seva autorització.

El tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, va recórrer perquè la Sala decretés l’ingrés a presó incondicional de Carrasco apel·lant als "greus delictes comesos amb finalitat de rebel·lió". La Sala, que de moment no s’ha pronunciat sobre la qualificació definitiva que poguessin revestir els fets, ja que encara no s’ha completat la instrucció, considera que la jove té feina, domicili conegut i "no consta que disposi ni de mitjans ni de contactes internacionals idonis per escapar de l’acció de la justícia". 

La Secció Segona reprodueix l’atestat policial en què s’inclou l’àudio que s’atribueix a Carrasco en què es refereix a talls d’autopistes i sabotatges abocant oli a la calçada i vares de palla, a les quals van caler foc. També parlava, tot i que això admetia no tenir-ho clar, de plans per sabotejar les vies del tren.

De moment, no il·legalitzada

Notícies relacionades

Sílvia Orriols, als diputats de Junts: «Són la marca blanca d’Aliança. Benvinguts a l’extrema dreta»

Les cinc raons per les quals el Suprem va tombar la prohibició del vel islàmic que ara proposa Junts

El magistrat explicava en la seva resolució de mesures que "no hi ha proves de la pertinença a organització criminal i encara menys terrorista, en els requisits exigits per la tipificació d’aquest delicte". A més, tenia en compte que en el registre que es va realitzar al seu domicili no es va trobar cap document amenaçador, ni fotografies ni projectes d’atac.

Quant a l’àudio, assenyalava que s’hi podia deduir la seva pertinença a "una organització política independent (CDR), de moment no il·legalitzada i que consta la precrida o actes preparatoris d’una mobilització popular possiblement violenta, amb actes de propaganda política per a la conscienciació popular de les finalitats polítiques, en l’actualitat no il·legalitzades”.