Així justifica el Govern que Hazte Oír sigui entitat d'utilitat pública

El Govern centralha assegurat que les associacions ultracatòliques Hazte Oír i MásFuturo reuneixen els requisits legals exigits per al seu reconeixement com a entitats d'utilitat pública i no hi ha motius per a la seva revocació.

En resposta a una pregunta parlamentària escrita del diputat del PSOE Antonio Hurtado, l'Executiu explica que no s'ha iniciat cap procediment per retirar la condició d'utilitat pública a Hazte Oír, donada la preferència que té la via judicial oberta a aquesta entitat pel seu autobús transfòb al Jutjat d'Instrucció número 42 de Madrid.

La resposta precisa que "fins ara, de les memòries presentades per Hazte Oír en els terminis legalment previstos no es desprèn cap causa per iniciar el procediment de revocació, ni s'ha dictat una resolució judicial que obligui a iniciar aquest procediment".

L'Executiu subratlla que tant Más Futuro com Hazte Oír disfruten dels drets reconeguts en les lleis d'associació i de règim fiscal de les entitats sense ànims lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge. En el cas d'Hazte Oír, detalla que entre el 2012 i el 2016 "no ha percebut subvencions ni cap altre tipus de finançament públic per a les seves activitats".

Notícies relacionades

La filla de la portaveu d'Hazteoir a Xile es revela transsexual

L’auditoria, ¿una estratègia?

Pel que fa a l'organització antiavortista Más Futuro ha acreditat que compleix la llei del dret d'associació perquè els seus fins socials, entre ells "l'ajuda a dones embarassades amb risc d'exclusió social" i "la defensa dels drets naturals de l'ésser humà, de manera especial el respecte a la vida de l'ésser humà des de la seva concepció fins a la seva extinció natural en tota la seva plenitud i dignitat", són "fins lícits que encaixen dins del concepte d'interès general".

"Les seves activitats (ajuda material a mares, edició de pàgina web, cursos o campanyes per informar l'opinió pública sobre els seus fins estatutaris, entre altres) no estan restringides a beneficiar exclusivament els seus socis, sinó obertes a qualsevol ciutadà que, en una societat plural i diversa, comparteixi o tingui interessos comuns amb aquells fins", assenyala la resposta parlamentària.