Els independentistes, més dels mateixos

A la pràctica, unes eleccions les guanyen aquells que aconsegueixen governar, i no sempre aquell que obté més suport popular. Menys una sorpresa, això passarà les pròximes setmanes a Catalunya, on la força més votada, Ciutadans, serà desplaçada de la Generalitat pel bloc independentista. Els partidaris de trencar amb Espanya han retingut la majoria absoluta al Parlament malgrat perdre dos escons, però el suport social a la independència es manté en numerus clausus.

A part de cedir un parell de diputats, Junts per Catalunya, ERC i la CUP no han crescut en percentatge de vots respecte a les eleccions del 2015, sinó que han retrocedit tres dècimes, del 47,8% al 47,49%. En números absoluts, els 2.063.361 sufragis secessionistes del 21-D representen 96.853 més que en els comicis del 2015 i 43.217 més que les paperetes del sí en el referèndum unilateral de l’1-O. No obstant, aquest gruix de votants suposa el 37,15% del cens convocat, que era de 5.554.394 electors.

Sobre cens, els independentistes han quedat lleugerament per sota del percentatge que va votar sí a la independència l’1-O, que va ser del 37,8% en aquell dia de violentes càrregues policials. I una mica superior al sí en la consulta sobiranista del 9-N del 2014 (34,42% del cens d’aquell «procés participatiu»). En aquesta forquilla d’entre el 34% i el 37% s’ha mogut sempre el secessionisme en les quatre últimes ocasions que ha sigut convocat a les urnes, així que aquest 21-D tampoc ha aconseguit trencar el seu sostre de vidre.

Lleu creixement

En números absoluts, el vot independentista sí que ha crescut lleument en cada convocatòria, però òbviament en aquestes eleccions ha influït el fet que la participació s’ha disparat. La suma de sufragis de Junts pel Sí i la CUP en les últimes eleccions, 1.966.508 paperetes, va ser molt semblant als suports que va obtenir el sí-sí en el simulacre de consulta del 9-N: 1.897.274. L’1-O els sís van ser 2.020.144. I diumenge passat, 2.063.361.

 Ara bé, com que la participació es va acostar al 82%, també es va incrementar, i de manera molt més significativa, el vot contrari a la independència. La suma de Ciutadans, PSC, Catalunya en Comú-Podem i PPC va donar com a resultat 2.212.817 paperetes, 236.418 més que en les eleccions de fa dos anys i 149.510 més que la suma del bloc independentista. En els comicis del 2015, la distància entre secessionistes i no secessionistes amb prou feines va ser de 9.945 sufragis. Sobre el cens electoral, aquestes quatre forces van atraure el 39,84%, 2,7 punts menys.

Una altra dada que demostra el creixement del vot contrari a la ruptura és que la suma de taronges, socialistes, comuns i populars supera el 50%, cosa que no va passar en les eleccions del 2015. En concret, sumen el 50,94%, gairebé tres punts més que en els anteriors comicis, i tres punts i mig més que la suma de les forces independentistes.

Notícies relacionades

Eleccions a Catalunya | Últimes notícies en directe

El 12M i el botó nuclear de Sánchez

Aquest fet torna a posar de manifest el biaix de la llei electoral catalana, que s’ha de recordar que és la mateixa que l’espanyola per la incapacitat dels partits en quatre dècades de consensuar una legislació pròpia. Per obra i gràcia d’aquesta normativa, que dona prioritat al vot de les circumscripcions menys poblades, on l’independentisme arrela amb més potència, cada un dels 70 escons secessionistes ha costat d’aconseguir 29.476 vots. En canvi, les forces no independentistes han necessitat 34.044 paperetes per tenir cada un dels 65 diputats.

Una altra màxima que s’ha repetit és el magma de partidaris d’un referèndum d’autodeterminació. La suma de Junts per Catalunya, ERC, Catalunya en Comú-Podem i la CUP ha sigut aquesta vegada de 2.387.056 sufragis. Xifra molt similar a la suma dels vots del 27-S a les forces partidàries d’una consulta (Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP), que va ser de 2.334.121 suports; i també similar a la participació total en el 9-N, que va ser de 2.344.828 electors. En percentatge, els tres registres van representar el 42% del cens. En la consulta del 2014, la suma dels vots que van rebutjar la independència va pujar a 362.848 sufragis. En les eleccions del 2015, CSQP –coalició que no incloïa els comuns– va reunir 367.613 suports. Aquest 21-D, el candidat Xavier Domènech va obtenir 323.695 paperetes.