Romeva: "Europa ha de repensar les sobiranies compartides"

-¿Quines conseqüències tindrà el ‘brexit’ en termes polítics i econòmics per a Catalunya?

-Conseqüències n'hi haurà, hi ha unes 300 empreses catalanes al Regne Unit i 400 de britàniques a Catalunya i centenars de catalans que treballen i viuen allà.  Però tampoc ens hem d'alarmar, és un procés que no serà ràpid i necessitarà com a mínim dos anys. S'han de revisar els tractats del Regne Unit amb tot el món, això implicarà nous marcs i veurem en quines condicions es queden ciutadans no britànics que treballen al Regne Unit i quines relacions estableix amb altres Estats de la UE.

Aquesta és la clau: democràcia i negociació. Que en clau catalana ens ha de fer estar atents, davant una situació de complexitat s'aposta per un instrument democràtic. La conseqüència no és el final del món. La conseqüència de la democràcia són les negociacions.

-¿Com queda la UE com a projecte?

-Ja estava tocada, no queda pitjor. El referèndum ha posat de manifest un dèficit estructural. Si hagués sortit el ‘remain’ amb un resultat ajustat, també la UE s'hauria d'haver repensat. És conseqüència d'un dèficit estructural de la UE, no de la idea de la UE sinó de com s'ha institucionalitzat. Ara sí o sí no pots eludir afrontar el que fa temps s'hauria d'haver fet, una reforma estructural de la UE, mirem-ho com una oportunitat. Una reforma que atengui la falta de credibilitat, d'estructura representativa suficient perquè és un tema de percepcions –no podem obviar que la gent la veu lluny- aquest dèficit existeix. Parlem de sobiranies. Europa ha de repensar les sobiranies compartides. Això se seguirà veient. Ho vam veure en el cas grec que tenia a veure amb qui i com es prenen decisions. I té a veure amb el cas català, de la demanda de com es gestiona, i com. El debat és com gestionem sobiranies i evolucionem cap a un marc de sobiranies compartides.

-El ministre d'Exteriors, García Margallo ha parlat del futur d'Escòcia i Gibraltar…

-Ha fet la reflexió que Escòcia ho farà perquè ho pot fer legalment. El que pretén és dir que els altres no ho poden fer perquè legalment no poden. Eludir una demanda massiva i creixent d'un debat o consulta important sobre una qüestió transcendental no aconsegueix parar aquesta demanda. Alguns diuen que Cameron ha comès una temeritat, però és que el problema existia.

En el cas català passa el mateix. Ha posat de manifest que en el cas escocès es va votar en un marc determinat, el marc ha canviat. Molts van votar no a la independència perquè donaven prioritat a quedar-se a la UE i van votar que no perquè es va dir que la independència els deixaria fora de la UE. Ara resulta que és el Regne Unit qui està fora.

-¿Què pot passar?

-Que hi haurà una altra consulta aviat. Escòcia i Irlanda i fins i tot Gibraltar demanaran participar en les negociacions perquè el resultat no ha sigut unànime. És legítim que així ho facin. I també hi haurà en aquests dos anys de negociacions que s'iniciaran quan s'iniciï el procés d'aplicació de l'article 50, que molta gent a Escòcia es replantejarà la necessitat de si formar part o no del Regne Unit. Serà una paradoxa: els que han impulsat el referèndum perquè el Regne Unit surti de la UE s'haurà d'enfrontar a un altre escenari: que una part del Regne Unit no voldrà formar part d'aquest.

-¿I Catalunya?

-En aquest binomi entre democràcia i negociació hem de veure Catalunya. El referèndum no és el final de res ni la solució de tot, sinó una etapa. En el cas català, sigui el referèndum o una altra cosa, la possibilitat que la gent es pugui expressar democràticament és imprescindible. La conseqüència d'això no és la solució de tots els problemes ni el final del món sinó l'inici d'un període de negociacions.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L’oportunitat

-El líder socialista, Pedro Sánchez, ha criticat els referèndums perquè diu que són els polítics els que han de resoldre els problemes…

-En discrepo profundament. El referèndum serveix perquè en un moment de gran complexitat la gent pugui participar en un debat que òbviament no pots reduir a determinades institucions i menys en l'actual moment en què la política s'està horitzontalitzant tant i hi ha una necessitat peremptòria de molta gent de participar en processos decisoris, el referèndum és un instrument més. La democràcia és votar cada quatre anys però no només això. I els referèndums són un instrument que davant gran complexitat permet donar veu a la gent. A vegades surt bé, a vegades malament. En el referèndum escocès a Cameron li va sortir bé, ara malament. Si no ets capaç de convèncer, el problema no és el referèndum sinó que no tens els arguments sòlids. No criminalitzem l'instrument.