Mas es declara rebel

Ningú negarà a aquestes altures que Artur Mas és un polític hàbil i resistent. Va accedir al Palau de la Generalitat amb l'abstenció del PSC, va aconseguir aprovar pressupostos amb el PP, va virar 180 graus cap a ERC i ara proclama la seva desobediència política a l'Estat i es declara rebel davant la citació com a imputat per haver organitzat el procés participatiu del 9-N. I ho fa quan tots tenen present la dificilíssima negociació que té al davant, no amb el PSC, el PP o amb ERC, sinó amb la força anticapitalista i independentista de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP).

En una entrevista a Catalunya Ràdio, Mas va carregar contra l'actitud del Govern central, que fa directament responsable que la Fiscalia General de l'Estat l'hagi imputat -juntament amb l'exvicepresidenta Joana Ortega i la titular d'Ensenyament en funcions, Irene Rigau- per la consulta del 9-N. Una actitud, va dir, pròpia d'un «Govern ferit en el seu orgull, rabiós, maldestre, que actua barroerament i que farà tot el possible per carregar-se'm a mi també». Davant d'això, va assegurar no tenir vocació ni d'«heroi» ni de «màrtir», però sí que va proclamar que la seva actitud davant el veto estatal a la consulta va ser la de no desobeir legalment però sí «plantar cara». Per això es va declarar a si mateix «democràticament rebel» davant la prohibició del Govern del procés del 9-N.

Parlant de desobediències polítiques, a la pregunta de si podria haver desobeït d'entrada mantenint intacta la consulta fixada inicialment, va al·legar que sempre hi haurà qui creurà que es pot fer més.

El president en funcions va exhibir, doncs, fermesa davant el Govern central, amb qui va dir no haver parlat després de les eleccions de diumenge. Tampoc ha rebut missatges de la comunitat europea o internacional.

COP DE MÀ DE PODEM

Notícies relacionades

El Parlament andalús obre la legislatura sense un acord entre el PP i Vox

El Congrés estudiarà sancionar els diputats expulsats

Les crítiques contra la independència del poder judicial van seguir creixent ahir. L'eurodiputat de Podem Pablo Iglesias i el d'ICV Ernest Urtasun van registrar una pregunta parlamentària dirigida a la Comissió Europea en què critiquen les imputacions del TSJC i consideren que «posar les urnes perquè la gent expressi la seva opinió mai pot ser un delicte». Així, pregunten a la Comissió «quines accions portaran a terme les institucions europees per garantir la separació de poders i el lliure exercici de les seves funcions dels càrrecs electes». Per la seva part, els eurodiputats d'ERC, Convergència, Unió i ICV han enviat una carta al vicepresident de la Comissió Europea demanant una reunió per parlar de les imputacions a Mas, Ortega i Rigau. Aquests parlamentaris manifesten la seva profunda preocupació pel fet que posar les urnes pugui ser considerat com una causa d'imputació i reclamen solucions a les autoritats de la UE, informa Sílvia Martinez.

En clau interna, Mas va deixar clar que no pensa regalar el seu cap en les negociacions amb la CUP. I va esgrimir les seves armes: la diferència de vots obtinguts per Junts pel Sí (1,6 milions) respecte als 336.000  de la CUP. També la seva pròpia figura política i trajectòria: «No he ajudat a portar el país fins aquí per dir '¿sabeu què?, ja us ho fareu'». També va avisar que l'alternativa si no hi ha pacte són uns altres comicis autonòmics. «No tinc ganes de fer unes altres eleccions», va llançar com a avís. La CUP argumenta que no vol avalar un candidat identificat amb les retallades i com a resposta el president va adduir que si les va practicar va ser per ordre de Madrid («no admeto que siguem el Govern de les retallades», va sostenir). I es va mostrar disposat a negociar un pla social, sempre que s'assumeixin les limitacions econòmiques. L'argument clau de Mas va ser que l'alternativa a l'acord és l'explosió nuclear. Que tot salti pels aires, i per això va apel·lar a la CUP a «no espatllar-ho tot ara» que s'ha obtingut una victòria clara de l'independentisme. Clara, encara que «ens hauria agradat anar una mica més enllà», va admetre el líder de Convergència.