Així actuava la trama de desviació de fons de la Diputació de Barcelona

La trama de desviació de fons per a la cooperació de la Diputació de Barcelona ha utilitzat còpies de documents que es poden trobar a internet per elaborar les memòries dels projectes o utilitzaven coneixements genèrics que es poden obtenir en manuals, segons consta en la interlocutòria judicial dels registres a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. A més, algunes entitats receptores van ser creades poc abans d’atorgar-se la subvenció directa, per la qual cosa els faltava tot tipus d’experiència en el sector. Un exemple, Voltia Solutions.

Segons els investigadors, les justificacions de les subvencions eren "summament deficients" o es presentaven després de rebre l’ajuda íntegra, de manera que "sembla una mera aparença documental per cobrir el tràmit burocràtic". La Policia Nacional també ha arribat a la conclusió que algunes persones van rebre fons de la Diputació de Barcelona en l’època de Salvador Esteve utilitzant diferents identitats (al seu nom o com a entitat sense ànim de lucre). D’aquesta manera, s’aparentava que els ajuts anaven a parar a diferents beneficiaris, quan en realitat es tractava de les mateixes persones. Així s’infringia el límit monetari de 18.000 euros i es podia donar aquesta ajuda de manera directa.

El jutge també apunta que hi ha indicis que els tècnics de la Diputació poguessin haver estat pressionats pel seu cap, Jordi Castells Masana, perquè emetessin informes favorables a l’atorgament de certes subvencions, malgrat que el dictamen inicial era contrari. Aquest fet consta en un informe del’Agència Catalana de la Salut  incorporat al procés judicial sobre pressions a empleats que treballen a l’oficina de Cooperació al Desenvolupament.

Activitats privades

Notícies relacionades

Macrooperació per desviació de subvencions a la Diputació de Barcelona

Macrooperació policial per corrupció a la Diputació de Barcelona

Segons el magistrat, si bé l’adjudicació directa d’ajuts és legítima, l’anàlisi dels expedients administratius permet pensar "en una concessió directa de fons públics per a activitats privades o per a finalitats públics diferents ialiens a la corporació al desenvolupament internacional de comunitats pobres".  El jutge destaca en la interlocutòria que de todo plegat es desprèn un "incompliment bastant groller del procediment administratiu".

Per exemple, s’inicia l’expedient sense haver-se lliurat els esborranys de diversos projectes; es presenta la factura abans de l’entrega del treball; la justificació de l’adjudicació per part de la Diputació no té gens de fonament i utilitza una fórmula general aplicable a qualsevol subvenció, no es presenta la memòria tècnica ni proposta econòmica i no s’aporta el treball encarregat en el període establert (de vegades un any després).