ERC i CDC brandaran el referèndum com a única opció de pacte

Tardà i Homs coincidiran en el fons de les seves intervencions de dimecres

Les dues forces desdenyen el discurs de Sánchez per no aportar cap novetat

ERC i CDC brandaran el referèndum com a única opció de pacte

JOS LUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els partits independentistes catalans han acollit amb desdeny el discurs de Pedro Sánchez. "Res de nou sota el sol", "cap sorpresa" van ser les primeres frases en públic del líder d'ERC al Congrés, Joan Tardà, i del de Convergència (sota la marca Democràcia i Llibertat), Francesc Homs. Tots dos en la seva intervenció de dimecres esgrimiran al candidat socialista el referèndum d'autodeterminació per a Catalunya com a única opció per a una entesa. I ho faran sense cap tipus d'esperança d'èxit. Igual com el president Carles Puigdemont, que en una entrevista al diari britànic 'The Guardian' va advertir el Govern que si no se celebra aquesta eventual consulta, el Govern seguirà endavant amb el seu full de ruta independentista.

Joan Tardà traçarà, aquest dimecres, un recorregut per les relacions del seu partit amb els diferents executius socialistes. Recordarà el vot a favor dels republicans a la investidura de José Luis Rodríguez Zapatero el 2004 i el 2008 ("Zapatero al costat de Sánchez és Olof Palme" va dir irònicament dimarts) i la posterior frustració amb el procés estatutari. També brandarà l'argument que no es pot ser progressistes si no s'accepta el dret a decidir i que el pacte entre el PSOE i Ciutadans és una marxa enrere a temps passats i no gaire gloriosos i no un avanç.

Tardà també recordarà les 16 ocasions en què, en seu parlamentària espanyola, la seva força ha demanat, d'una o una altra manera la celebració d'un referèndum, sempre atenent al mandat democràtic dels catalans que, en la seva gran majoria, creuen que l'estructura autonòmica, com l'oferta actual del PSOE, és insuficient.

Homs percudirà en la mateixa línia. A més d'entrar al detall d'algunes qüestions programàtiques, el convergent també farà un relat cronològic, començant pel procés de l'Estatut, que ell va viure en primera persona, i fins a l'actualitat. La conclusió d'Homs no serà una altra que l'anpmenat procés només pot trobar un final, en un sentit o un altre, a les urnes. Sigui en forma de referèndum acordat amb l'Estat o sigui per la via de les eleccions constituents i consulta constitucional d'una eventual república catalana.

ELS 23 PUNTS D'ARTUR MAS

Homs també al·ludirà als 23 punts que Artur Mas va posar davant de Mariano Rajoy el juliol del 2014 i que, majoritàriament, sostenen els convergents, només impliquen l'estricte compliment de lleis i acords ja presos.

Respecte al discurs de Sánchez, conegudes per endavant les apel·lacions que pogués fer als partits secessionistes, el nivell d'anàlisi ha baixat al nivell dels detalls. Per un costat, que tota oferta llançada per Sánchez a Catalunya ha anat antecedida d'alguna frase en el sentit que eren mesures per a totes les comunitats. Per l'altre, que l'únic territori que ha sigut esmentat pel líder socialista ha sigut Catalunya, com s'ha encarregat de subratllar, amb laments, el portaveu del PNB, Aitor Esteban. Potser per tot plegat, Tardà ha assenyalat que Sánchez havia estat "contradictori".

Notícies relacionades

Una altra similitud detectada per tots dos partits secessionistes és que el discurs del candidat ha sigut molt "'rajoynià', segons Homs, en què ha tingut cabuda la cantarella del "problema de convivència" amb el qual alguns bategen, segons el convergent, de manera que "criminalitzen unes idees que simplement no comparteixen". Per Tardà, els socialistes van construint "la pista d'aterratge" perquè s'hi posi el PP, a partir de dilluns, en el que seria la versió espanyola de la gran coalició 

Ha sigut Tardà el que més lluny ha anat en els qualificatius a Sánchez, a qui ha titllat de “petulant” i “cínic”. Petulant per arrogar-se la presumpció de ser ell el que decideix si Catalunya “és o no una nació” i cínic segon, per exemple, per la falta de compromís de governs socialistes anteriors pel que fa als temes socials.