Anar al contingut

El Senat, protagonista per un dia

Els 266 integrants de la Cambra alta cobren actualitat amb la votació de l'article 155 després de dècades passant desapercebuts per a l'electorat

Rafa Julve

El Senat, protagonista per un dia

BALLESTEROS

Els màxims titulars que solia protagonitzar el Senat fins a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució es referien al veto de projectes de llei que posteriorment aprovava el Congrés o a les propostes de reforma que després quedaven relegades a un recòndit calaix. En l’últim bloc s’enquadra aquell pla del PSOE de reformar la Cambra alta i portar-la a Barcelona. En el primer s’ha de recordar quan el PP i alguns grups nacionalistes tombaven els pressupostos del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero o quan a proposta d’Unió --i amb els vots populars, de quatre senadors de CiU i d’un del PAR– es va rebutjar la llei del matrimoni homosexual, que va veure la llum gràcies a la majoria progressista a la Cambra baixa.

(Un altre) sistema imperfecte

Com sempre, l'elecció dels 266 senadors actuals es va portar a terme mitjançant un sistema mixt: 208 escons van ser elegits a les urnes el 26 de juny del 2016 i la resta els van designar els parlaments autonòmics. En els comicis al Senat, els candidats més votats ocupen per ordre els escons a repartir, quatre per província a l'Espanya peninsular, dos a Ceuta i Melilla, tres a les illes grans i un a les petites.

Composición actual del senado

Menys les excepcions insulars i de les ciutats autònomes, cada elector pot votar un màxim de tres candidats. Tant li fa la demarcació en què resideixi, cosa que comporta notables desequilibris. Per exemple: el senador més votat a Sòria (la província menys poblada d’Espanya) va obtenir la plaça amb 21.004 vots. En canvi, el quart i últim senador que va accedir a un escó a Madrid va haver de recollir 720.901 paperetes. Extrapolada aquesta situació al conjunt del país, el resultat és que partits com Ciutadans s’han quedat sense escons per elecció directa al col·locar-se sempre per sota del quart lloc malgrat obtenir centenars de milers de vots. Altres forces amb moltes menys paperetes però que concorrien en territoris menys poblats sí que hi van obtenir alguna plaça.

El cas català

Representant Catalunya hi ha un total de 16 senadors electes i vuit que van ser designats pel Parlament. Dels primers, una desena van ser candidats d’ERC, una de les beneficiades pel sistema electoral. Demostració: sumats els vots als seus 12 primers candidats (tres per província), els republicans van obtenir al voltant d’1.920.000 suports. Sí. Van ser gairebé 400.000 vots més que el PSC (1.550.000 en total), però és que Esquerra va aconseguir 10 escons i els socialistes no en van obtenir ni un (l’únic que tenen, el de José Montilla, és per designació del Parlament). En canvi, CDC, amb uns 1.420.000 vots, va aconseguir dues butaques, una a Lleida i una altra a Girona, a les quals se sumen dues més per designació parlamentària. Els socialistes, com el PP i C’s, van pagar el fet que la majoria d’encreuaments a favor seu a la papereta salmó els van obtenir a Barcelona però sense superar al podi els comuns ni els republicans.

Votos a los senadores en Catalunya

 Amb aquests elements, almenys 21 senadors catalans han confirmat que votaran en contra de l’article 155 i només dos (el popular Xavier García Albiol i el taronja Xavier Alegre, tots dos nomenats pel Parlament) ho faran a favor. Montilla encara no s’ha pronunciat.

Feu popular

La cambra de representació territorial (així l’anomenen també) no és que generi una gran afició entre l’electorat. Prova d’això és que en les eleccions acostuma a haver-hi una abstenció superior a la del Congrés. En vista dels resultats, el PP és el partit que surt afavorit d’aquesta participació més baixa. Sempre amb percentatges de vot globals inferiors al 40%, els conservadors tenen majoria a la Cambra alta des de 1993 i absoluta des de l’any 2000. L’avantatge més gran respecte a la resta de grups la van aconseguir el 2011.

Mapa de los senadores elegidos en cada provincia

Peu de foto / AUTOR FOTO (FUENTE)

Balneari de polítics

El Senat també era conegut per ser el balneari de polítics veterans. Actualment, tenen escó per exemple els expresidents autonòmics del PP José Ramón Bauzá (Balears), Luisa Fernanda Rudi (Aragó), Alberto Fabra (Comunitat Valenciana), Juan José Imbroda (Melilla), Pedro Sanz (Rioja) i els socialistes Montilla, Joan Lerma (Comunitat Valenciana), Francesc Antich (Balears) i Marcelino Iglesias (Aragó). També hi ha exministres com Javier Arenas o exconsellers com Josep Lluís Cleries (CDC). Tots molt ben remunerats. El sou base d’un senador és de 2.842,05 euros al mes (quatre cèntims més que el d’un diputat). A partir d’aquí s’ha de sumar 1.840,60 euros mensuals per als que resideixen fora de Madrid (877,78 per als que viuen a la capital) més altres complements.

Sueldo senadores