Barcelona denunciarà les càrregues policials de l'1-O contra els ciutadans

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat que l'ajuntament denunciarà als jutjats les càrregues policials contra els ciutadans als col·legis electorals del referèndum, després que ja ho hagi fet la Generalitat.

En una entrevista a RAC 1, Colau ha assegurat que "hi va haver una situació d'excepció que no és acceptable sota cap concepte". "Ahir el que vam viure a Catalunya, en diferents llocs, és la covardia d'un president d'Estat que va enviar milers de policies amb la consigna d'esplaiar-se i acarnissar-se amb una població indefensaacarnissar-se ", ha afirmat.

"No era una actuació policial normal", ha assegurat, a més d'afirmar que han recollit casos d'agressions sexuals a dones durant algunes càrregues, fet que ja va denunciar ahir el tinent d'alcalde Jaume Asens a través d'un tuit.

Ens arriba info de presumptes agressions sexuals. Si aneu a centres hospitalaris demaneu atenció psiciològica. Serà clau per denunciar-les.

— Jaume Asens (@Jaumeasens) 1 de octubre de 2017

"Ahir a Barcelona milers de ciutadans desafortunadament es van veure amenaçats en els seus drets i les eves llibertats, i molts van ser agredits", ha indicat.

Segons ella, ara l'obligació de l'ajuntament és recolzar la gent afectada per iniciar una causa que exigeixi les responsabilitats corresponents.

Trucada a Millo

Ha indicat que aquest diumenge a la tarda va contactar amb el delegat del Govern, Enric Millo, per dir-li "que era imprescindible parar l'actuació policial que no tenia cap justificació" i retreure-li que fos una actuació contra la població.

Notícies relacionades

El Govern defensa l'actuació policial: "Jo vaig veure més assetjament a policies que violència de policies"

Una onada antiavalots envesteix contra els col·legis de Catalunya

Preguntada sobre l'actuació dels Mossos, ha explicat que el seu testimoni directe ha sigut "una actuació proporcionada i lògica segons criteris policials de proporcionalitat i oportunitat".

Ha valorat que després de la jornada de diumenge la comunitat internacional i Europa s'ha adonat que no és només un tema de Catalunya i Espanya sinó "una qüestió de drets fonamentals i llibertats", i ha afegit que Europa i la comunitat internacional poden tenir un paper clau.