SÀTIRA POLÍTICA
Una chirigota dedica a Pujol 'La rumbita del tres per cent' al Carnaval al carrer de Cadis
Catalunya ha sigut l'estrella dels carnavals gaditans, on una comparsa sobre el dret a decidir va guanyar el primer premi de la secció oficial
Catalunya ha sigut el tema estrella dels carnavals de Cadis. Una chirigota sobre el dret a decidir va ser la guanyadora de la secció oficial dels Carnavals gaditans mentre que una rumbeta dedicada a Jordi Pujol va arrasar al Carnaval al carrer, el que omple de conya els carrers gaditans al marge del circuit oficial.
"La Gürtel, la Púnica, els ERO, Pujol, la Rita, santa Rita, Rita, Rita ... Podríem dedicar una cançó a cada un. Però aquesta vegada hem volgut dedicar-li una rumbeta catalana a la família de Jordi Pujol, 'La rumbeta del tres per cent'", explicava la comparsa de l'Excmo. Ayuntamiento Guatifó abans de posar-se a cantar en un vídeo que s'ha fet viral.
"¿Dónde está la pasta Pujol? ¿Dónde está la pasta Pujol? Una familia que honorablemnte se iba quedando con el 3%, como cuenta los billetes de dos en dol", canta la comparsa. A sus siete hijos ha tratado por igual y por eso cada uno tiene una cuenta en una paraíso fiscal", incideix la cançó que es rubrica amb un "Ole, ole, ¡Oleguer!"
Catalunya i Pujol també van ser protagonistes d''En este sur sediento', cançó amb què el grup Los Cobardes va guanyar el primer premi a la millor chirigota del Concurs d'Agrupacions de Carnaval (COAC) amb la següent lletra:
Desde este sur sediento hoy parto una lanza
por tu soberanía, por tu independencia.
Te habla un andaluz asqueado de su patria;
si lo piensas, los dos somos carne de cañón.
Tú tienes tu “senyera”; yo, mi blanca y verde.
Tú tienes represión; yo tengo paro.
Tú, al golfo de Pujol; y yo, los EREs.
¡Somos tan distintos y tan iguales, al fin y al cabo!
Tú tienes a San Jorge; yo tengo dragones.
Tu nobleza es franquista, igual que la mía.
Los dos, un parlamento lleno de ladrones.
Que la pela es la pela en las autonoMidas.
Tú tienes una lengua; yo, un bendito dialecto;
pero no nos entienden desde hace siglos en el Congreso.
Los dos tenemos cuna romana,
el sol fenicio, el paso fronterizo del alma gitana.
Pan con aceite matando el hambre.
Yo, castillos de arena; y tú, castillos en el aire.
Y, aunque te pese,
aunque te duela,
te corre por las venas
mi sangre y mi jornal.
Los dos tenemos vagos, y un rey que alimentar.
Desde este sur sediento,
no es tiempo de envidias.
No te diré cobarde
si decides marcharte.
Notícies relacionadesTú siempre serás parte
de mi sagrada familia.
- Ni caminar ni anar al gimnàs: l’exercici que Harvard recomana a partir dels 55 anys per envellir millor
- El funeral per la víctima de la Baells es farà aquest dissabte 25 dies després de trobar el cos
- "Soc 'Trementinaira' com la besàvia i ho escric amb 'a' perquè em dona la gana"
- La visita papal Sor Lucía Caram: “Vaig preguntar si Lleó XIV podia beneir les nostres ambulàncies per a Ucraïna i em van respondre que sí en menys de 24 hores”
- Els Agents Rurals denuncien un home per fer servir un detector de metalls a Argençola
