Espanya descobreix Gabriel Rufián

Si Andy Warhol tenia raó i tothom té 15 minuts en la seva vida de popularitat, a Gabriel Rufián n'hi queden 10, aquest divendres només ha esgotat els cinc que li ha permès el president del Congrés Patxi López, i vist el rendiment d'aquest efímer temps es pot assegurar que el que li queda el convertirà en una de les estrelles del Congrés. La seva intervenció en la prèvia de la segona votació de la investidura de Pedro Sánchez ha causat un verdader incendi a la xarxa, especialment fora de Catalunya on la figura del republicà és, excepte alguns programes de televisió i alguna picabaralla amb Joaquin Leguina, desconeguda.

Notícies relacionades

Espanya sense president, ¿i ara què?

Iglesias, a Sánchez: "Només quedem tu i jo [per besar-nos]"

En un discurs en què ha recuperat molts dels 'èxits' de campanya pronunciats camí del 20-D, Rufián ha carregat especialment contra Ciutadans, partit al qual ha titllat de "dreta 'cool', 2.0 i marca blanca del PP", valent-se per fer-ho de la de Mercadona. No només això, ha encès la metxa a un incendi (juntament amb la inexperiència de Patxi López) a l'afirmar que el partit taronja es va retirar del Parlament abans de condemnar el franquisme al Parlament. Ha callat, això sí, que Ciutadans, amb posterioritat, sí que ha condemnat el règim dictatorial espanyol.

Tot plegat ha fet que Twitter s'omplís de missatges preguntant-se qui era un Rufián que s'ha presentat davant tot Espanya amb un missatge, sens dubte, provocador: "Sóc el que vostès anomenen un xarnego i sóc independentista".

En el tiempo en que Rufián dice una frase hay gente que se hace una tortilla.

— Iñigo S. Ugarte (@Guerraeterna) 4 de marzo de 2016

Rufián es mi nuevo ídolo, ya está.

— Rafa Cabeleira (@RafaCabeleira) 4 de marzo de 2016

Rufián no es de verbo muy suelto, eh.

— Jot Down Magazine (@JotDownSpain) 4 de marzo de 2016