La fiscalia demana 10 anys d'inhabilitació per a Artur Mas per la consulta del 9-N

La Fiscalia Superior de Catalunya sol·licita 10 anys d’inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics electius i funcions de govern per a l’expresident de la Generalitat Artur Mas, 9 anys per a l’exvicepresidenta Joana Ortega i 9 anys més per a l’exconsellera Irene Rigau per haver impulsat i organitzat la consulta sobiranista del 9-N. Fa uns mesos, la fiscalia va desistir d’acusar els tres investigats d’un delicte de malversació de fons públics, cosa que comportava que sol·licitessin per a ells penes de presó, però continua imputant-los els delictes de desobediència greu i prevaricació.

De forma alternativa, i en el cas que el tribunal consideri que aquests dos delictes han d’anar separats, la fiscalia reclama per a Mas nou anys i sis mesos d’inhabilitació i multa de 36.000 euros i per a Ortega i Rigau, vuit anys i set mesos i multa de 30.000 euros.

En una compareixença conjunta, Mas, Ortega i Rigau van defensar la seva innocència i van qüestionar de nou el funcionament de la democràcia espanyola. «El que va ser una festa de la democràcia alguns en el Govern espanyol ho volen convertir en un gran aquelarre judicial, i pressionen tant com poden», va denunciar l’expresident, que es va confessar «honrat» per haver sigut processat per «donar veu a la gent».

Els fiscals Francisco Bañeres i Emilio Sánchez Ulled, que van entregar ahir el seu escrit al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que jutjarà el cas, sostenen que Mas, auxiliat per Ortega i Rigau, «va articular una estratègia de desafiament complet i efectiu a la suspensió» del Constitucional, que van conèixer el mateix dia en què es va dictar, el 4 de novembre del 2014 (el president va rebre un correu electrònic de l’alt tribunal). D’aquesta manera, afegeix l’acusació pública, el llavors president, «emparat simplement en la seva voluntat, que va convertir irraonablement en aparent font de normativitat», i actuant «amb plena consciència i voluntat», va deixar de suspendre oficialment la convocatòria, «incomplint l’obligació» que com a convocant d’aquesta l’afectava.

Per això incideixen que  Mas «es va concertar» amb els altres dos acusats per «disposar efectivament, o deixar de truncar, la continuació de totes les actuacions públiques de preparació que ja estaven en marxa», així com les que s’anaven a produir abans de la votació. És a dir, segons l’acusació, els treballs preparatoris van continuar «fins a completar-los», això sí, «amb la convenient discreció».

ELS VOLUNTARIS

Segons la fiscalia, els acusats eren «plenament conscients» que amb la seva actuació «trencaven l’obligat acatament de les decisions» del Constitucional, «il·lícit designi» que, si volien que prosperés, «havien d’emmascarar convenientment». Per aconseguir-ho, destaca el ministeri públic, els acusats van decidir «generar l’aparença que les actuacions administratives públiques es paralitzaven i el procés quedava exclusivament en mans de ciutadans voluntaris, quan en realitat no era així».

D’aquesta manera, insisteixen els fiscals, «la utilització d’instruments i procediments públics, lluny de ser interrompuda, va continuar», si bé es va mantenir «convenientment en segon pla», de manera que «de cara a l’exterior» l’aparença fos que el procés participatiu estava en mans de voluntaris. Van actuar, segons la seva opinió, «en un clima d’opacitat escassament compatible amb l’exercici responsable de les potestats públiques» i «disposats en tot moment a eludir el control judicial».

Notícies relacionades

Alejandro Fernández i la suma de Feijóo

Cap a un Govern de geometria variable

Després de conèixer-se les peticions dels fiscals, la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va asseverar que «quan un incompleix la llei, té conseqüències». Una afirmació que, a judici de Mas, liquida la separació de poders al donar per comesos els delictes dels quals se l’acusa. «Això ho podria haver dit un ministre de Franco. No hi hauria gaire diferència», va replicar.

El procés judicial obert després de la querella de la fiscalia contra Mas, Ortega i Rigau entra en la seva recta final. Ara hauran de presentar la seva qualificació les acusacions populars i després li tocarà el torn a les defenses. De forma paral·lela, el Tribunal Suprem investiga la participació en el 9-N del portaveu al Congrés dels Diputats del Partit Demòcrata Català i exconseller de Presidència, Francesc Homs.