Entrevista a Catalunya Ràdio

El Govern central controlarà els comptes de la Generalitat fins a assegurar-se que s'ajusten a la llei

El delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, assegura que la retirada del 155 no implica el cessament del control de les finances catalanes

zentauroepp40981124 graf754  barcelona  17 11 2017   el delegado del gobierno en171123104817

zentauroepp40981124 graf754 barcelona 17 11 2017 el delegado del gobierno en171123104817 / Enric Fontcuberta

1
Es llegeix en minuts
El Periódico

El delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, ha assegurat que la intervenció dels comptes de la Generalitat s'aixecarà quan el Ministeri d'Hisenda comprovi que "els diners de tots els catalans es destinen per garantir els serveis públics i tot és legal".

"L'Estat té l'obligació de garantir a tots els ciutadans que el diner públic que paguem amb els nostres impostos no es malgasta, i aquí això està passant", ha afirmat en una entrevista a Catalunya Ràdio en què ha qüestionat que Hisenda posi fi a la intervenció si, després dels comicis del 21 de desembre, sorgeix un Govern amb el mateix objectiu polític que l'anterior.

Millo ha emplaçat el nou Govern que sorgeixi del 21-D, encara que sigui independentista, a "acceptar les regles del joc i, si les vol modificar, hi ha regles per modificar-les". "Tot Govern que respecti la legalitat democràtica vigent pot defensar l'objectiu que estimi oportú", ha insistit, encara que la seva pretensió sigui la independència de Catalunya.

Querella a Marta Rovira

Millo ha reiterat que les acusacions de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que va sostenir que el Govern central va amenaçar amb violència i fins i tot morts si es proclamava la independència són "una manipulació inacceptable i una mentida perversa". "No es pot descartar que, si la mentida es reitera, es pugui presentar alguna querella", ha advertit.

Sobre l'1-O

El delegat del Govern ha revelat que va plantejar al president de la Generalitat cessat, Carles Puigdemont, que els col·legis es tanquessin l'1 d'octubre "i que la gent estigués al carrer si volia, i si volia votar, que votessin a les seus dels partits o a la plaça del poble". "La conclusió de la meva proposta era que poguéssim dir que complíem l'acte i que la gent pogués expressar les seves idees i fer-ho legalment", ha argumentat.

Notícies relacionades

Ha lamentat que durant el referèndum de l'1 d'octubre hi hagués persones que van resultar ferides, i ha afirmat que encara que molts ciutadans que van anar a votar ho van fer pacíficament, també n'hi va haver que hi "anaven d'una altra manera molt diferent".

Sobre l'actuació policial, ha considerat que "a ningú li agrada" que es produeixin càrregues, però ha recordat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar un acte pel qual prohibia la consulta i demanava als cossos de seguretat que la impedissin.