Sánchez Melgar, un conservador en la línia marcada per Maza

Julián Sánchez Melgar (Palència, 1955) vol assumir la seva nova responsabilitat amb "autonomia, independència, prudència i, sobretot, valors constitucionals". Una declaració de principis que li va dedicar a l'única càmera que l'esperava (la de Cuatro) a les portes del Tribunal Suprem al conèixer-se la seva designació per succeir José Manuel Maza al capdavant de la Fiscalia General de l'Estat, en un moment marcat per les querelles que aquest va interposar per rebel·lió contra el Govern català i la Mesa del Parlament.

És el perfil més similar al de Maza que podia haver buscat el Govern central per encapçalar l'acusació pública. És conservador i també procedeix de la Sala Segona del Tribunal Suprem, en què s'investigarà a partir d'ara la cúpula del procés independentista, el principal assumpte al qual haurà d'enfrontar-se el flamant fiscal general.

Va arribar a la Sala Segona el gener de l'any 2000, amb els vots dels vocals del Consell General del Poder Judicial elegits a proposta del PP. Ángel Acebes era llavors ministre d'Administracions Públiques, des d'on va passar a Justícia. El magistrat havia coincidit amb ell a Àvila; un era alcalde i l'altre presidia l'Audiència Provincial.

Sánchez Melgar és jutge per oposició des del 1983. Ha estat destinat a l'antiga Audiència Territorial de Barcelona, en jutjats càntabres i al Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria abans de passar a presidir l'Audiència d'Àvila des de la qual va arribar al Suprem.

Parot i Botín

Notícies relacionades

El Govern central tria Julián Sánchez Melgar com a nou fiscal general de l'Estat

L’advocat de Begoña Gómez demana al jutge que ajorni la seva declaració

Va ser el ponent de la 'doctrina Parot', que va permetre prolongar les condemnes a terroristes i altres perillosos delinqüents fins al màxim legal de 30 anys. Consistia que els beneficis penitenciaris del Codi Penal de 1973 se'ls aplicaven a cada una de les seves condemnes i no sobre el màxim de permanència a la presó. Va ser anul·lada pel Tribunal Europeu de Drets Humans, cosa que va obligar a excarcerar nombrosos condemnats per terrorisme.

Igual que Maza va discrepar de la 'doctrina Botín', que va lliurar el banquer de judici, al ser només acusat per l'acció popular, però ell també ho va fer de la següent, la 'doctrina Atutxa', que reinterpretava la primera. Sánchez Melgar s'hi va oposar assenyalant que encara que no compartís l'establert per a Emilio Botín era "la doctrina de la Sala a tots els efectes, sigui quin sigui el cas posterior al qual aplicar-se". Va mantenir que el sentit de la llei no canviava "perquè existeixi o deixi d'existir acusació particular en una causa penal".