Molina agafa el telèfon

¿Hay alguien ahí?, titula en la versió en castellà (en català, Hi ha algú aquí?) el número 2.145 de la revista de Foment del Treball, que fa un any es va transformar en la inicial F, i de la mà de l'escriptor Valentí Puig és una meritòria oferta de reflexió cultural d'ampli espectre. L'exemplar d'aquest trimestre està dedicat a reivindicar, un altre cop, el diàleg Madrid-Barcelona. A la pregunta va respondre César Antonio Molina, ministre de Cultura (2007-2009) amb el president José Luis Rodríguez Zapatero. Va ser ahir a la nit a la Casa Macaya, dependent de la fundació de La Caixa, en un acte concebut com un col·loqui entre escriptors de cultures espanyola i catalana, però amb més voluntat de coincidència que de discrepància. La revista de Foment, recordant la històrica correspondència entre Miguel de Unamuno i Joan Maragall a principis del segle XX, dedica el seu últim número a recollir aquell esperit i dóna la paraula a Luis Alberto Cuenca i Antoni Puigverd.

Però tan bon punt hi ha un exministre en escena, i més si és culte, sincer i pròxim, tot acaba girant al voltant d'ell (i, com és habitual, les presses pel seu bitllet d'AVE de tornada a Madrid). Molina, gallec de naixement i declarat defensor de l'Espanya plural, va glossar la revista pel «seu seny, que no tenen els polítics», encara que va admetre la seva decepció per l'escàs recorregut de les seves col·laboracions amb l'editor  Jaume Vallcorba en els anys 70 («vaig pensar que aquesta era la manera que anava a transcórrer el nostre país, a través de les seves llengües»). Sent director de l'Instituto Cervantes, Molina va arribar a plantejar l'Institut de Llengües Ibèriques.  Puigverd, poeta a més de columnista en premsa, va avisar que quan es parla de la llengua, «sempre apareixen les prevencions i les inquietuds».

Notícies relacionades

El Parlament andalús obre la legislatura sense un acord entre el PP i Vox

El Congrés estudiarà sancionar els diputats expulsats

Mig centenar d'assistents a l'acte, amb expolítics destacats com Miquel Roca, Lluís Recoder o Carles Gasòliba, esperaven reacció empresarial. La va posar, primer, Josep Crehueras, president de Planeta, que imprimeix la revista. Va parlar de broma amb la diferència lingüística català/castellà sobre qui està a l'altre costat i va reiterar la voluntat d'«estendre ponts entre les idees i la gent que estan disposats a escoltar». El president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, va reivindicar el desig d'«encapçalar els debats. El passat, a la biblioteca; la societat actual, a generar valors de futur».

Va tancar el consellerde Cultura, Ferran Mascarell (Molina anava a perdre el tren), amb un elogi, «només els ministres de Cultura Semprún i Molina han entès la diversitat i pluralitat», i una decepció, «¿com és que després de tants debats no hi ha solucions?». Potser en el número 2.146 de F.