UN ANY DE PUIGDEMONT
¿Què se n'ha fet, de Joan Herrera?
L'exlíder d'ICV compagina la formació sindical amb la lluita per les energies renovables

zentauroepp36668421 barcelona 19 12 2016 entrevista a joan herrera icv foto 170106214601 /
A altres polítics els enlluerna el circumloqui de «pas al costat» quan s’han de retirar però no volen reconèixer que ho fan. Joan Herrera no ha amagat mai que el seu va ser un «pas enrere», tot i que el va haver de fer molt abans del que ell hauria volgut. Va adduir que hi concorrien «circumstàncies personals, polítiques i vitals».
Les personals, poder dedicar al seu fill més temps del que li permetia l’absorbent primera línia política. Les raons polítiques, la renovació que imposava el conglomerat dels comuns que, sota el mantell d’Ada Colau, s’obria pas a marxes forçades –«l’ultranou fa vell el nou», acostumava a dir quan ICV va començar a perdre el ganxo electoral–. I les vitals, «les ganes de viure d’una altra manera», fent coses que «fa temps que no podia fer».
«M’han demanat que vagi a Madrid [en la llista d’En Comú Podem a les eleccions generals] però no em sembla atractiu. Potser el cos em demanava que ho acceptés, però el cor em deia el contrari», va confessar a aquest diari el novembre del 2015. Els seus plans passaven per retornar a l’advocacia, però les conviccions tiren molt. L’exlíder d’ICV i exdiputat al Congrés i al Parlament és avui patró de la Fundació Energies Renovables, dirigeix l’escola superior de quadros del sindicat CCOO i imparteix Teoria de les Elits a Espanya a la Universitat de Girona, com a professor associat.
Notícies relacionadesLa batalla energètica és la debilitat d’aquest advocat especialitzat en Dret Urbanístic i del Medi ambient. Els més veterans del Congrés recorden que va ser un dels primers diputats a qui es va sentir parlar de pobresa energètica a la tribuna. Ara fa el mateix en articles de premsa i conferències.
En l’arena política vol ficar-se poc, encara que de la lectura d’una de les seves últimes reflexions sobre el model energètic se n’extreu també un encàrrec a les confluències que hi ha o que vindran: «Socialisme és disputar el poder per part de la majoria i a la vegada aconseguir fer-ho des de la deliberació i la proposta. Cal emocionar, però a la vegada cal proposar, amb una agenda de reapropiació, d’igualtat, de democràcia econòmica i de reconnexió amb la biosfera que aconsegueixi emocionar, però que canviï la realitat. I per fer tot això es necessita capacitat de persuadir, i per tant d’amenaçar, però molta necessitat de seduir. És, per tant, una qüestió de correlació de forces». Una correlació que ara observa des de la barrera.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Succés Mor tirotejat un home en un portal del carrer de Consell de Cent a Barcelona
- Debat al Parlament El president Salvador Illa crida a un pacte sobre infraestructures per afrontar la mobilitat i el creixement econòmic
- Un gran projecte Així serà el nou Liceu Mar: 210 funcions anuals, restaurant amb vistes i 47 milions de pressupost
- Fort correctiu al jutge Peinado El Suprem rebutja la intenció del jutge Peinado d’imputar Bolaños en el cas Begoña al no apreciar cap indici de delicte
- Nou cicle republicà ERC exigirà un mínim de 50 militants i un 3% d’avals per constituir-se en corrent intern