Anar al contingut

Ortega i Rigau recorren la sentència del 9-N davant el Tribunal Suprem

L'exvicepresidenta argumenta que la resolució vulnera la llibertat d'expressió i demana que la inhabilitació no afecti càrrecs municipals

La defensa de l'exconsellera critica l'elevada multa imposada, de 100 euros diaris, i recorda que Rato només va ser condemnat a 20 euros diaris

J. G. ALBALAT / LAURA PUIG / BARCELONA

L’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau, després de declarar pel 9-N.

L’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau, després de declarar pel 9-N. / FERRAN SENDRA

Les defenses de l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i de l'exconsellera d'Ensenyament i diputada de Junts pel Sí Irene Rigau han presentat ja els seus recursos davant el Tribunal Suprem per la sentència del 9-N que els condemna a penes d'inhabilitació d'un any i mig. Tant l'advocat d'Ortega, Rafael Entrena, com el de Rigau, Jordi Pina, han basat els seus escrits en la consideració que la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va vulnerar fins a cinc preceptes de la Constitució, així com disposicions de la Convenció Europea de Drets Humans. La defensa d'Artur Mas presentarà la setmana que ve el seu recurs, segons ha pogut saber aquest diari.

En els seus escrits, tant els lletrats d'Ortega com de Rigau observen en la sentència una "vulneració del principi d'igualtat per tracte discriminatori" respecte a altres situacions en les quals el Govern central ha desobeït sentències del TC. Pina afegeix un condicionament polític en aquest punt i considera que la ideologia va motivar el procediment contra Mas, Ortega i Rigau. I recorda la comissió d'investigació en curs al Congrés contra l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, que va dir "això la fiscalia ho afina" durant una conversa amb l'exdirector de l'Oficina Antifrau Daniel de Alfonso. 

També observen vulneració del principi de legalitat per no tenir en compte la reforma que va destipificar el delicte de referèndums il·legals i per aplicar retroactivament la reforma de la llei orgànica del TC, en relació amb l'execució de les seves sentències.

ELECCIONS MUNICIPALS

D'altra banda, Ortega ha sol·licitat que es redueixi el termini de condemna de la inhabilitació i que es limiti a càrrecs electes i de govern autonòmics, de manera que la condemna no afectaria la possibilitat de participar en eleccions municipals. El seu nom, cal recordar, ha sonat per encapçalar les llistes del PDCat a Barcelona.

Així mateix, les dues defenses reclamen que es redueixi l'import de les multes imposades pel TSJC, de 100 euros diaris per a cada una, a l'advertir que en cap moment s'ha practicat una prova sobre la seva "capacitat econòmica". I l'advocat de Rigau apunta que en recents sentències contra banquers com Miguel Blesa i Rodrigo Rato la quota diària només va ser de  20 euros, i en el cas d'Iñaki Urdangarin, de 10 euros.