El procés'paralitza el Congrés

L’activitat del Congrés dels Diputats llangueix de forma inversament proporcional al ritme trepidant del procés i el futur de la crisi a Catalunya. Ni tan sols els diputats més experimentats recorden una etapa amb tan escassa activitat parlamentària. A punt de tancar l’any, la Cambra baixa només ha aprovat nou lleis. El PP, el PSOE i Ciutadans han aconseguit tirar-ne endavant una cadascun, mentre que una altra norma, la d’assistència jurídica gratuïta, ha sigut producte d’un pacte entre populars i socialistes. 

Les cinc restants provenen del Govern, però quatre d’elles suposen la transposició o l’aplicació d’ordenament de la UE, i queda així l’obra legislativa pròpia de l’Executiu reduïda a una sola iniciativa: els Pressupostos del 2017. El principal motiu que explica l’escassa fertilitat del Congrés en la XII legislatura es troba en el desafiament independentista. La Cambra baixa s’ha convertit en la caixa de ressonància de la crisi catalana, amb els partits fent servir els seus escons més com a altaveu de les seves posicions respecte al procés i a la resposta de l’Estat que com a base de treball de moqueta, insípid i gris, però imprescindible per aprovar lleis.

L’activitat de l’oposició s’ha centrat els últims mesos a reclamar al Govern respostes sobre l’abans i el després del referèndum unilateral de l’1 d’octubre. El mateix Executiu ha estat més submergit a pilotar una sortida alternativa al rumb independentista que en la seva tasca de legislar. Si aquesta tendència va adormir el treball del Congrés durant tot el mes d’octubre, ara s’ha instal·lat el clima de precampanya davant les eleccions autonòmiques del 21 de desembre.

El rol dels socialistes

El paper dels socialistes té un important pes en la paràlisi parlamentària. La legislatura va néixer amb la forçada sortida de Pedro Sánchez del lideratge del PSOE i l’abstenció en la investidura de Mariano Rajoy, impulsada per la gestora que es va fer càrrec del partit. 

En aquests primers mesos, populars i socialistes van segellar acords d’elevat valor simbòlic, sobre la pujada del salari mínim interprofessional i els objectius de dèficit, però el retorn de Sánchez va suposar, almenys en un primer moment, un refredament dels vincles entre les dues principals forces polítiques. «Espanya avui pateix un president en funcions, un Govern en funcions, i amb el silenci còmplice de Ciutadans, el partit que el sustenta. Espanya pateix un Govern instal·lat en la desídia», va deixar anar la setmana passada el líder del PSOE, durant una compareixença en la qual va denunciar l’incompliment del 85% de les mesures incloses en el pacte d’investidura que Rajoy va firmar amb Albert Rivera.

És una acusació que també sol llançar la portaveu parlamentària del PSOE, Margarita Robles, quan s’enfronta amb el president en les sessions de control. Hi ha dades que ho avalen. Les cinc lleis aprovades per l’Executiu des del desembre passat contrasten amb les 25 que va tirar endavant el primer any de la X legislatura, quan comptava amb majoria absoluta.

Però Sánchez vol moure el Govern. Lluny d’instal·lar-se en el no a Rajoy, el secretari general del PSOE ha normalitzat la seva relació amb el líder del PP, i després del suport a la posada en marxa de l’article 155 de la Constitució a Catalunya, es mostra obert a arribar a nous pactes amb l’Executiu (fonamentalment en els terrenys de la política territorial, l’educació i el finançament), una actitud amb la qual intenta subratllar la seva aposta per ocupar el centre polític.

La fràgil majoria del PP també dificulta l’aprovació de lleis. Més enllà de l’escassa activitat del Govern, les expectatives d’obtenir suport parlamentari a l’oposició constitueixen un fre a la tasca legislativa. Els conservadors van aprovar els Pressupostos amb suor i llàgrimes, pateixen en cada negociació per sumar els vots de formacions que no volen quedar contaminades pel seu suport a Rajoy i venen el seu suport puntual a preu d’or. El PNB i Nova Canàries amb els comptes del 2017 en són l’exemple més clar.

Múltiples reprovacions

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

L’equip ministerial del president és, a més a més, el més censurat de la democràcia. Els titulars de Justícia, Interior, Hisenda i Exteriors han rebut la reprovació d’un Congrés que es troba, així mateix, agitat en les formes. La presidenta, Ana Pastor, ha cridat a l’ordre diputats com Gabriel Rufián (ERC) i Diego Cañamero (Units Podem) per la seva conducta a l’hemicicle.

Però el bloqueig parlamentari no afecta únicament les limitades iniciatives del Partit Popular. El Govern ha vetat al llarg de la legislatura fins a una cinquantena de propostes de l’oposició degudament aprovades. L’Executiu s’acull al fet que impliquen un increment de la despesa pressupostària, circumstància que li permet bloquejar-les. Un dels últims casos és el de l’augment de les pensions de viudetat, impulsat pel PSOE, que queda dormint al calaix encara que aconseguís la majoria suficient a la Cambra per tirar-lo endavant.