El Suprem condemna el cantant Strawberry per enaltir el terrorisme a Twitter

El Tribunal Suprem ha condemnat a un any de presó el cantant de rap César Augusto Montaña Lehmann, conegut com a 'César Strawberry', per un delicte d'enaltiment del terrorisme o humiliació de les víctimes pels comentaris que va publicar a Twitter entre el novembre del 2013 i el gener del 2014 en què esmentava, entre altres persones, el funcionari de presons segrestat per ETA José Antonio Ortega Lara, així com el GRAPO. També el condemna a sis anys i mig d'inhabilitació absoluta.

La sentència, de la qual ha sigut ponent el president de la Sala Segona, Manuel Marchena, estima el recurs de la fiscalia i anul·la l'absolució dictada el juliol del 2016 per l'Audiència Nacional. Considera que van ser missatges d'humiliació i burla que "alimenten el discurs de l'odi, legitimen el terrorisme com a fórmula de solució dels conflictes socials i, el que és més important, obliguen la víctima al record de la lacerant vivència de l'amenaça, el segrest o l'assassinat d'un familiar pròxim", sense que la provocació, la ironia o el sarcasme, que l'acusat va definir com a "nihilisme surrealista", facin viable una causa supralegal d'exclusió de la culpabilitat.

El tribunal subratlla que no es pot identificar amb una interpretació de l'article 578 del Codi Penal (enaltiment del terrorisme o humiliació de les seves víctimes) que per a la seva aplicació exigeixi un dictamen pericial sobre l'etiqueta que l'autor reivindica per a la seva pròpia obra artística, "entre altres raons, perquè aquests complements explicatius no s'inclouen en el missatge de burla". Segons el Suprem, aquest missatge "arriba a la víctima en la seva integritat, sense matisos aclaridors de la verdadera intenció de l'autor que el subscriu. La memòria de la seva pròpia tragèdia no adquireix una altra tonalitat quan el dictamen pericial conclou que ha sigut expressat amb sàtira o que és fruit de la crítica àcida".

La sentència imposa la pena mínima prevista en aquest article, encara que descarta qualificar els fets com de menys gravetat tenint en compte que són missatges difosos en un compte de Twitter amb més de 8.000 seguidors, cadascun d'ells potencials redireccionants. 

Els tuits de César Montaña que li han suposat la condemna són: "El feixisme sense complexos d'Aguirre em fa enyorar fins i tot el GRAPO", "A Ortega Lara se l'hauria de segrestar ara", "Street Fighter, edició post ETA: Ortega Lara versus Eduardo Madina", "Franco, Serrano Suñer, Arias Navarro, Fraga, Blas Piñar... Si no els dones el matiex que a Carrero Blanco, la longevitat es posa sempre del seu costat", "Quants haurien de seguir el vol de Carrero Blanco", i un últim que era una conversa amb un altre usuari en què Montaña començava dient: "Ja gairebé és l'aniversari del Rei. ¡Quina emoció!". L'altre usuari li diu: "Ja deus tenir el regal preparat, no? ¿Què li regalaràs?". I ell contesta: "Un tortell bomba".

MAL ENTESA NOSTÀLGIA DEL GRAPO

Per l'alt tribunal, és evident que les seves afirmacions són evocadores "d'una mal entesa nostàlgia per l'activitat terrorista del GRAPO"; el desig d'un nou segrest d'Ortega Lara, víctima de la privació de llibertat més duradora en la història d'ETA; la justificació de l'assassinat de Carrero Blanco aplicat a altres personatges històrics, o la menció d'un "tortell bomba" com un regal idoni per al dia de l'aniversari del llavors rei Joan Carles I, omplen la tipicitat que requereix l'article 578.

L'Audiència Nacional va considerar no acreditat que l'acusat busqués amb els seus missatges defensar els postulats d'una organització terrorista ni tampoc menysprear o humiliar les seves víctimes, però el Suprem entén que aquesta intenció en aquest cas és irrellevant, perquè el 578 no exigeix acreditar amb quina finalitat s'executen els actes d'enaltiment o humiliació, sinó que n'hi ha prou amb assumir com a pròpia la justificació d'una forma violenta de resoldre les diferències polítiques i la reiteració conscient d'aquests missatges a través de Twitter.

La sentència considera significatiu que per desentranyar la naturalesa de les afirmacions de l'acusat i indagar en el seu perfil artístic, l'Audiència Nacional recorregués a una prova pericial proposada per la defensa amb testimonis que van corroborar l'actitud no violenta de l'acusat, un article de premsa de fa més de 15 anys amb expressions crítiques al nacionalisme o el gran llaç blau exhibit pel grup musical del qual és lletrista Montaña en un concert fa 19 anys en un poble de Lleida en repulsa per l'assassinat de Miguel Ángel Blanco. El Suprem destaca, però, que és evident que l'objecte del present procés no és l'actitud que l'acusat tenia més d'una desena d'anys davant el fenomen terrorista, sinó els missatges d'humiliació que va difondre valent-se del seu compte de Twitter entre el novembre del 2013 i el gener del 2014.

UN MAGISTRAT A FAVOR DE L'ABSOLUCIÓ

La sentència compta amb el vot particular d'un dels cinc magistrats que la firmen, Perfecto Andrés Ibáñez, que considera que es va haver de rebutjar el recurs de la fiscalia i confirmar-se l'absolució de César Montaña, ja que els seus missatges "no passen de ser mers exabruptes sense més recorregut, que s'esgoten en si mateixos; per descomptat francament inacceptables, però només" això. No tenen cap possibilitat de connexió pràctica amb actors i accions susceptibles de ser considerades terroristes, més en el moment en què van ser escrites i difoses.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

El magistrat discrepant no troba el més mínim indici d'humor o gràcia en els exabruptes desencertats i grollers de Montaña Lehmann, però sosté que cap dret penal d'inspiració constitucional i democràtica pot ser potestativament expansiu.

Afegeix que les frases de l'acusat, de la seva personal responsabilitat, no constitueixen com a fenomen una dada aïllada, sinó que són expressives d'una subcultura d'alguns grups socials, integrats preferentment per joves, durament tractats en les seves expectatives de treball i de vida en general per les cruels polítiques econòmiques en curs des de fa us quants anys. "Formen, doncs, part d'una manera difusa de reaccionar, de contestar, aquí exclusivament a nivell del llenguatge, la cultura d'un 'establishment' del qual, no sense raó, es consideren exclosos. És, per dir-ho amb el vocable al meu parer més adequat, una manera d''épater'. Això és, de provocar o d'escandalitzar (...) No van, ni se les ha de portar, més enllà".