Podem 'c'est moi'

Podem arriba aquest diumenge a un punt de no retorn, travessat per un dolor punyent que fereix i pertorba, per igual, les diferents ànimes del partit. A les files morades admeten que la crisi desencadenada amb el xalet de luxe comprat perPablo IglesiasiIrene Monteropot deixar la formació en els ossos, sigui quin sigui el resultatdel plebiscit revocatorirevocatoridipositat sobre les consciències de mig milió de militants. Davant d’una moció de censura que pot posar fi al mandat de Mariano Rajoy i un horitzó electoral incert, Podem es mira a si mateix en una fragilitat extrema que revela les debilitats estructurals de la força morada. 

El maneig de l’escàndol i, sobretot, la decisió unilateral de convocar del plebiscit ha permès que emergeixi davant de l’opinió pública el que el partit viu com a realitat des de Vistalegre 2: la constatació que a Podem no hi ha organicitat, una paraula que es refereix al funcionament correcte dels òrgans que formen el partit. Iglesias i Montero tenen un poder directe, personal,sense contrapesosorgànics ni de les altres faccions.

LaComissió de Garantiestriada per les basesha sigut desmantelladadesmantellada. Un número significatiu de les reunions del'Executiva  –de majoria pablista– no són presencials i consisteixen en un mer intercanvi de missatges en un grup de Telegram. El Consell Ciutadà Estatal (CCE), també controlat per l’oficialisme, es limita a ratificar el proposat per la direcció i des de fa temps l’única crítica que s’escolta és la de la representant dels cercles. Elserrejonistes van ser silenciats i expulsats de la seu. Entre elsanticapitalistesnomés alcen la veu dirigents que tenen poder executiu i no depenen del beneplàcit de l’aparell estatal,cas de l’alcalde de Cadis.Cadis 

Fonts de Podem admeten que, en el primer Vistalegre, es va cometre l’error de construir una estructura de "monarquia absoluta".Avui, aquesta idea de governança i concentració de poder recollida en apòcrif atribuït a Lluís XIV de França, el Rei Sol, l’État c'est moi(l’Estat soc jo), seria traslladable a Iglesias i, d’un temps aquí, també a Montero, opinen dirigents de Podem. Els qui els coneixen expliquen que tots dos estan cada vegada més tancats en un estret nucli de confiança. En paraules d’un dirigent: “La crisi del xalet escenifica el que ja sabíem i ara el món descobreix: el partit és ell i ell està aïllat”.

Només des d’aquesta desconnexió, expliquen alguns diputats, s’entén el“disbarat supí”de comprar un habitatge de660.000 eurosa la serra de Madrid, amb piscina-llac i casa de convidats. Iglesias ha reconegut en converses privades que està molt dolgut i que mai no va pensar que la compra es convertiria en una tempesta. Sorprèn. Fins a finals del 2015 el líder consultava adquisicions personals de certa rellevància perquè estiguessin en harmonia amb l’esperit del partit.

Procés de desconnexió

Iglesias pateix des del naixement de Podem (2014) unaexposició mediàtica ferotge. Anar pel carrer amb ell és un malson. Per creuar els edificis del Congrés, separats per la carrera de San Jerónimo, utilitza el túnel encara que tardi més que creuant pel carrer, perquè l’angoixa que el parin constantment. Fa tres anys, va deixar d’anar a córrer al parc a Vallecas i fa exercici aeròbic a casa. 

Vivia llavors en aquell pis heretat en el qual va obrir les portes a Ana Rosa Quintana, tot just sortit de la dutxa, per convidar-la a esmorzar en una cuina que es va convertir en símbol d’un estil de vida reflex de les persones que representa.

No falten ara els qui subratllen que ell mateix va encoratjar la seva persecució a l’exposar la seva esfera personal en els mitjans. A l’explicar a Facebook que se separava de Tania Sánchez. A l’explicar, en aquesta mateixa xarxa social, que seria pare de bessons. 

Els afectes

A ningú no se li escapa que el poder sense fre i l’aïllament, com el bateja un diputat, es va accelerar pel seu acostament a Montero i el seu allunyament d’Errejón. Iglesias es va sentir profundament traït per l’exnúmero dos, una sensació d’ira coagulada que esmenta des del rancor encara en algunes converses. 

Després de Vistalegre 2, va purgar el gruix dels col·laboradors d’Errejón, en un degoteig d’acomiadaments incessant que ha portat a la família errejonista, o el que en queda, a defensar les consignes oficials i mirar cap a un altre costat. En joc va estar fins al 13 de maig la candidatura a laComunitat de Madrid. Assegurada la plaça, ara està en joc la campanya, els recursos i elpànic al mal electoralque causaria un partit escapçat. Errejón i el seu equip han donat suport a Iglesias i Montero. 

El mal, opinen en privat molts dirigents, és irreversible i deixa el partit més feble que mai a les portes d’una moció de censura. Si en el plebiscit guanya la dimissió, hauran de buscar un nou líder quan donaven per fet que Iglesias estava preparant el terreny a Montero. Si les bases els mantenen en els seus càrrecs, la resta de partits farà servir les facècies de l’esperpent per deslegitimar-los a cada intervenció en el Parlament.

Notícies relacionades

Un informe de l'exauditor de Podem revela irregularitats a Vistalegre 2

La consulta sobre el xalet d'Iglesias i Montero es farà sense auditors

Els militants s’enfronten a una tensió entre el racional i l’emocional. Aquesta equació sol resoldre’s amb una abstenció àmplia. Tanmateix, entre el podemisme circula que les votacions estan sent massives. Això, adverteix un diputat, podria ser vot de càstig, perquè la base del pablisme és la més identitària, ja que el líder va construir la seva imatge en arengues obreristes properes a l’ascetisme.

Però Iglesias no ha perdut mai un plebiscit. La consulta no té auditors independents i la moneda està en l’aire. A Podem, fins ara, sempre ha caigut del seu costat.