Méndez de Vigo afirma que l'únic perill per als aranesos són les allaus

El ministre d'Educació i portaveu del Govern, Íñigo Méndez de Vigo, va assegurar ahir al Congrés dels Diputats que l'únic perill per als aranesos ara mateix són les allaus i no les amenaces a la llengua.

Méndez de Vigo responia així a una pregunta de la parlamentària d'Esquerra Republicana Anna Azamar sobre la situació de la llengua aranesa a la Vall d'Aran i la seva possible situació de perill. 

Segons el ministre, "la situació de l'aranès està ben garantit pel marc constitucional i l'únic risc pel qual han de témer els seus parlants en per les allaus perquè ha nevat molt".

Pregunto al ministre @IMendezdeVigo sobre els drets lingüístics de l’aranès i respon que als aranesos els preocupen més les allaus. #crack
Cèrt, mès tanben, e fòrça, er emparament dera lengua occitana! pic.twitter.com/v8QPrPkHo9

— Anna Azamar🎗 (@annazamar) 20 de febrero de 2018

"¡Alerta amb les allaus, que són perilloses!", ha afirmat el ministre, que ha recordat la recent sentència del Tribunal Constitucional que ha anul·lat la consideració de preferent que la llei del 2010 del Parlament atorgava a l'ús de l'occità a la Vall d'Aran davant el castellà i el català, ja que la cooficialitat "ha d'estar subjecta a equilibri".

En tot cas, una llei del Parlament de Catalunya del 2015 protegeix la identitat i la cultura araneses, en què es reconeix la realitat nacional occitana de la Vall d'Aran, "únic territori que té reconegut el dret de decidir el seu futur", ha puntualitzat el ministre.

Notícies relacionades

El PP vol marcar el ritme a Vox, que reclama un candidat proper a Mazón

L’Executiu veu la visita dels Reis a la Xina favorable també per a la UE

La senadora d'ERC ha considerat que els parlants d'aranès tenen menys drets que els parlants d'altres llengües, perquè no poden usar-la en tots els àmbits, com al presentar la declaració de la renda, i ha assegurat que "els diferents Governs del PP i el PSOE han ignorat la llengua occitana".

Segons Azamar, el Govern central s'"atrinxera" en la castellanització de l'Estat i es nega a construir un espai de convivència amb les altres llengües.