La regla es va tornar a complir: l'abstenció rècord va beneficiar el PP

Com era fàcil de preveure, l'abstenció en les eleccions generals del 26-J ha sigut la més alta de la història de la democràcia. Per ser exactes, ho serà quan s'escruti el vot dels espanyols residents a l'estranger, que farà baixar encara més el 69,8% de participació que es va registrar aquest diumenge a les urnes. Doncs bé, la regla ha tornat a complir-se: com menys mobilització, el PP en surt beneficiat. Tret del 1989, la dreta s'ha imposat en els comicis legislatius sempre que l'afluència a les urnes ha sigut inferior al 70%.

Un repàs a les 12 eleccions generals des de la de 1977 avala aquesta tesi. Amb l'excepció de la victòria socialista de 1989, quan van votar el 69,74% dels electors, sempre que la participació ha sigut inferior al 70%, la dreta ha tret més bons resultats i s'ha emportat la victòria.

Notícies relacionades

Eleccions generals 2016, l'endemà, en directe

Resultats eleccions 2016: generals i per autonomies, províncies i municipis

Cert és que la UCD d'Adolfo Suárez (el 1977) i el PP de José María Aznar (el 1996) van vèncer després d'una gran afluència a les urnes (el 78,83% i el 77,38% respectivament), però en el primer cas es venia d'on es venia, ja que eren les primeres eleccions de la democràcia, i en el segon, els populars només van avantatjar el PSOE en 15 diputats i 290.000 vots. A més, la suma de socialistes, IU i altres forces progressistes va ser més elevada en percentatge de vot que la de les candidatures conservadores. Un altre botó de mostra és que tant Aznar com Rajoy van forjar les seves majories absolutes per sota del 69%.

LA LLEI ELECTORAL

Aritmèticament, l'abstenció no té cap repercussió. És a dir, a l'aplicar la llei d’Hondt el càlcul s'efectua a partir del total de persones que han votat, no del total de persones que podien votar. És a dir, encara que hagi anat a les urnes menys gent, si el percentatge de vots a cada partit hagués sigut el mateix que van obtenir en els comicis del 20-D, el repartiment d'escons hauria sigut també el mateix que hi va haver llavors. Ara bé, políticament l'abstenció té incidència perquè no repercuteix de forma uniforme. No totes les candidatures es veuen afectades igualment.