¿Què se n'ha fet, de Pere Navarro?

Pere Navarro va ser el primer (i l’únic) polític que es va atrevir a convidar públicament el rei Joan Carles a abdicar. L’avui Monarca emèrit va cedir la corona 15 mesos després d’aquell suggeriment. És clar que no es pot establir una relació de causa-efecte, però l’exlíder del PSC sempre ha tingut tirada per això de les causes que semblen perdudes. És cert que amb l’abolició del concert econòmic basc i navarrès, una altra de les seves explosives peticions, no se n’ha sortit. I amb el federalisme... diguem que ho continua intentant.

D’alguna manera, l’exalcalde de Terrassa va ser la primera gran víctima política del procés. Va dimitir l’11 de juny del 2014 al veure’s incapaç de tornar l’ordre a un socialisme català esquarterat. Havia defensat primer una consulta legal i acordada –pantalla en què, almenys oficialment, està avui el Govern de Junts pel Sí–, però després va rebutjar la idea per ancorar-se en la reforma federal de la Constitució. I com li passa a tants polítics que es retiren de la primera línia després d’un llarg temps, a aquest biòleg de formació apassionat per les (ja no tan) noves tecnologies i les xarxes socials encara li continuen buscant avui el seu encaix en l’esfera professional privada.

Mentrestant, prossegueix la seva inassequible recerca de l’altre encaix: el de Catalunya en una Espanya de tercera via que neutralitzi la pulsió independentista. Amb aquesta finalitat va apadrinar la plataforma Portes Obertes del Catalanisme, un espai en què es difumina la línia divisòria entre l’esquerra i la dreta perquè socialistes i democristians d’Unió hi puguin conviure, a la recerca d’un catalanisme «integrador i cohesionador».

Notícies relacionades

L'any de Puigdemont

Alicia Sánchez-Camacho: "Enyoro els cara a cara amb Mas als plens. M'ho passava molt bé"

Navarro va perdre l’octubre passat l’últim càrrec polític que li quedava, el de membre de l’executiva del PSOE. Ell va ser un dels, per dir-ne així, últims de Ferraz, un dels 18 dirigents que es van mantenir fidels a Pedro Sánchez davant dels 17 dimissionaris que van aconseguir deposarlo per facilitar l’abstenció a Mariano Rajoy –«No pot ser que el PSOE sigui el PSOE d’Andalusia», va clamar–. Al bàndol contrari al seu hi havia, un altre cop, Carme Chacón, la seva bèstia negra. La responsable d’haver-lo deixat fora de la llista del PSC en les eleccions generals del 2015.

Navarro aspirava a trobar col·locació al Congrés i no es va conformar amb el segon plat del Senat. L’animositat va acabar traspuant temps després: «Carme Chacón té un projecte polític molt clar, que es diu Carme Chacón».