Homs adverteix al tribunal que la seva sentència "marcarà les relacions amb Catalunya"

El portaveu del PDECat al Congrés, Francesc Homs, va respondre a la petició de nou anys d'inhabilitació pels delictes de prevaricació i desobediència que li acabava de formular el fiscal demanant a la Sala Segona del Tribunal Suprem que l'ha jutjat que tingui en compte a l'hora de dictar sentència que la seva decisió "marcarà les relacions entre l'Estat i Catalunya, per l'efecte de la seva jurisprudència".

En el seu torn d'última paraula, Homs va dedicar més de 20 minuts a recordar "la immensa responsabilitat" que té el tribunal "pel context històric que vivim tots" i a anunciar que sigui quina sigui la decisió del tribunal "no modificarà gens" la seva "conducta" encaminada a "promoure el dret a decidir del poble de Catalunya". "No és per quedar bé, sinó per constatar una actitud que no és només meva, sinó de no es poden imaginar de quanta gent", va afirmar el polític, que va situar l'inici del conflicte en la sentència del Tribunal Constitucional en la sentència de l'Estatut que havia sigut ratificat a les urnes.

Prèviament, el fiscal del Tribunal Suprem Jaime Moreno havia elevat a definitives les seves conclusions provisionals i demanat a la Sala Segona la seva condemna, a l'entendre que la seva actuació, igual que la del llavors president de la Generalitat Artur Mas, "no va ser més que un desafiament a la legalitat, un pols a l'Estat de dret per part d'una comunitat autònoma que va decidir no fer cas del mandat del Tribunal Constitucional (TC)". A aquesta acusació, Homs, que es va declarar innocent, encara que admet els fets que li imputa el fiscal, va dir: "Si demanar les urnes és un pols a l'Estat, jo no vull ser aquest Estat".

Per la seva banda, la defensa de l'exconseller, exercida per l'advocada Eva Labarta, va demanar l'absolució, perquè, entre altres arguments, entén que si en lloc dels 2,3 milions de catalans que van anar a les urnes només haguessin anat a votar 80.000 no hi hauria hagut judici. Segons la seva opinió, aquesta alta participació va ser la que va fer que el Govern passés de menysprear "l'ocurrència de Mas" a l'"enuig" que el va portar a recórrer al TC i que aquest s'hi pronunciés en 48 hores, una "celeritat meteòrica" que no es va complir a la inversa. 

NO ES JUTJA VOLUNTARIS O VOTANTS

El representant del ministeri públic va voler precisar que aquest "desafiament" és l'únic que s'està jutjant al Tribunal Suprem. "No enjudiciem avui ni l'actuació de voluntaris, ni dels votants. S'enjudicia a qui com a gestor polític amb els altres tres jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es concerten" per fer "la seva pròpia voluntat, tot i el que ha establert el màxim intèrpret de la Constitució", va asseverar. 

En el seu informe, el fiscal va recórrer a "una idea bàsica, però clau": "El TC és qui en cas de conflicte dona la raó a uns o a altres, i la democràcia no és sinó la submissió de tots els poders, especialment els poders públics, a la llei".

Va assenyalar que fins a la providència de 4 de novembre que suspenia la consulta, que la Generalitat va decidir desatendre, l'únic que havia passat era "la mecànica habitual del nostre Estat de dret". Pel fiscal, la providència del TC no admet dubtes sobre el que suspenia, com va passar amb altres mesures cautelars de l'alt tribunal, però la Generalitat no va paralitzar ni va suspendre cap dels treballs encarregats. Segons Moreno, el mateix recurs per aclarir la resolució admetia que no es podria celebrar la consulta, que va acabar sent declarada inconstitucional. 

Els altres arguments exculpatoris de la defensa també van ser rebutjats per ell, al sostenir que "no es poden vulnerar drets que no es tenen", igual que el seu "fill de 16 anys no pot votar, perquè no té encara dret al vot".

També va negar que el fet que la providència no especifiqués les conseqüències penals no impedeix que s'entengui que hi va haver desobediència, i més quan el mateix Homs va anunciar en el judici que ho tornaria a fer, després d'"haver pres nota" de l'arxivament de la querella que ell va presentar contra el Govern de Mariano Rajoy per incomplir sentències del Constitucional, que la defensa va xifrar en 34. Homs va tornar incidir en aquest punt en el seu últim torn.

"AIXÒ NO ÉS UNA DELIMITACIÓ DE TERRENYS RAMADERS"

La lletrada va començar la seva intervenció demanant "paciència" i apel·lant "als sentiments" i "passions" que produeix un assumpte "amb unes connotacions molt especials" que van més enllà d'una de les sentències citades pel fiscal, relativa a la "delimitació de terrenys de ramat". "Si no aixequés tantes passions, potser no hi hauria hagut ni judici", va apuntar.

I després de citar la sentència del Constitucional sobre l'Estatut com la causa llunyana que ha portat aquestes conseqüències, va negar que Homs s'hagués alguna vegada escudat en "voluntaris" per negar haver comès cap delicte, ja que la providència en què se l'acusa de desobeir respon "a l'automatisme" a què va recórrer el Govern central per arribar a temps a paralitzar la consulta.

Notícies relacionades

Mas: "Mai vaig pensar que la meva 'ocurrència' acabés al Suprem"

El Suprem proposa jutjar Homs per prevaricació i desobediència

En aquest sentit, va criticar la "celeritat meteòrica" amb què es van reunir el Consell de Ministres, el Consell d'Estat i el Tribunal Constitucional per suspendre cautelarment la consulta. "La Generalitat va pecar d'una ingenuïtat extrema", al creure que també es correria igual per resoldre el recurs amb què volia aclarir la providència suspensiva. 

La seva intervenció va acabar citant el vot particular que es va dictar en la sentència republicana que va condemnar Lluís Companys per proclamar la independència de Catalunya en què es deia que "en aquest tipus de qüestions només jutgen els ciutadans i la història". Francesc Homs va preferir acabar amb el poeta Joan Maragall i el seu "nosaltres som els que fem pàtries noves". Va marxar de la sala de vistes desitjant al tribunal "tota la sort del món".