El manual d'una enrevessada negociació

«Programa, programa, programa». Pedro Sánchez va concloure el seu discurs en l’últim comitè federal del PSOE citant aquesta cèlebre frase de Julio Anguita referent a la necessitat d’arribar a acords de governabilitat sobre propostes concretes. El lema agrada a Pablo Iglesias, admirador confés de l’exlíder d’IU, tot i que fa 12 dies es va desviar d’aquesta tesi al comminar el secretari general socialista a forjar un Govern de coalició, més enllà de les propostes, amb ell com a vicepresident.

El moviment va molestar Sánchez, que ahir va inaugurar les negociacions deixant clar que formar Govern «no és un fi en si mateix». «Primer el per a què, abans de decidir amb qui», va resumir en un discurs davant del seu grup parlamentari en què va garantir que el diàleg girarà al voltant dels quatre «desafiaments» que afronta el país: l’ocupació, la desigualtat, la corrupció i la crisi territorial.

Encara que els partits a qui prioritàriament necessita fer la cort, Podem a l’esquerra i Ciutadans a la dreta, poden coincidir en el diagnòstic sobre els principals reptes d’Espanya, les receptes a aplicar són, en molts casos, completament divergents, cosa que vaticina dies d’àrdues negociacions.

POLÍTICA SOCIAL I ECONOMIA. Els esculls del deute i el dèficit

Socialistes i podemistes coincideixen, per exemple, en la necessitat de derogar la reforma laboral, però Iglesias desdenya també la normativa de l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero. Així mateix, demana jornades laborals de 35 hores setmanals i jubilació als 65 anys, mentre que Sánchez advoca per continuar amb les 40 hores i un retir als 67 anys.

Però el verdader escull pot sorgir al voltant del dèficit i el deute. Sánchez va apostar ahir pel compliment dels compromisos adquirits amb Brussel·les (encara que el seu programa proposa negociar una reducció progressiva del dèficit), mentre que Podem demana relaxar el camí actual fixat i aposta per una reestructuració del deute.

Respecte a Ciutadans, una de les seves propostes estrella és el contracte únic, una modalitat laboral de la qual Sánchez i Iglesias abominen al considerar que comporta l’abaratiment de l’acomiadament.

I en matèria educativa, PSOE i Podem coincideixen en la necessitat de derogar la LOMCE, mentre que Ciutadans desconfia de les «ànsies derogadores» i prefereix arribar a un pacte nacional que generi una llei que perduri governi qui governi.

LLUITA CONTRA LA POBRESA. Discrepàncies al marcar prioritats

En aquest aspecte hi pot haver més convergències, ja que els tres partits coincideixen en la necessitat de lluitar contra la pobresa. Les discrepàncies poden sorgir al marcar prioritats i quants diners s’han d’invertir en determinades mesures.

REGENERAR LA DEMOCRÀCIA. Discussió sobre les incompatibilitats

També la regeneració democràtica ofereix punts de confluència. De fet, tant Albert Rivera com Iglesias reconeixen que la lluita contra la corrupció és gairebé l’únic àmbit en què no són «incompatibles». Tots dos demanen la fi dels aforaments, de la condonació de deutes als partits i, per millorar la representativitat del sistema, una reforma de la llei electoral.

El problema és que el PSOE no recolza una reforma integral de la normativa electoral, ja que beneficia els partits grans. Podem posa a més com a condició que els excàrrecs socialistes abandonin els consells d’administració de les grans empreses. Sánchez ofereix augmentar les incompatibilitats polítiques, però difícilment podria pactar una mesura que afecti antics dirigents del seu partit.

MODEL TERRITORIAL. Diferents respostes al desafiament català

Notícies relacionades

Sánchez obre les negociacions per governar "des de la moderació"

Iglesias urgeix Sánchez a negociar la investidura en 15 dies

Però, sens dubte, l’àmbit on el xoc entre PSOE i Ciutadans, d’un costat, i Podem, de l’altre, està servit és el que afecta el desafiament independentista català. La força morada proposa la celebració d’un referèndum i, tot i que la seva cúpula està disposada a asseure’s a negociar «sense línies vermelles», assegura que el dret a decidir segueix sent una de les seves exigències. Sánchez, en canvi, insisteix que una reforma federal de la Constitució és la millor garantia per «articular la defensa d’Espanya i la seva diversitat».

Ciutadans coincideix amb Sánchez en la necessitat de reformar la Carta Magna, però per enfortir les competències estatals. I enmig d’aquest embolic, cal tenir en compte el Partit Popular, ja que qualsevol reforma de la Constitució exigeix una majoria de dos terços de les Corts.