Anar al contingut

L'ESTRATÈGIA DELS MORATS

Podem falla en el seu assaig per fer fora Rajoy

No aconsegueix la victòria moral que buscava en la moció de censura contra Cifuentes

El PP sacseja el debat amb insults i redueix a un circ el ple de l'Assemblea

Iolanda Mármol

undefined38794925 madrid 08 06 2017 politica moci n de censura a cristina c170608160629

JOSE LUIS ROCA

Cristina Cifuentes va dinar en un McDonald’s de Vallecas amb el seu equip, en una actitud despreocupada, com si fos aliena a la moció de censura que Podem va plantejar ahir contra ella a l’Assemblea de Madrid. Tenia motius per mantenir el tipus: els morats no van aconseguir la victòria matemàtica, que estava del tot descartada des del principi, ni tampoc el triomf moral que volien aconseguir acorralant la presidenta madrilenya amb la corrupció del PP.
El debat no va tenir altura institucional i va quedar reduït a un mer circ pel to enredaire d’uns portaveus populars que van aconseguir dominar el debat agitant el suat monstre mitològic de Veneçuela -potser sense saber que això ja no els sap greu en absolut- i les disputes internes -que segueixen infectades-. El resultat va ser el previsible.
Podem es va quedar sol (27) en la votació (PP i C’s hi van votar en contra  (64)  i el PSOE (37)  es va abstenir, i la seva candidata, Lorena Ruiz-Huerta, amortitzada. Cifuentes va ser present en tota la sessió, però no va intervenir, parapetada darrere dels discursos pretorians dels seus consellers, que van linxar Podem com «el partit més infame del món occidental». Cap al final del ple, els populars van abandonar els seus escons en protesta per les paraules del cap podemista madrileny, Ramón Espinar, que els va acusar d’aplaudir els que roben.
La moció va servir com a assaig general fallit per a la que Pablo Iglesias presentarà dimarts que ve al Congrés. Tots dos partits van posar a prova les seves estratègies i van mesurar els seus errors. Els populars són conscients que han de mesurar el to bast; els podemistes saben que no poden repetir les seves equivocacions. La pitjor, el discurs de Ruiz-Huerta. Buscava ser rigorós, es va quedar en pesat i va desil·lusionar fins i tot al si deles files morades. La cara dels màxims dirigents del partit era un poema mentre l’escoltaven. Ella va acusar el PP de ser «indigne» després dels escàndols de corrupció i li va retreure les retallades socials.
Si l’interès del PP era menysprear la moció de censura, ho va aconseguir només amb insults. El més aspre va ser el conseller de Presidència, Ángel Garrido, que va acusar Podem de ser un partit «estalinista» sufragat pel règim veneçolà i comandat per un «líder suprem» que ha convertit la «bretolada» en la seva senya d’identitat. Va agitar les velles crítiques fetes a Podem des del naixement (totes arxivades per la justícia) i va assenyalar la cúpula morada, que assistia a la sessió des de la tribuna: Iglesias, Íñigo Errejón, Juan Carlos Monedero i Irene Montero. «Potser no tenen confiança en els seus líders regionals i venen ells a supervisar», va etzibar Cifuentes. El portaveu, Enrique Ossorio, va titllar Podem de «partit pederasta».

NEUTRALITAT

El PSOE va jugar a la neutralitat de l’abstenció i ni tan sols va intervenir el seu número u autonòmic, Ángel Gabilondo. Va delegar en la seva portaveu, que va acusar la presidenta de «continuisme» amb les polítiques d’Esperanza Aguirre, i es va distanciar d’una moció que considera «contraproduent» i «inviable».  
Ciutadans va lamentar la «pèrdua de temps». «Si no tenen ni suport, ni projecte, ni programa estan perdent el temps. Fins i tot Iglesias ja se n’ha anat, suposo que tenia el tramabús al ralentí. Així que com més aviat acabem millor», va retreure el líder autonòmic, Ignacio Aguado. 

0 Comentaris
cargando