12 d’ag 2020

Anar al contingut

CORRUPCIÓ.CAT

'Cas Pretòria': el judici que no arriba

L'Audiència Nacional encara està tramitant el procés contra Alavedra, Prenafeta i Bartomeu Muñoz, que van ser detinguts l'octubre del 2009

Els implicats s'enfronten a penes de presó d'entre un i vuit anys

J. G. Albalat

Pocs es podien creure el que estava succeint. Els totpoderosos càrrecs històrics de CDC Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, que abans havien sigut homes de màxima confiança de Jordi Pujol, havien sigut detinguts i finalment van ingressar a la presó. Era el 27 d’octubre del 2009, quan Baltasar Garzón, llavors jutge de l’Audiència Nacional, va ordenar el seu arrest juntament amb Bartomeu Muñoz, alcalde socialista de Santa Coloma de Gramenet, Luis Andrés García, exdiputat del PSC, i altres persones, entre elles diversos empresaris de la construcció. Estaven (i estan) acusats de formar part d’una trama de corrupció que presumptament va cobrar comissions, va evadir capitals a paradisos fiscals i es va aprofitar de la condició de funcionaris públics d’alguns dels seus membres. Han passat gairebé set anys i, com sol passar en aquests casos, el judici encara està pendent.


    Fonts jurídiques vinculades al procés han assegurat a aquest diari que encara no s’ha fixat data per a l’inici del judici pel denominat cas Pretòria i que l’Audiència Nacional, que s’encarrega de la tramitació, està consolidant la responsabilitat civil que es reclama als acusats, embargant, fins i tot, propietats. L’avançada edat d’algun dels imputats, com Alavedra i Prenafeta, juga a favor seu.
    El magistrat Pablo Ruz (substitut de Baltasar Garzón al capdavant del jutjat) va acordar el març del 2015 fer seure al banc dels acusats 11 persones pel cas Pretòria, entre elles Alavedra, Prenafeta, Muñoz i García, i els va imposar 102,6 milions d’euros en total en concepte de fiances civils. Tots ells s’enfronten a peticions de penes de presó que oscil·len entre un i vuit anys pels delictes de tràfic d’influències, suborn i blanqueig de capitals. Des d’aleshores, els tràmits processals estan allargant la situació. Una altra cosa serà trobar les dates adequades per a la celebració del judici, que es preveu que duri dies.

ADJUDICACIONS PÚBLIQUES

La fiscalia va presentar el desembre del 2014 el seu escrit d’acusació, després que el jutge Ruz acabés la investigació. El magistrat exposava en el seu acte que la trama presumptament es va dedicar a intermediar o influir en adjudicacions públiques en tres operacions portades a terme a Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona. El responsable de la xarxa i possible aconseguidor, segons l’acusació, era Luis García Andrés, més conegut com Luigi, per a qui el fiscal demana vuit anys de presó i a qui el jutge va imposar la fiança més alta: 30,1 milions d’euros. Els guanys que va obtenir amb els tripijocs d’aquesta xarxa van arribar a gairebé sis milions d’euros.

COL·LABORACIÓ DE LES ESPOSES

Segons la fiscalia, els expolítics van usar les seves influències per «planificar i executar» el cobrament de quantioses comissions a canvi de concessions públiques relacionades amb els tres ajuntaments. També els acusa de comptar amb la col·laboració de les seves esposes per obtenir diners i ocultar-los a Hisenda. El jutge xifra els guanys obtinguts per Alavedra en sis milions d’euros, i els de Prenafeta, en gairebé 15. Tots dos van regularitzar aquestes quantitats davant l’erari quan es va iniciar la investigació judicial.


    Els expolítics, segons el relat ofert pel jutge en el seu acte de conclusió de la investigació, van amagar aquest patrimoni a través d’un complex entramat societari a les Illes Caiman, Andorra i Suïssa. Els excàrrecs convergents s’enfronten a una pena de sis anys i 10 mesos de presó, la mateixa que l’acusació pública reclama per a l’exalcalde del PSC de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz.