EL 'CAS GÜRTEL'

Camps nega el finançament il·legal del PP i diu que és "injust" que es dubti d'ell

Avisa que utilitzarà la seva declaració com a testimoni per aclarir "coses que no encaixen"

Assegura que no té pensat dimitir com a membre del Consell Jurídic Consultiu

Camps nega el finançament il·legal del PP i diu que és "injust" que es dubti d'ell

Miguel Lorenzo

3
Es llegeix en minuts
Nacho Herrero

Impermeable a les confessions dels diferents implicats –la més demolidora, la del seu ex mà dreta al partit, Ricardo Costa–, l’expresident de la Generalitat Valenciana i del PPCV Francisco Camps va negar ahir les acusacions abocades sobre ell en el judici de la branca valenciana de la Gürtel. «Nego el finançament il·legal del PP», va sentenciar, i va especificar que ho feia «rotundament» i «absolutament».

A Camps li va semblar «inexplicable» fins i tot que se l’esmenti durant el judici, i indignant que hi hagi qui es cregui les acusacions dels caps de la Gürtel i del seu antic lloctinent, que el situen com a cervell dels pagaments d’actes electorals en negre i a través d’empresaris. «No pot ser que encara deixem un fil de dubte respecte al meu paper. Com a ciutadà, em sembla injust», va assegurar.

L’exmandatari popular va subratllar que «mai» va donar «cap ordre perquè es cometés cap il·legalitat». «Al llarg d’una llarga instrucció ningú ha dit mai res de mi, ni se m’ha citat ni tan sols com a testimoni, em sembla inexplicable que ara se m’esmenti. No sé si obeeix a un pacte amb la fiscalia o entre els processats», va deixar anar.

Qüestions que no encaixen

Tot i que va reconèixer que per ell és «dolorosíssim» veure els seus antics col·laboradors al banc dels acusats, Camps, «serè però enfadat», va enviar diversos missatges a Costa. «El dret a la defensa no dona dret a l’ofensa», va apuntar. També va anunciar que aprofitarà la seva declaració com a testimoni per ressaltar «qüestions que no encaixen». De la mateixa manera, va recordar al seu antic braç dret al PPCV que si una persona rep instruccions per fer una cosa il·legal, aquesta «té diverses opcions: no fer-ho, dimitir i posar-ho en coneixement del fiscal o del jutge».

Camps va declarar als periodistes que no pensa renunciar al Consell Jurídic Consultiu (CJC) i va subratllar: «El poble valencià em va jutjar i va afirmar que jo era innocent», en referència al jurat popular que el va absoldre en el cas dels vestits, sobre el qual «el Tribunal Suprem va corroborar la sentència». També va dir que encara que li retirin el carnet del PP, sempre militarà de cor.

‘Molt miserable’

Les reaccions a la confessió de Costa no van trigar a arribar. El president Ximo Puig va demanar que sigui el mateix Camps qui renunciï a la seva plaça al CJC. «Hi ha qüestions que tenen a veure amb l’ètica que cadascú ha d’assumir», va apuntar el dirigent socialista. 

Això sí, va recordar que tot aquest cas «va més enllà d’un comportament personal» i que «afecta de manera nuclear el partit que ha dirigit durant 20 anys el País Valencià». Més explícit va ser el seu company de partit Manolo Mata, síndic (portaveu) del PSPV a les Corts: «Camps ha passat de molt honorable a molt miserable. Per decència, no pot seguir cobrant ni un cèntim més dels valencians a cap institució pública».

Oltra apunta a Rajoy

Compromís van apuntar encara més alt, i ho va fer la vicepresidenta, Mónica Oltra. «Ara a veure quant triguem a saber que també Rajoy movia els fils a nivell d’Espanya», va assenyalar després de recordar que aquest mètode de finançament va servir al PPCV per «perpetuar-se al poder».

Notícies relacionades

Oltra va manifestar que Camps hauria de dimitir «per vergonya» i, tot i que va agrair el penediment i la petició de perdó de Costa –«mai és tard si el penediment és bo»–, va recordar que si ho hagués fet en la fase d’instrucció, ara estarien com a investigats «tots» els que ho haurien d’estar. 

Per la seva part des del PPCV, Eva Ortiz va apuntar que no valoren «estratègies defensives», però va admetre: «No ens agrada el que sentim i qui hagi fet alguna cosa malament haurà de retre compte d’això».