Un fruit molt sec

A l’hemicicle del Congrés sol haver-hi un carret amb aigua i cafè per als diputats. Un cambrer s’encarrega que hi hagi begudes en tot moment, però ahir, durant el primer dia de la moció de censura a Mariano Rajoy presentada per Podem, hi havia tants parlamentaris fora dels seus escons que el responsable d’aquesta tasca es va preguntar si tenia sentit.

«No sé per què en porto, si tots són a la cafeteria», va dir mentre arrossegava el carret.

A dins, Pablo Iglesias parlava dels escàndols de corrupció del PP i de les seves lleis més polèmiques. Parlava del «que és Espanya» («Espanya és una una teleoperadora que cobra 700 euros al mes» i «un mosso de mudança que va néixer a l’Equador», entre moltes altres coses) i de les portes giratòries. Del seu programa de govern i dels «cinc vectors de canvi». Parlava de Quevedo i Machado, de Cánovas i Sagasta, del comte de Retamoso, de Tarradellas i de la rebel·lió cantonal al segle XIX. Pocs el seguien.

La moció de censura és un instrument insòlit, utilitzat només en tres ocasions en aquest període democràtic, però aquesta sessió va tenir l’amplitud temporal de les grans cites i el tedi dels debats menors, aquells en què s’aborda un tema molt tècnic a instàncies d’un grup petit. En part perquè la iniciativa estava abocada al fracàs i en part perquè els dirigents de Podem van aprofitar al màxim el seu dret a intervenir sense límit de temps (Irene Montero va parlar més de dues hores; Iglesias, tres), hi va haver seients buits per gairebé tot arreu.

Sobretot a la bancada del PP, però no solament, i en qualsevol cas Rajoy es va estar a la seva butaca des de les nou del matí fins al recés de les cinc de la tarda, ajudat per una bossa de fruita seca. El president del Govern anava ingerint-ne amb parsimònia, fins i tot amb desgana, d’acord amb  l’actitud que va exhibir davant de Montero i Iglesias.

Una enumeració hipnòtica

Notícies relacionades

Així va explicar la premsa les mocions de censura a Adolfo Suárez i Felipe González

El PDECat retreu a Iglesias la seva ambigüitat sobre el referèndum unilateral

L’apatia va recórrer l’hemicicle d’esquerra a dreta, tant dins com fora de Podem i els seus aliats, i fins i tot va arribar als seus convidats més il·lustres. L’alcalde de la Corunya, Xulio Ferreiro, de la Marea Atlàntica, va aprofitar la seva presència a la tribuna de convidats per jugar a la seva tablet al videojoc Candy Crush mentre parlava Montero.

Ni la portaveu parlamentària ni el secretari general van fer sortir de les seves caselles els conservadors amb les seves referències als múltiples draps bruts que planen sobre les seves sigles, però almenys la primera va aconseguir que hi hagués silenci quan va citar els escàndols del PP. Hi ha un no sé què d’hipnòtic en una bona enumeració, així que convé aturar-s’hi: «Gürtel, Púnica, Lezo, Acuamed, Nóos, Andratx, Arena, Auditorio, Baltar, Bárcenas, Biblioteca, Bitel, Bon Sosec, Bomsai, Brugal, Caballo de Troya, Camps, Campeón, Carioca, Carmelitas, Castellano, Catis, Ciutat del Golf, Construcción, Lino, el Roblecillo, Emarsa, Eólico Canarias, Faycán, Fitur, Funeraria, Guateque, Ibatur, Imelsa, Inestur, Lasarte, Líber, Madeja, Marchelo, Mercamadrid, Naseiro, Novo Carthago, Ópera, Orquesta, Over Marketing, Palma Arena, Patos, Piscina, Pokémon, Porto, Rasputin, Escala, Taula, Terra Natura Benidorm, Torres de Calatrava, Torrevella, Tótem, Troa, Túnel de Sóller, Turismo Joven, Umbra, Uniformes, Zeta, Parcs Eòlics i Cooperació».