Junqueras demana assistir als plens per no "distorsionar" el Parlament

L'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, que és a la presó des del 2 de novembre en la causa per rebel·lió, ha tornat a insistir en la petició de ser traslladat a la presó de Brians 1 i ser excarcerat per assistir als plens del Parlament. En el seu recurs contra la negativa del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena a permetre-li sortir de presóPablo Llarena  -que es va estendre també als també diputats electes Jordi Sànchez i Joaquim Forn-, considera una "distorsió de la institució parlamentària" que cap d'ells pugui exercir els seus drets polítics.

Segons l'escrit, "no resulta admissible apel·lar a l'existència d'un risc associat a la mobilització o suport popular" que poguessin tenir els diputats presos per negar-los el permís per anar als plens. "Si una mobilització popular no permet retallar els drets polítics d'algú en llibertat provisional, a qui es pot recolzar públicament de forma massiva, no hauria de fer-ho tampoc per a algú que és a la presó provisional", sosté.

Afegeix que aquest "raonament oblida que la mesura cautelar de presó provisional és compatible amb l'exercici de drets polítics. Ningú diria que una sortida a un hospital d'un pres desactivaria la presó provisional, ni tampoc assistir a un funeral d'un parent pròxim", sosté l'advocat de Junqueras, que afegeix que "la jurisdicció penal és capaç d'articular mesures que garanteixin la custòdia i l'exercici de drets polítics".

Llibre del fiscal general

Notícies relacionades

Forn i els Jordis es desmarquen davant del jutge de la 'via Puigdemont'

Junqueras apel·la a les 'regles Mandela' de les Nacions Unides per poder anar al Parlament

Per defensar l'excarceració de Junqueras, el recurs apel·la a una monografia de l'actual fiscal general de l'Estat, Julián Melgar. "La filosofia que inspira la institució de la inviolabilitat i la immunitat parlamentàries, com tan encertadament defensa Sánchez Melgal en la monografia de referència en la matèria, no és cap altra que la de garantir al màxim les funcions del representant polític i protegir-les, a més, de la ingerència d'altres poders de l'Estat que suposarien un desgast dels principis democràtics", afirma.

Un altre dels seus arguments és que "ningú advocaria per restringir els drets a la llibertat religiosa o de culte, d'educació o d'assistència sanitària a un intern a la presó", també "hauria de protegir-se un dret tan fonamental com el de participació política, ja que en la seva essència es discuteix la legitimitat del propi sistema polític i de justícia". Esgrimeix que la protecció dels drets polítics d'un diputat implica la de la institució parlamentària mateixa, que és un poder de l'Estat.