El factor Santi Vila

Un nom i un cognom, Santi Vila. El conseller de Cultura, exconseller de Territori, exalcalde de Figueres i de perfil liberal i modern, pot convertir-se en un eix clau del futur del PDECat, no només per la seva eventual candidatura electoral, sinó perquè amb ell la formació política reforçaria un gir evident cap al centre polític, lluny de les aventures i complicitats amb la CUP. L'actual direcció del partit no oculta la seva proximitat ideològica a Vila i admet que és un possible candidat de futur, però no l'únic.

I és que al PDECat hi ha una clara consciència del factor Vila. I fins i tot el mateix expresident Artur Mas (que es deixa estimar com a aspirant a repetir com a candidat) afirma en privat que la seva opció de futur és l'actual conseller. Preguntat precisament pel futur de Vila, un bon coneixedor del conseller al Govern respon sense dubtar-HO: "Santi Vila té molts futurs, i és jove".

¿Quines són les claus d'aquest possible nom per encapçalar la postconvergència? D'entrada, una aposta inequívoca per situar el partit en l'espai de la moderació ideològica i la modernitat organitzativa allunyada del pujolisme. A més, Vila és absolutament contrari a la decisió d'Artur Mas d'haver fet un pas al costat per exigència de la CUP. Creu, com molts altres a les bases del partit, que la connivència amb els anticapitalistes descentra el PDECat, supera totes les línies vermelles. I ha parlat i escrit sobre això. Per això Vila sempre ha evitat mostrar gestos de complicitat amb l'actual aliat parlamentari de l'Executiu de Junts pel Sí.

COMPLICITAT IDEOLÒGICA

En aquest espai ideològic, Vila té una gran sintonia amb la cúpula del partit, que treballa per evitar sortides de to verbals i polítiques i tornar a ubicar la nova força en un terreny de combat frontal contra el colauisme i els comuns (una de les batalles clau de cara al futur de la política catalana) i per acollir sectors moderats potser descontents per l'escalada independentista juntament amb els diputats anticapitalistes que lidera Anna Gabriel. Un altre punt de connexió entre Vila i els comandants del PDECat és la seva llunyania total respecte als casos de corrupció que afecten Convergència. El pujolisme queda tan lluny de Vila com de Marta Pascal o de David Bonvehí, entre altres.

A més, Vila defensa l'independentisme, però no amb l'actual estratègia. En resum, la seva tesi podria resumir-se amb un "així, no". És a dir, considera que qüestionar l'Estat de dret, saltar-se la legalitat i fer demostracions verbals de radicalitat no són pròpies del partit al qual pertany, hereu d'una CDC que no va estar mai en aquestes tesis.

Sens dubte, el factor Vila és directament contrari a la línia de bel·ligerància i de contundència independentista que lideren el president Puigdemont, Jordi Turull i Francesc Homs. Persones que estan en clau personal i pensant només a curt termini -pel referèndum o pels seus processos judicials-, segons fonts del partit. De fet, a l'actual conseller se l'ha vist poc o gens en els diferents actes convocats últimament pel sobiranisme per recolzar els encausats pel 9-N. D'entrada, no és dels que ha acompanyat l'exconseller Homs a Madrid per donar-li suport davant del judici al Tribunal Suprem.

¿I què opina ell? Segons fonts pròximes al conseller, aquest està pensant en si presentar-se. I si ho fa serà sempre i en tot cas en el partit que actualment l'acull. No obstant, no es llançarà a la piscina de forma imprudent. És cert que rep una bona valoració entre les bases però encara no es percep que sigui imminent el seu pas endavant. De fet, quan va intentar ocupar el càrrec de president del consell nacional del partit -un lloc menor-, va ser l'actual presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, la que -amb un discurs previ de rebel·lió contra l'aparell dirigent- el va vèncer a les urnes.

Un molt bon coneixedor del partit opina que Vila hauria de presentar-se de seguida com a candidat i deixar el Govern perquè si ho fa després del xoc de trens entre la Generalitat i el Govern pel referèndum podria aparèixer davant els seus com un traïdor o un oportunista. Però és difícil que aquesta decisió sigui immediata. En tot cas, sembla lògic que Vila esperi a veure com es desenvolupa el conflicte sobiranista i els judicis pel 9-N i, per exemple, vegi com Mas administra la sentència que rebi per haver organitzat el procés participatiu del 2014.

EL FACTOR MAS

Notícies relacionades

Gibraltar, pendent del seu futur

...i rebutgen retirar l’ambaixadora a l’Argentina malgrat el to de Milei

Vila es considera una persona molt pròxima a Mas i es deixa estimar per ell, però deixa clar als seus interlocutors que si es presenta serà per reorientar l'actual rumb del partit. No li faltaran suports, però probablement també haurà d'assumir reptes i desafiaments, com el que li pugui plantejar el sobiranisme més radical, o la imatge de "vers lliure" que pesa sobre ell i sobre les seves desmarcades respecte a la línia oficial. 

En tot cas, es pot apuntar el seu nom i tenir-lo molt present perquè de l'explosió que pugui produir-se en pocs mesos pel referèndum es poden derivar decisions ràpides, en especial si l'escenari porta a unes noves eleccions catalanes.