Nova golejada del bloc independentista a Girona en les eleccions catalanes

una vegada més, la circumscripció de Girona va ser la que va apostar amb més claredat a les urnes per les llistes del bloc independentista. La sucosa herència de JuntsxSí es va repartir –de manera desigual– entre Junts per Catalunya i ERC, que van sumar els mateixos escons que el 2015 i van afegir prop de 20.000 vots més als obtinguts llavors per la llista conjunta. Girona segueix sent, doncs, de llarg, el territori català més favorable a la independència i ho va ratificar amb una golejada que no admet pal·liatius: les tres llistes partidàries de la secessió van sumar prop del 64% dels vots i més que van doblar en escons els seus oponents: en total, 12 davant 5. Pel que fa als equilibris de forces a l’interior de cada un dels blocs, Junts per Catalunya i Ciutadans van ser sense cap mena de dubte els grans triomfadors de la jornada.

És clar que JxCat jugava a casa. Probablement l’efecte Puigdemont no va ser aliè  al fet que la llista de l’expresident i exalcalde de Girona gairebé doblés en escons Esquerra. Una diferència, de fet, inferior a la del precedent immediat en unes eleccions catalanes sense llista conjunta, el 2012. Però que crida molt més l’atenció si es té en compte tot el que ha plogut des d’aleshores i que, sense anar més lluny, els republicans s’havien imposat a la circumscripció en les eleccions generals del 2016. En aquesta ocasió, en canvi, la candidatura encapçalada per l’advocada i vicerectora de la Universitat de Girona Gemma Geis ha superat amb comoditat (7-4) la republicana, liderada per Dolors Bassa, que va ser consellera de Treball, Afers Socials i Família al Govern de Carles Puigdemont. Per la seva part, la CUP –que també estrenava cap de llista, la regidora de Figueres Natàlia Sànchez– va baixar, però va mantenir la seva única acta.  

Davant, Ciutadans va créixer nítidament, fins a set punts, i es va quedar a un pas del 20%. L’empresari i regidor de Girona Juan María Castel repetia al capdavant d’una llista taronja que va guanyar 30.000 vots i va passar de dos a quatre diputats, els mateixos que ERC, a la qual fins i tot va superar, entre altres ciutats, a la mateixa Girona.

Patacada popular

Encara que això sí, l’arrencada de C’s es va produir fonamentalment a costa del PP. Mentre que el socialista Rafael Bruguera mantenia de sobres el seu únic escó, els populars es van quedar sense representació. La patacada de la llista popular encapçalada per la regidora de Figueres Maria Àngels Olmedo és considerable, ja que perd la meitat dels vots que va rebre als comicis del 2015 l’actual delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo.

Notícies relacionades

Eleccions a Catalunya | Últimes notícies en directe

Resultats eleccions catalanes 2017: totes les dades de l'escrutini

Tampoc Catalunya en Comú-Podem, encapçalada en aquesta ocasió pel geòleg i exregidor d’Olot Llorenç Planagumà, va aconseguir retenir l’acta de diputat obtinguda el 2015 per Catalunya Sí que es Pot.

La participació va superar àmpliament la del 2015, però si llavors Girona va aconseguir la més alta de Catalunya, aquest cop es va quedar fins i tot lleugerament per sota de la mitjana. Tot i així, la mobilització va ser excepcional.