L'oposició veu el president perdut en un full de ruta "irrealitzable"

Crítiques al Govern català pel seu full de ruta «irrealitzable que condiciona tota l’obra de Govern» i elogis a la personalitat del president Carles Puigdemont per la seva «proximitat i bon tarannà». Els partits de l’oposició han fet per a EL PERIÓDICO aquesta doble anàlisi, més complementària que contradictòria, dels 100 dies transcorreguts des que Puigdemont va prendre possessió del càrrec una freda tarda de gener.

La cap de l’oposició, Inés Arrimadas (Ciutadans), afirma que l’Executiu Puigdemont ha donat «la batuta política de Catalunya a la CUP», és a dir, que té «el suport d’un grup antisistema i no per gestionar la Generalitat i solucionar els problemes dels 7,5 milions de catalans», sinó per fer efectiva la secessió. Això comporta un Govern sense «autocrítica i sense propostes realistes». I sobre la figura del president, Arrimadas reconeix una relació «cordial».

Ha sigut el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, el que potser traça amb més nitidesa aquest distinguo entre la persona de Carles Puigdemont i el seu Govern. «El seu tarannà és molt positiu. És sincer i va de cara», apunta el socialista. «Una altra cosa és que es trobi encadenat a un full de ruta irrealitzable», matisa de seguida. Per a Iceta, l’actual Executiu es mou en una doble inestabilitat. La de l’heterogènia composició de Junts pel Sí i el suport que necessita de la CUP, el suport de la qual «no pot ser més inestable». Això fa que el Govern «no sàpiga on és ni tingui cap camí decidit».

Notícies relacionades

La CUP, el soci inquiet de Puigdemont

Puigdemont compleix 100 dies al Govern esperant els pressupostos

COMPARACIÓ AMB MAS / El president del grup de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, és l’únic que, a més a més d’alabar les formes del president, s’atreveix a fer la comparació amb el seu antecessor. «És d’accés molt més fàcil i agradable que Artur Mas», valora. La ponderació del Govern català és molt menys amable. Rabell el veu «erràtic» i «tenallat» entre dues tendències contradictòries. Per una banda, el «discurs audaç, de desconnexió de l’Estat», però, al mateix temps, l’«obligació de gestionar la misèria autonòmica i la respiració assistida que suposa el FLA». Per a Rabell, «la falta de realisme» del full de ruta «impedeix la vertebració d’una aliança entre comunitats per elevar el sostre de dèficit»

Per al popular Xavier García Albiol, la principal diferència entre Puigdemont i Mas és que mentre que l’expresident «conduïa a 140 quilòmetres per hora per l’autopista independentista cap a no se sap on, l’actual cap de l’Executiu va a 80, per carreteres secundàries». Això és, més lent, però cap al mateix destí. Aquests 100 dies, assenyala, es caracteritzen per «la paràlisi, sense ni una sola llei aprovada; la debilitat, sense una majoria; la incoherència, per l’amalgama ideològica de JxSí, i l’engany, del full de ruta».