La lentitud de la gestora del PSOE descol·loca fins i tot els seus partidaris

Susana Díaz, presidenta d'Andalusia, favorita per convertir-se en la pròxima secretària general del PSOE i dirigent amb més poder al partit, ha dit aquest divendres que tot el que faci la gestora li semblarà "bé". És difícil trobar altres càrrecs socialistes amb una opinió tan positiva. La direcció interina ha sigut atacada pels afins a Pedro Sánchez des que es va constituir, però en els últims temps són molts els partidaris de l'abstenció davant el PP i detractors de l'exsecretari general que se senten molestos amb la lentitud amb què està encarant les seves decisions.

Posen diversos exemples. El principal, sobre les sancions als 15 diputats, set d'ells del PSC, que el 29 d'octubre, durant la investidura de Mariano Rajoy, van mantenir el seu 'no' al president del Govern. Han passat tres setmanes i la multa per haver trencat la disciplina, que tot el PSOE considera que arribarà als 600 euros, quantitat màxima establerta per la seva mateixa normativa, no ha sigut imposada. Els canvis d'aquells parlamentaris pròxims a Sánchez que, a més del seu escó, ocupaven altres responsabilitats (presidents de comissions, portaveus i membres de la direcció del grup), no van arribar fins aquest dijous, quan la gestora es va reunir per primera vegada en un mes i va rellevar, amb excepcions, bona part dels principals col·laboradors de l'exsecretari general.

És una maniobra arriscada dins d'un col·lectiu de 84 parlamentaris confeccionat al seu dia entre els més fidels a Sánchez, però les crítiques també arriben des de l'altre bàndol. "Això s'hauria d'haver resolt als pocs dies de la votació d'investidura amb una multa, però en el seu lloc ens hem passat tot aquest temps especulant sobre si hi hauria més o menys purga, aprofundint pel camí en la fractura interna", argumenta un diputat partidari des del principi de facilitar el Govern del PP.

"Per aprovar els canvis", explica un dirigent molt pròxim a la gestora, "s'havia de reunir" aquest organisme, i si no es va reunir, continua, va ser perquè el seu president, Javier Fernández, que també és president d'Astúries, tenia "compromisos institucionals". Primer, els premis Príncep d'Astúries. Després, el debat sobre l'estat de la regió, que al seu territori dura sis dies.

CAPACITAT OPERATIVA

En el fons, la discussió que subjau entre els partidaris de la gestora (els seus detractors neguen fins i tot legitimitat a l'organisme per prendre les decisions que està prenent) és si està funcionant de forma operativa en un partit sumit en una profunda crisi i que no elegirà el seu líder, en principi, fins ben entrat l'any que ve. "Quan vam elegir Fernández, ell va dir que no volia -explica un dels dirigents més pròxims a l'asturià-. La seva situació parlamentària a la seva comunitat és molt feble. 'Crec que no podré', ens va explicar. Però en aquell moment no hi vam donar gaire importància, perquè havia de ser ell. Ningú té el seu prestigi dins del partit. Evidentment, no el tenen els altres candidats que es van considerar, com Abel Caballero, l'alcalde de Vigo. I ara ens adonem que sí que tenia una mica de raó. Estem trigant més del que correspon a prendre les decisions, sí. Però ha sigut a causa de l'agenda de Fernández i en principi ja no tornarà a passar".

Notícies relacionades

El PP burla el veto de l'oposició a Jorge Fernández Díaz

La gestora del PSOE evita purgar més el PSC pel 'no' a Rajoy

Pot ser. Tot i així, la lentitud de la gestora també es critica en altres decisions per a les quals no ha fet falta que es reunissin els seus 10 integrants, com el cas de la frustrada candidatura de Jorge Fernández Díaz, el polèmic exministre de l'Interior, per presidir la Comissió d'Exteriors al Congrés. Els socialistes van al·legar que no podien fer res per impedir-ho, perquè formava part del repartiment pactat entre els grups parlamentaris. Només a l'últim moment van canviar de criteri.

En l'altre gran conflicte que té entre mans, el del seu vincle amb el PSC, el PSOE, almenys, s'ha imposat un marc temporal per abordar el canvi en la relació. Les comissions dels dos partits tenen dos mesos per intentar pactar una proposta. Està per veure que es compleixi.