La rebel·lia i les seves causes

Soraya Sáenz de Santamaría va retreure ahir a Artur Mas que es declari «democràticament rebel» després d'haver sigut citat com a imputat per organitzar el procés participatiu del 9-N. La vicepresidenta del Govern va dir que si el president en funcions s'atreveix a fer aquesta afirmació és perquè «es creu que està per sobre de la llei». «¿Què li semblaria si els ciutadans de Catalunya deixessin de pagar impostos, deixessin de respectar les normes de trànsit, si no es complís el codi de comerç ni les normes forals que té la comunitat autònoma perquè consideren que són rebels democràticament?», li va preguntar des de la taula on ofereix la tradicional roda de premsa després del Consell de Ministres. «En aquest país no hi ha cap ciutadà per sobre d'un altre», li va recriminar.

Santamaría no va fer cap referència als 2.300.000 persones que van anar aquell dia a votar simbòlicament per rebel·lar-se també a la seva manera davant la impossibilitat de realitzar una consulta legal sobre la independència.

La número dos de l'Executiu considera que tant aquella votació com les tres convocatòries electorals celebrades els últims cinc anys han provocat «una profunda fractura de la societat catalana». Per això va instar el nou Govern que es formi a considerar aquest assumpte com a prioritari i li va demanar que es bolqui també en aquesta «majoria» que ha dit «no» al seu projecte independentista. Santamaría es va burlar de la possibilitat plantejada per la CUP de buscar una fórmula d'Executiu col·legiat amb «tres o quatre» presidents. «Si més que sorprenent va ser la llista única, avui la teoria dels quatre presidents no deixa de ser curiosa», va comentar abans de lamentar que la situació política després del 27-S sigui «igual o pitjor que abans».

La separació de poders

Respecte al diàleg que el president Mariano Rajoy diu voler mantenir per buscar una solució al conflicte institucional amb Catalunya, la vicepresidenta va demanar temps per saber qui governarà. «Llavors, en la normal relació entre governs, [el president] estarà encantat de parlar dins dels marges que dicta la llei», va afirmar.

Amb Santamaría també va comparèixer a la roda de premsa el ministre de Justícia, Rafael Catalá, per explicar el reial decret pel qual el Govern concedeix la nacionalitat a més de 4.000 sefardites. Catalá va aprofitar una pregunta de la premsa per intentar aclarir que ell, malgrat les crítiques rebudes, no va tenir coneixement previ de quan es comunicaria la imputació a Mas. El ministre va dir que només es va limitar a manifestar la seva «opinió» sobre el fet que altres «òrgans judicials» en altres ocasions han argumentat que havien marcat els seus temps amb cura per no interferir en els processos electorals. «La independència de la justícia és absoluta», va proclamar.

Fre a l'«Espanya ens roba»

Notícies relacionades

El Parlament andalús obre la legislatura sense un acord entre el PP i Vox

El Congrés estudiarà sancionar els diputats expulsats

Per la seva part, Rajoy, que en aquests últims dies té una atapeïda agenda d'inauguracions, va aprofitar l'acte protocol·lari de la posada en servei d'un tram de l'autovia que connecta Jaén amb Albacete per fer aquesta «pedagogia» que considera necessària per acabar amb l'«Espanya ens roba» dels independentistes.

El cap de l'Executiu va assegurar que el seu Govern ha intentat «promoure la solidaritat amb tots els territoris» amb instruments per superar les dificultats econòmiques (va citar el pagament de proveïdors i el fons de liquiditat autonòmica). «Això ha demostrat que es pot ser solidari, es pot actuar intel·ligentment i, si tothom va en pro de grans objectius nacionals, els resultats s'aconsegueixen millor i amb més rapidesa», va rematar el president.