Cs es queda sol defensant que les llengües cooficials no siguin un requisit per als funcionaris

Ciutadans s'ha quedat sol aquest dimarts defensant la seva proposició de llei perquè el coneixement de les llengües cooficials no sigui un requisit de cara a accedir a la funció pública en les diferents comunitats autònomes. Davant les crítiques que la seva iniciativa ha rebut, abans fins i tot de ser tramitada, tant per part del PSOE com del PP i la resta de partits, el líder de Cs, Albert Rivera, ha defensat que el seu pla únicament persegueix eliminar barreres per als que aspiren a treballar per a l'Administració.

Cs vol, ha explicat Rivera a la Cambra baixa, que el coneixement de l'eusquera, el català, el valencià o el gallec es consideri un "mèrit", no que es converteixi en una "barrera" que "impedeixi exercir de funcionari", perquè això suposaria una "discriminació per raons lingüístiques". I ha lamentat que "en alguns llocs d'Espanya no estiguin respectant la igualtat de tots els espanyols i estiguin creant noves obligacions que no existien en la Constitució".

Així s'ha referit al decret que prepara el Govern de les Balears per exigir als metges i infermers que vulguin exercir en aquesta comunitat autònoma que acreditin el coneixement de la llengua cooficial. Si en un termini de dos anys no ho fan, no podran participar en processos de mobilitat ni accedir a la carrera professional.

Rivera considera que no es pot "vetar un bon cirurgià, metge o especialista en cap indret d'Espanya" per no parlar una de les llengües cooficials, "com està passant a les Balears amb el Govern del PSOE". "Jo ho tinc clar: si m'han d'operar o atendre, el més important no és si tens un certificat lingüístic, sinó si et salvaran la vida", ha declarat.

Les crítiques

Ni el partit del Govern ni la principal força de l'oposició han avalat la proposta dels taronges. La portaveu del Grup Socialista al Congrés, Margarita Robles, ha acusat Cs de buscar "rèdits electorals". "Hi ha una manera molt més seriosa de fer política", ha dit. 

Mentrestant, el portaveu del Grup Popular, Rafael Hernando, ha assenyalat que la llengua no ha de ser una "barrera" per a l'accés a la funció pública i ha criticat que algunes comunitats així ho vulguin, però ha subratllat que, des del seu punt de vista, el sistema vigent "funciona bé". Segons la seva opinió, si, per exemple, un metge no parla l'idioma cooficial de la comunitat en què exerceix el pot aprendre per atendre els seus pacients en aquesta llengua.

Des dels altres partits també han criticat el plantejament de Rivera. La portaveu d'Units Podem, Irene Montero, ha dit que, en comptes d'apostar per "les posicions monàrquiques més ràncies", Cs hauria d'aprendre de les persones que parlen "amb naturalitat" la seva llengua cooficial i recordar que la diversitat lingüística és una "riquesa" i s'ha de facilitar que els funcionaris sàpiguen el gallec, el català i l'eusquera.

Des d'En Comú Podem, el portaveu adjunt, Josep Vendrell, ha defensat que "un país amb plurinacionalitat lingüística i reconeixement igualitari de les llengües" és un país "més ric, més unit i més divers". Per això, ha acusat Cs d'haver "declarat la guerra a la pluralitat" de l'Estat.

La resposta de Tardà

Pel portaveu d'ERC, Joan Tardà, el plantejament dels taronges suposa fer "passos enrere" en el camí per construir un Estat "veritablement plurilingüe", un objectiu que "per desgràcia, després de tantes dècades de democràcia, encara avui dia no s'ha reconegut". Per això, Esquerra ha recuperat, segons ha explicat Tardà, una proposició de llei que ja va presentar sense èxit el 2005 per aconseguir reconèixer l'Estat espanyol com a "plurilingüe". "Ara seria possible que pogués sortir, hi ha opcions. Dependrà de si el PSOE corregeix l'embolic del 2005. Si l'hagués aprovat llavors, fixin-se on seríem ara", ha dit.

El portaveu del PNB, Aitor Esteban, també ha expressat un rebuig rotund a la proposta: "El que estan pretenent amb aquesta iniciativa és canviar el contingut dels estatuts d'autonomia que han sigut ratificats i que tenen una forma de modificació expressa, que no pot ser a través d'una llei del Parlament espanyol. Per tant, jo entenc que seria inconstitucional".

En la mateixa línia, el portaveu d'En Marea, Miguel Anxo Fernán Vello, ha assegurat que la iniciativa se situa "en un àmbit gairebé preconstitucional" perquè la Carta Magna "empara l'ús de les llengües cooficials". "És una iniciativa regressiva, recentralitzadora, que està fora de lloc i que trenca un gran consens", ha reivindicat.

Notícies relacionades

El Govern té un pla b amb reserves de gasoil per si hi ha una altra apagada

Només quatre empreses s’han interessat pels crèdits del Govern