ENTREVISTA AMB EL LÍDER DE PODEM

Albano Dante Fachin: "La baixa participació en l'assemblea dels 'comuns' ens dona la raó"

"Estem fent coses que fan que la gent pensi que és el mateix de sempre"

Entrevista amb Albano Dante Fachin, secretari general de Podem a Catalunya, després de l’assemblea dels comuns / FOTOS: ALVARO MONGE / VIDEO: RICARD CUGAT

5
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Podem Catalunya va decidir despenjar-se de l’assemblea fundacional dels comuns. Albano Dante Fachin, líder dels morats, considera que la baixa participació en aquella cita demostra que va encertar al trencar l’acord per participar en la confluència. Després de retirar la seva candidatura i assistir a l’assemblea com a oient, el també diputat al Parlament insisteix a dir que no s’aliarà amb la marca de Xavier Domènech i Ada Colau si es mantenen les condicions actuals, per més que el pressioni la cúpula estatal de Podem. Almenys de moment.

–Pablo Iglesias i Pablo Echenique van dir en l’assemblea dels comuns que la confluència és l’únic camí. ¿Ho va interpretar com una desautorització?

–En absolut. La idea dels Pablos és compartida, però s’ha de fer bé. Xavier Domènech diu que ha de ser més que la suma de les parts, però ara no és ni la suma de les parts. En les primàries de Podem van participar gairebé 7.000 persones. Que set mesos més tard, en un procés similar en el qual participen més organitzacions, votin 1.500 persones menys hauria de fer preguntar-se què ha passat.

–¿I què ha passat?

–Molta gent no s’ha sentit interpel·lada, i no només a Podem. En aquest procés estem deixant gent pel camí, fent coses que fan que la gent pensi que som el mateix de sempre. No m’alegra, però la baixa participació en l’assemblea ens dona la raó. Hauria de ser un toc d’atenció per no tornar a espais que interpel·laven un grup petit de gent.

–¿L’enrenou de les dues últimes setmanes ha contribuït a fer que hi participés tan poca gent, donant la imatge que les esquerres estan sempre barallades?

–Som els primers als quals no ens agrada aquesta imatge. Però seria un greu error fer veure que no hi ha problemes i, per dins, solucionar-los. Aquesta és la vella política. En política sempre hi ha estratègies diverses, i no per cadires, que s’han de debatre perquè en el futur no sigui una càrrega més gran.

–Estratègicament, ¿la decisió de no confluir en aquests moments reforça o debilita el seu lideratge?

–No em preocupa tant si em reforça a mi. S’ha focalitzat molt en la meva figura, si caic millor o pitjor, o si estic més o menys desautoritzat. Et converteixes en el dolent de la pel·lícula, però és la meva obligació. El més fàcil era acceptar-ho tot des del principi, aplaudir, estar content...

–¿Què va passar perquè firmés un pacte i menys d’una setmana després el trenqués?

–Hem de fer autocrítica. Potser vam confiar massa en el que ens deien. Una de les condicions era un procés obert i transparent. ¿Com hi podia participar si 36 hores abans de les votacions no teníem informació de com seria el procés?

–¿S’ha sentit enganyat?

–Enganyat no, però les coses no es fan així, amb fets consumats, sinó amb regles clares. Nosaltres no li hem dit a la gent que participés o no.

–Vostè va decretar que Podem no participava en la nova força i va dir que els dirigents podemistes que es presentaven a la confluència s’estaven autoexpulsant del partit.

–Vam dir que retiràvem la llista, però no vam fer boicot a la participació. Si algú, a títol personal, no se sent vinculat a aquells acords de Podem, entenem que es desentenen de la forma com es fan les coses.

–¿S’aplica també aquesta autoexpulsió a la militància que hi va participar?

–A qualsevol persona que no estigui d’acord en la manera com funciona orgànicament i democràticament Podem. Però això no vol dir que se l’expulsi o se la persegueixi. Si algú creu que està per damunt de la veu de l’assemblea ciutadana, és lliure. Però el que inspira Podem no és això, és justament el contrari.

–Dissabte, en l’assemblea dels comuns, es va reunir amb Pablo Echenique. ¿Què li va dir?

–Li vam explicar com va anar el procés i els pròxims passos: reunir-nos, debatre des de baix i prendre decisions de forma col·lectiva. Compartim la decepció perquè en aquest punt no poguéssim participar. Les presses són responsables que no hàgim arribat a cap acord. Però no és un capritx de voler tenir més o menys poder. És per la serietat que es fa o no. Com quan no es publica el codi ètic fins al moment en què estem fent una conferència de premsa a la seu de Podem dient que no hi ha codi ètic.

–¿Aquell episodi el va interpretar com una provocació per part de Domènech i els comuns?

–No, m’ho vaig prendre com un error que es manifesta en la baixíssima participació del procés. Quan es fan aquestes coses, la gent es desencanta.

–¿Podem està disposat a ser un actor més de la confluència o vol tenir un paper protagonista?

–Cal assegurar que la gent segueixi sent protagonista. Un procés amb debats reals i no des de dalt. Si es crea un espai on les decisions es prenen de forma horitzontal, òbviament estem disposats a aportar-hi una visió. Però la qüestió central no és si Podem té protagonisme o no en té.

–¿El preocupa que després de tantes tensions Podem Catalunya acabi dissolt?

–Em preocupa que la força de Podem, la capacitat de fer participar la gent, quedi dissolta. Si el color és morat, o els cercles es diuen quadrats, o el nom es diu Podem, no importa gens a la gent. Però sí que importa que una decisió important no la prenguin els dirigents, sinó la militància, perquè per fer les coses així ja existia ICV.

–Els comuns els han dit per activa i per passiva que, o conflueixen, o que s’oblidin de la coalició.

–Parlarem amb ells per veure si hi ha manera d’anar junts. Abans de les eleccions veurem si anem en confluència, en coalició o sols.

–¿Concorrerien sols a unes eleccions quan Iglesias i Echenique estan reclamant unitat?

Notícies relacionades

–Nosaltres volem unitat, però no de qualsevol manera. La decisió de com anirem a les eleccions no la prendré jo ni Iglesias ni Echenique, sinó amb els nostres sistemes democràtics.