Antonio Hernández Mancha, la prehistòria del PP

En el garbuix del cas de finançament irregular del PP, un dels noms que en algun moment han aparegut, juntament amb els extresorers Luis Bárcenas, Rosendo Naseiro i Ángel Sanchís és el d'Antonio Hernández Mancha, designat per Manuel Fraga el seu successor al capdavant d'Aliança Popular. La manera en què va gestionar el partit, amb el fiasco de la moció de censura al Govern de Felipe González, va fer que Fraga tornés a agafar les regnes de l'organització, la refundés com a Partit Popular i hi situés al capdavant José María Aznar. 

Llicenciat en Dret i advocat de l'Estat, entre el 1982 i el 1987 va ser portaveu d'AP al Parlament andalús i va estar al capdavant del partit a Andalusia durant set anys. El seu moment estel·lar en la política espanyola va arribar a finals del 1986 quan Fraga va presentar la seva dimissió al capdavant del partit. Hernández Mancha va guanyar les primàries a Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón. El nou líder d'AP, no va poder enfrontar-se a Felipe González al Congrés perquè era senador. A pesar d'això, el març del 1987 va presentar una moció de censura contra el Govern del PSOE, que en aquell moment tenia majoria absoluta. Un error que li va costar la carrera. Se li va permetre, malgrat no ser diputat, defensar la moció, encara que qui el va rebatre va ser el vicepresident, Alfonso Guerra. Tan sols van votar-hi a favor 67 diputats, els que sumaven AP i Unió Valenciana. El seu lideratge de tan sols uns mesos va quedar tocat de mort.

RETIRADA A L'ARRIBAR AZNAR

RETIRADA A L'ARRIBAR AZNAREl 1989, i vista la situació del partit, Fraga va decidir tornar a agafar-ne les regnes. Va convocar un congrés nacional en què va refundar la formació batejant-la amb el nom de Partit Popular. El seu successor seria José María Aznar. Va ser llavors quan Hernández Mancha va decidir retirar-se de la política i tornar a exercir com a advocat.

Notícies relacionades

Hernández Mancha, als 'papers de Panamà'

El Govern defensa que la ruptura anunciada per Junts no alterarà ni el mandat de Sánchez ni el d’Illa

Des d'aquell moment, Hernández Mancha va desaparèixer. Fa poc menys d'un any, el maig del 2015 concretament, va tornar a sortir a la palestra per desmarcar-se d'una suposada comptabilitat B d'AP durant el seu mandat, abans de la refundació. En declaracions a la cadena SER, va responsabilitzar de les possibles irregularitats en les finances del PP Rosendo Naseiro, Bárcenas i Sanchís. I no només això. Va fer una aferrissada defensa del PP i de Mariano Rajoy. "L'estabilitat d'Espanya depèn que després de (les eleccions del 20) de novembre segueixi governant Mariano Rajoy".

Les paraules d'Hernández Mancha responien a unes informacions publicades pel digital Eldiario.es que apuntaven que el PP va tenir caixa B des del moment en què es va fundar. El digital va tenir accés a documentació que revelava que "la gestió de diner negre al PP existeix en la dreta espanyola des de molt abans: des dels últims anys d'Aliança Popular i la fundació del PP". En la documentació, de l'època en què Naseiro era tresorer, n'hi havia, deia el digital, "un compte corrent opac al Banco de Fomento a nom d'Acciones y Programas del  Partido Unificado d'Aliança Popular (PUAP). El compte va estar operatiu entre el 12 de març del 1987 i el 7 de desembre del 1988, coincidint gairebé exactament amb els prop de dos anys en què el president del partit conservador va ser Antonio Hernández Mancha".