EL CONGRÉS DE LA FORMACIÓ MORADA

Vistalegre II es juga a Catalunya

Domènech va contactar amb Iglesias i Errejón per expressar-los la seva inquietud per l'escalada de tensió

La cúpula de Podem es queda sense errejonistes arran de la sortida d'Albiach i Bertomeu

zentauroepp37156377 sant feliu de llobregat 03 02 2017  pol tica   pablo iglesia170203204157

zentauroepp37156377 sant feliu de llobregat 03 02 2017 pol tica pablo iglesia170203204157

3
Es llegeix en minuts
Iolanda Mármol
Iolanda Mármol

Periodista

ver +
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les aigües de Podem no només estan remogudes a Madrid. També en el seu afluent català, perquè Vistalegre 2 també es juga a Catalunya. Ho va poder comprovar Pablo Iglesias divendres passat en la seva visita fugaç a Sant Feliu de Llobregat. Allà va presenciar a primera fila una sonora esbroncada a Albano Dante Fachin, secretari general de Podem Catalunya, a qui part dels assistents li van retreure que hagi passat de recolzar els anticapitalistes a apostar per Iglesias. Un cap de setmana mogut en què els errejonistes Jèssica Albiach i Marc Bertomeu deixaven de ser membres de l’executiva. Des de Catalunya es tem que la lluita fratricida pugui dividir el partit del 15-M.

Xavier Domènech, en les converses habituals que té amb Iglesias i Errejón, els va transmetre la setmana passada la seva preocupació per l’escalada de tensió i el seu desig que després de Vistalegre es pacifiquin les coses. Sense voler ficar-s’hi, òbviament, perquè el líder d’En Comú Podem al Congrés i arquitecte de la confluència no forma part de Podem i ja té prou embolic amb la construcció del nou subjecte polític a Catalunya.

Qui sí que concorre a Vistalegre 2 és Albiach, diputada de Catalunya Sí que es Pot al Parlament, que va en el número 12 de la llista d’Íñigo Errejón. Per això, i d’acord amb el plantejament errejonista d’una persona, un càrrec institucional i un d’orgànic, va deixar la setmana passada l’executiva igual que Bertomeu, que va ser cessat. Les seves veus eren de les poques discrepants a la cúpula, formada majoritàriament per afins a Fachin, que va guanyar a Albiach les primàries de fa mig any. «Si t’envoltes només de persones que tenen una visió molt similar a la teva, acabes tenint una visió de túnel. Quan t’envoltes de persones amb idees diverses però amb lleialtat, acabes obrint la ment i tens un discurs molt més ric», reflexiona Albiach, que lamenta la falta de transversalitat de Fachin i la seva decisió de prescindir de Bertomeu: «Em sembla una llàstima, poc estratègic i que el partit no camina cap allà».

Notícies relacionades

Fachin assegura que no es tracta d’una purga i tant el secretari general com el secretari polític, Joan Giner, han volgut desvincular l’absència d’errejonistes en la nova executiva de la batalla de Vistalegre, assegurant que era una reestructuració prevista als sis mesos d’assumir el comandament. «Ningú entrarà o sortirà de l’executiva per ser d’unes tesis», assegura Fachin, encara que el perfil de la direcció s’hagi uniformitzat. Per la seva part, Giner confia que, passat Vistalegre, no es produeixin incidents com el de Sant Feliu. «Que hi hagués una desena de persones en l’acte d’Iglesias escridassant prové més de la confrontació de Madrid, de la cultura que hem generat, i que estem en un procés de reconeixement d’agrupacions locals. Algunes, per desgràcia, no podem reconèixer-les per estatuts», considera el secretari polític.

Dels més de 120 cercles de Podem Catalunya, 110 ja estan reconeguts, 7 o 8 estan en procés de ser-ho i n’hi ha 3 o 4 que Giner ja ha dit que no reconeixeran «perquè no compleixen amb els requisits fixats per Pablo Echenique, secretari d’organització». A aquests atribueix el que va passar a Sant Feliu, encara que assegura que els crítics a Catalunya són una minoria. «Si tornés a haver-hi eleccions, ara trauríem un resultat molt millor», sentencia. «No és tan important si són 5, 10 o 25 crítics, sinó mirar d’on ve aquest malestar i intentar resoldre’l», rebat Albiach, que critica que les tesis de les llistes perdedores no fossin escoltades en l’executiva.