LA JORNADA DE L'1-O
Puigdemont anuncia el camí cap a la independència de Catalunya
Més de 2,2 milions de persones voten i el 'sí' guanya amb el 90%
El president demana una resposta urgent de la UE a la repressió de l'Estat
zentauroepp40367349 catalan president carles puigdemont holds a carnation in san171001114631 /
Ha sigut una victòria que es podria qualificar com de mai desitjada per les vies per les quals s’ah aconsguit: la victòria del sobiranisme perquè la repressió policial de l’Estat va donar la volta al món sense aconseguir curtcircuitar, al contrari, la massiva presència de catalans a les urnes en una llarga jornada de votacions, de cues i sobretot d’accions de defensa de les urnes. Després de la intensa jornada, amb 844 ferits, a dos quarts donze de la nit compareixia el president, Carles Puigdemont, i anunciava l’inici dels tràmits per proclamar la independència, tal com marca la llei del referèndum. Més tard, el conseller Jordi Turull va anunciar els resultats: 2.262.424 votants (el 42,3% d’un cens de 5,3 milions) i victòria del sí amb 2.020.144 electors (el 90%) enfront del 176.566 no, segons el Govern.
A finals de setmana, el Parlament podria proclamar la secessió. Veurem si, com apunten alguns, vinculada a la celebració d’eleccions... A més, la Taula per la Democràcia convocava d’entrada una aturada, per avui al migdia, de 15 minuts, i per dimarts, una altra de general.
La jornada va ser històrica, com històriques van ser les paraules del president: «Ens hem guanyat el dret a tenir un Estat independent que es constitueixi en forma de república. En conseqüència, el Govern traslladarà els pròxims dies al Parlament els resultats de la jornada perquè actuï d’acord amb el qeu està previst en la llei del referèndum». I va afegir: «Avui, després de la jornada de dignitat de milions de persones que l’han fet possible, Catalunya s’ha guanyat a pols la seva sobirania i tot el respecte. Les institucions catalanes han d’implementar el que han decidit els ciutadans, per aixecar dignament i col·lectivament un país pacífic i democràtic».
«UN MISSATGE AL MÓN»
«Avui Catalunya ha guanyat molts referèndums, el dret a ser escoltats, a ser respectats i reconeguts. Avui milions de persones mobilitzades, fent front a tota mena de dificultats i amenaces, heu dirigit un missatge al món: tenim dret a decidir el nostre futur, a la llibertat, i a volem viure en pau sense violència, fora d’un Estat que és incapaç d’oferir una raó que no sigui la de la imposició i la força bruta», afegia.
Puigdemont compareixia amb gest seriós envoltat dels membres del Govern i solemnitzava així el xoc frontal entre les institucions i bona part de la ciutadania i les forces policials de l’Estat: «L’Estat ha escrit avui una pàgina vergonyosa en la seva història de relació amb Catalunya, tristament no és la primera, massa vegades la repressió ha sigut la resposta a les aspiracions catalanes per part de l’Estat».
El president també va demanar a la UE: que actuï «amb rapidesa» i deixi de «mirar cap a una altra banda» davant la repressió soferta. «Els catalans ens hem guanyat el dret a ser respectats a Europa», proclamava. Tot plegat gràcies als resultats que van oferir a mitjanit els consellers de Presidència i Exteriors, Jordi Turull i Raül Romeva respectivament, i el vicepresident, Oriol Junqueras.
Una de les primeres mesures després de la repressió policial va ser la convocatòria per part de la Taula per la Democràcia (que agrupa sindicats, entitats socials i veïnals i organitzacions sobiranistes) d’una aturada per avui de 15 minuts al migdia i d’una altra general demà.
VICTÒRIA DES DE LA MATINADA
En concret, des d’abans de les cinc del matí es va veure que el Govern comptava amb una cosa essencial en democràcia: mobilització a favor del referèndum. Centenars de ciutadans es concentraven davant dels punts de votació. Era el primer indici favorable a les tesis de la Generalitat, i ja a les vuit podien comparèixer satisfets Turull i Romeva amb un altre cop d’efecte: el cens universal, que significava que els ciutadans podien votar en qualsevol col·legi gràcies a un sistema de recompte digital.
Una hora més tard, coincidint amb l’obertura dels col·legis, es començava a desplegar la violenta actuació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en col·legis electorals de Barcelona i d’altres punts del país. Llavors el Govern tornava a guanyar la batalla, aquesta vegada donada la condició de víctima de nombrosos ciutadans apallissats als col·legis d’on la policia s’emportava les urnes i el material del referèndum.
A partir d’allà començava una reacció de gran càrrega emotiva per part de la Generalitat. No en va el mateix Puigdemont no podia votar a Sant Julià de Ramis, el seu col·legi electoral, perquè hi havia entrat la policia. Ho feia a Cornellà de Terri, però després es va desplaçar a Sant Julià. I allà proclamava la frase del dia: «La imatge exterior de l’Estat ha arribat a cotes de vergonya que el perseguirà per sempre». També es referia a l’actuació dels catalans a l’anar a votar: «Ens acompanyarà per sempre». Un punt i a part, en definitiva. «El que ens han fet no té nom», clamava una font governamental de primer nivell.
Notícies relacionades
I els fets es van precipitar fins a un final de dia èpic per al sobiranisme.
Referèndum a Catalunya Govern Carles Puigdemont Govern Unió Europea Abusos als Mossos Independència de Catalunya Declaració unilateral d'independència (DUI)
